El mateix joc, la mateixa pluja

                                                                                                     Lluís

Pecats habituals. No pas el fet d'arribar tard i jugar-nos la suspensió del partit i la pèrdua directa dels tres punts --que es pot dir que és un afer nou i que PercyLluís va pringar una mica per tots, jugant-se la pulmonia--, sinó el fet de jugar bé, defensar com numantins una plaça assetjada i caure, com sempre, per les habituals bretxes dèbils, es diguin lapsus, plat de llenties o desídia puntual. Davant un rival, altre cop, clarament superior tècnicament i física, vam haver de suportar dos mals que acostumen a afectar el nostre fluir del joc (que no joc fluïd): la pluja que mullava les botes i dificulatva els controls, orientats i sense orientar, i el prèssing a tota pista a què ens sotmetien els blues. Resultat? Alta possessió de pilota pel rival i poquíssimes ocasions roges, d'entre les quals cal destacar un falta ben executada per PercyAntoni i un contraatac fulminant que PercyGheler culmina provocant una bona intervenció del porter inadaptat.
El gran poder, però, i malgrat la sensible baixa navarrokoak, va ser el de la línia defensiva: durant el primer temps, tots vam ser Zabalzes, gudaris lliurats a la causa comuna, no encaixar cap gol. Bones cobertures, bons intercanvis en el marcatge, bona tapamenta de tots els forats... o casi! Perquè si cal destacar algun heroi a la primera part, cal reconèixer-ho, aquest vestia de groc: PercyFaldo en un altra de les seves nits estel·lars (per més d'un motiu, però d'entrada, a la primera part, aquest: aturar-ho tot). Mig objectiu acomplert: 0-0 al descans.

Segona part i, com un llampec il·luminant la foscor de la nit, el miracle: robatori al mig del camp de PercyLluís, que avança veloç cap a la porteria contrària, amaga la passada cap a PercyGheler, xuta... i atura el porter... però el rebot li torna als peus, engalta de nou i... al pal!! Rellamp de trons! però la bimba seguia viva i, tot i que sense angle, arriba al Solsoní que, sense espai, en l'escletxa mínima que quedava entre el porter que s'aixecava i un defensa que havia reculat, va fer passar l'esfèrica perquè arribés al PitxitxiPastisser que, a la tercera i a porta buida, va inaugurar el marcador. Injust? Sí. Intolerable? No. Com diu el Darín, "entonces yo ahora te tengo que decir la obviedad de que el arte no se explica. El arte no lo podés explicar. Lo entendés, bien; no lo entendés, bien. Te gusta, bien; no te gusta, bien. Lo sentís, bien; no lo sentís, bien." Doncs això. El futbol és així.

Però quedava la segona part gairebé sencera. I si, a la primera, a més de defensar, els BP's havien aconseguit en un parell d'ocasions, treure la pilota controlada amb un rondo descomunal, a la segona ens van agafar les presses. Això de guanyar va ser un pes massa gran. Fins i tot per PercyFaldo, que va perdre eficàcia (quatre xuts, tres gols a la segona part) i precisió: pilota jugada en llarg --de fet no era "jugada" perquè es tractava de tornar la pilota al rival perquè saqués de banda-- amb tota la potència del braç dret... i l'esfèrica que puja i puja i puja... i agafa efecte, efecte i efecte... al revés... i sí! Passa per sobre la tanca i se'n va a parar al pàrquing! El que dèiem: jugada estel·lar. Es tractava de perdre temps, és clar, tal com els inadaptats van reclamar a l'àrbitre (argentí com el Darín, sí). En aquell moment ja empatàvem a 1, resultat que ells no donaven per bo, lògicament. I si el primer havia estat mig inevitable, els dos gols definitius (precedits d'una clara ocasió de PercyLluís que hauria pogut canviar les coses), van ser el calc d'allò de sempre: pèrdua de pilota en zona sensible, contraatac mal defensat per pájara general i cap dins. El tercer gol, la millor radiografia: PerciesPeebles&Arny combinen malament i cedeixen la pilota al rival a la zona de mitjos, cosa que provoca un contraatac de 3 blaus contra PercyChal·ly; i els dos percyjohnsens que s'ho miren, palplantats, quiets, com dient-se a si mateixos "hòstia, ara ens faran un gol, quina llàstima", però incapaços de reaccionar i, com a mínim, arrencar a córrer per tapar la via d'aigua provocada, tot i els crits de S.O.S. llençats pel porter i el central propis. Jo diria que va fallar una connexió neuronal (o més d'una): la que avisa que, com diu el proverbi, "a pilota perduda, cametes ajudeu-me!".

En fi: dues derrotes en dos partits contra dos dels que PercyLluís va catalogar com "la Lliga de dalt". Krill també va perdre (i de més gols) contra els de la setmana passada. I els Inadaptats van clavar-nos-en tres menys que l'any passat. Alguna cosa va francament millor. I, a més, l'important són els colors: "Vós no me fallés, que yo no te fallaré", com diu aquell. Ja sumarem.

Gol: 0-1 Lluís.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Antoni, Gheler, Peebles i Arny.
Targeta rosa per baixa justificada però sense justificació: Zabaltz
Amonestació de la Directiva per no dur indumentària oficial: Peebles i Lluís.
Declaracions:
Lluís: "Ei, tios, a menys cinc i sota una pluja de collons estava jo sol entrenant-me fora. I estic acostipat de fot dues setmanes! Si jo puc ser puntual... vosaltres també"
Arny: "Tota la raó".
Chal·ly: "Ho sento, però és que anava en moto s'ha fotut a ploure, he hagut d'agafar el cotxe i quan era al Bright m'he recordat de la bossa del Reig i he hagut de tornar"
Els pericos: "Nosaltres teníem motiu de força major: l'Espanyol ja és en lloc UEFA. I com que només suspenen si juguen els culerdos..."
Chal·ly: "Bueno per sort això no passa gaire, perquè l'Espanyol no acostuma a jugar en horari europeu".
Peebles: "I sobre el partit, ho sento: m'he empanat amb la jugada del tercer gol i... no sé, a vegades em passa"
Arny: "Reconec que a mi m'ha passat el mateix... no he reaccionat; no tornarà a passar"
Gheler: "Però bueno, l'any passat aquests ens en van fotre 6, no? I a Krill els de Justerini els n'hi han fotut 8"
Arny: "A mi m'han dit 10"
Gheler: "Doncs ja els passem! Per goal average escalem una posició!"
Chal·ly: "Però aquí el cal destacar és la pilota que el Faldo ha enviat per sobre de la tanca! Que surti a la crònica, eh?"
Faldo: "Hòsita, sí! M'han felicitat i tot els rivals!"
Peebles: "Potser se n'han rigut una mica, no?"
Faldo: "Però perquè no tenen estil"
Chal·ly: "Durant una estona, a la primera, mentre tocàvem al darrere per treure'ns la pressió, semblàvem el Barça! Això els ho fem un segon cop i deixen de pressionar-nos tan amunt"