La victòria tenia un preu
Chal·ly (2), Bernat, Gheler
En una paraula: partidàs. Sens dubte, la primera millor part perciera en molt de temps, malgrat les baixes i les semi-baixes. Forts en denfesa, contundents en atac, sobris en les ajudes, els ahir groguets van desplegar un joc que els Casino, que ahir formaven amb l'equip de gala, no s'esperaven ni de bon tros. Un joc que va obligar-los a treure la ràbia a base de protestes quan va caldre i a no fer descansar gairebé ni un minut al seu megacrackRony. Finalment es tractava d'això, el partit (la victòria), a més d'intentar atacar amb criteri depenia d'aturar a CasinoRony, el malvat, el Lee Van Cleef que els Percies van perseguir tant bé com van saber durant tota la vesprada. Implacables. Com una quadrilla d'un western al darrera de PercyXèrifChal·ly i Percyl'EspecialistaBernat.
Als 13 segons les intencions groguenques van quedar clares: només treure de mig camp, combinació que acaba amb passada llarga cap a PercyArny que, de volea, envia la pilota un pam més amunt de l'escaire. No van passar ni tres minuts abans que una internada per l'esquerra d'El Cronista acabés amb una passada cap a l'àrea que PercyBernat amaga de controlar, però deixa passar per a la incorporació del segona línia Segurilla que fa el primer amb un xut que ell qualifica de "semi-fallo", però que en tot cas era prou contundent com perquè el porter casinaire ni l'olorés. La resposta grana va morir en un parell d'intervencions dignes de PercyFaldo i l'increïble va succeir poc després: jugada personal de PercyBernat que ajusta un xut tou a la base del pal esquerre... massa col·locat pel porter! Era el 0-2! El tercer gol vam tenir-lo en un xutàs al pal del RamiroPetit i la rematada posterior de PercyAntoni, des de lluny, que va sortir un pèl alta. El domini era aclaparador. La roda de canvis perciera permetia la tasca de no deixar el 9 de Cardedeu amb un sol defensor i, així, amb ajudes defensives vam aconseguir frenar la bestia. Fins que es va remoure el suficient per xutar còmode, obligant al MollerussenCancerber a aturar una bimba amb mèrit, però deixant el rebot a un pam de la línia de gol, que algun altre casinaire només va haver de bufar. Podia ser l'inici de la caiguda pèrcia. Aquell gol que desfeia la nostra estructura podia fer-nos caure en una pájara bryanesca? No! Després de dos empats els BPCF han ap`res a ser forts i els atacs es van multiplicar com les onades constants en una platja: normalment suaus, però sempre n'hi ha una que arriba més forta i PercyCanonerChal·ly va ser l'encarregat d'executar el tercer gol groguet amb el qual vam arribar al descans. Això sí: després d'una cursa èpica, coast to coast, com dos trens en paral·lel, entre CasinoCoyoteRony i PercyMoc-MocGheler, que va aguantar-lo i aconseguir tapar tota opció de xut o dríbling de l'estrella rival.
Si algun moment l'equip va afluixar el nivell de concentració, va ser a l'inici de la segona part. No va ser el desgavell habitual d'altres vegades, però potser sí una mica de relax, just allò que va permetre que el canvi d'estratègia casinera fes efecte: si a la primera part, poc o molt la tocaven tots per finalment passar-la al RonydelsCollons, a la segons Rony es va convertir en Juan Palomo, jo faig el segon i, ja posats, també el tercer. Podíem haver defensat una mica millor i més durament el segon? Certament... però se'n va anar de tres! I el tercer: podríem qualificar-lo de xut menys potencialment perillós del que realment va acabar sent? És possible que algun pistó txungo arreglant-se en un concessionari passés per la ment de PercyFaldo en aquell precís moment? La punta de mala sort que impedeix guanyar partits va sortir en aquests instants. Però la defensa aguerrida de PercyPeebles, jugant-s'hi els genolls si calia (van acabar pelats), la visió constant d'aquella samarreta "roja antes que rota" corrent amunt i avall, els crits del viejales amb accent de Lleida quan PercyArny va marcar-lo de massa a la vora i va desfer-se'n amb una empenta, les protestes airades de PercyAntoni davant la idiotesa arbitral... tot plegat va anar excitant els ànims groguets i les ganes de guanyar un partit que amb el 3-3 vam creure sentenciat de mort. Pas encara! PercyGheler va perseguir amb ànsia una pilota llarga per plantar-se davant del porter, xutar-li des de massa a prop, però aprofitar el rebot per marcar amb el cap, saltant per sobre del porter i mentre rebia una empenta del defensa que el seguia desbocat per darrere. Era el 3-4 i el cinquè el vam tenir en u xut (alt) de PercyPeebles, en una llarguíssima i avaselinada passada de PercyAntoni que PercyChal·ly intenta reavaselinar... però que envia per sobre dels vestidors.
