La Lliga dels Brian

                                                                                Chal·ly (2), Bernat, Gheler En una paraula: partidàs. Sens dubte, la primera millor part perciera en molt de temps, malgrat les baixes i les semi-baixes. Forts en denfesa, contundents en atac, sobris en les ajudes, els ahir groguets van desplegar un joc que els Casino, que ahir formaven amb l'equip de gala, no s'esperaven ni de bon tros. Un joc que va obligar-los a  treure la ràbia a base de protestes quan va caldre i a no fer descansar gairebé ni un minut al seu megacrackRony. Finalment es tractava d'això, el partit (la victòria), a més d'intentar atacar amb criteri depenia d'aturar a CasinoRony, el malvat, el Lee Van Cleef que els Percies van perseguir tant bé com van saber durant tota la ves...

                                                                                Gheler, Xavi  Doncs al final, ni una cosa, ni l'altra, vés. Però una mica de totes dues. Els Percy's van jugar, sens dubte el millor partit de l'any i van merèixer guanyar de carrer: si el futbol fos com un combat de boxa, hauríem guanyat als punts. I si les porteries tinguessin els pals rodons o fossin 3 cm. més amples, hauríem marcat quatre golets més. Però la realitat és la que és. I, d'entrada, pintava negra: els rogets havíem perdut un llençol a cada bugada, durant la setmana i fins i tot a última hora... i es tractava d'apedaçar-nos. Els telèfons van treure fum de whatsapp i a la convocatòria van sumar-s'hi Xavi "Pelé" Coma i Bernat "Ardiles" Ramírez, al costat dels quals PercyBobbyMooreFaldo tornav...

            Lluís (3) Desplaçats altre cop amb al·levosia al camp que menys ens permet desplegar les nostres habilitats, malgrat les promeses i el propi calendari, els rogets vam sortir al camp disposats a fer sonar la campanada de la nit. I no vam ser-hi tan lluny. Teníem dos factors a favor: el rival anava just d'efectius -sense canvis- i, sobretot, sortien confiats de la seva superioritat. La resta ens anava en contra perquè, com ja deien els clàssics, " emba lex sed lex ". Era un partit per homes. La frivolitat amb què els sense-samarreta-pròpia (fins en això fan ràbia) es prenien el partit va veure's en el primer remat a porta: en posició franca, el davanter va provar una rabona que se'n va anar alta no massa lluny de l'escaire. I això va envalentonar els Percy's, que perseguien embalex per tot arreu, cobrint-se bé en les marques i aconseguien robar bimbes amb perill per sortir en contraatacs clars i perillosos.  I quan es veia menys c...