La Lliga dels Brian

                                                                                              Lluís (2) Hi ha una trama fosca que ens sobrepassa, una mà negra amb juguesques poc clares i massa diners en joc. Si no, no s'entén. Algun dia es farà justícia i tot sortirà a la llum i llavors aquests tres punts en joc ja quedaran lluny, i ja ni recordarem la ignomínia d'acabar a 0 la primera volta... En fi, massa coses coincideixen com per no sospitar, no és només el penal. És el jugar a fer perdre els nervis a un equip que estava compactant un dels seus millors partits. És així: els BP van jugar contra el màxim rival al nivell que només Krill sap exigir-los -és una llàstima, però és així. La cosa havia començat amb alternança i vivesa, potser amb una punta de...

                Com diria Percy Jones anant cap al temple maleït: "els gols, els han robat els gols". Però la pel·lícula d'ahir no acaba bé, ni tan sols és tan trepidant com la persecussió amb vagonetes per una mina incendiada, ni van arribar a arrencar-nos el cor, no fotem! Hi va haver una mica de tot això sí, i al final va acabar com un melodrama: plorar per no riure, i realment demà -que ja serà pont- serà un altre dia. Sonaven tambors de guerra: l'últim contra el penúltim i el fanalet vermell en joc. Els Percys, ahir groguets, contra els vells coneguts dels Maximum, de color granatós. Un equip a qui, els darrers anys, teníem presa la mida. No ens ho dèiem, procuràvem estar concentrats, però hi havia confiança, potser en excés: " hi haurà guerra! No és excitant, Scarlett? ". I vam subestimar el rival amb tanta foto i ornamenta. És clar que hi va haver moments per a l'èpica, el drama, les promeses eternes i ...