El mateix joc, la mateixa pluja
Lluís Pecats habituals. No pas el fet d'arribar tard i jugar-nos la suspensió del partit i la pèrdua directa dels tres punts --que es pot dir que és un afer nou i que PercyLluís va pringar una mica per tots, jugant-se la pulmonia--, sinó el fet de jugar bé, defensar com numantins una plaça assetjada i caure, com sempre, per les habituals bretxes dèbils, es diguin lapsus, plat de llenties o des...