El ConydeRony va tornar a empatar i la jugada de la victòria va estar en les botes d'un contraatac 3 contra 1 que PercyBernat va conduir per obrir a l'esquerra, on PercyArny no va saber ni embocar el xut, ni fer la passada de la mort a PercyPeebles que avançava per l'ala dreta. Una llàstima: quedaven dos minuts i podria haver estat definitiu. Com, d'altra banda, podria ser-ho impugnar la Lliga perquè el nostre Maximum rival sempre juga contra els equips forts, delmats. Ahir els Embalex només eren tres de camp; contra els casinos, no cal ni dir-ho: van trobar-se que aquell dia no hi havia el ConydeRony.
Gols:
0-1 Chal·ly
0-2 Bernat
1-3 Chal·ly
3-4 Gheler
També juguen: Faldo, Antoni, Peebles i Arny.
Assisteix: Lluís
Baixa per grip en mal moment: Zabaltz
Apareixen al Nurburging: Natàlia i Roc!!
Declaracions:
Faldo: "Va, va un aplaudiment al mig del camp! Pel Lluís... i per l'Arnau"
Antoni: "Gràcies, gràcies"
Faldo: "Ja ho veus, Arny, és una putada això que n'hi hagi un altre"
Chal·ly: "El que està clar, Lluís, és que sense tu hem fet dos punts"
Faldo: "Però t'he, trobat molt moltíííííííssim a faltar, eh?"
Chal·ly: "I el Zabaltz igual! No ve dos partits i treiem dos punts... no vull dir res, però"
Peebles: "Però no li diguem que s'ho creurà de veritat i es ratllarà"
Arny: "Sí, ja va amenaçar de penjar les botes, però crec que el Faldo va sanjar bé i ràpid l'assumpte"
Lluís: "El metge va flipar amb el cop que tenia; diu que li vanar d'un pèl que no m'afectés els lligaments"
Arny: "I tot va ser la patada! En cap moment et vas torçar, no?"
Lluís: "No. Va ser el tros d'animal aquell..."
Antoni: "Bueno, s'han acabat els pals, no, Chal·ly?"
Peebles: "Home, casi, casi aconsegueixes fer tots els gols del partit"
Chal·ly: "El primer xut és un semi-misto, però el porter era molt dolent"
Faldo: "Quin porter?"
Chal·ly: "Home... tu te'n menges dos, eh?! Què és això de despejar cap endavant i deixar la pilota morta?"
Faldo: "Tonteries"
Peebles: "Di que sí! Que n'has parat un munt!"
Chal·ly: "Caldria parlar de l'Arguiñano, no? Vaya crack!"
Arny: "Jo fins vaig posar un comentari a la web de l'Ara, quan veig llegir la notícia"
Natàlia: "Voleu veure el meu amic perico?"
Gheler: "Has visto Osuna? Es mi filluelo..."
Faldo, Gheler, Peebles i Chal·ly: "Doncs sí, sí: a Croàcia i a Eslovènia no vam parar de follar"
Roc: "..."
En una paraula: partidàs. Sens dubte, la primera millor part perciera en molt de temps, malgrat les baixes i les semi-baixes. Forts en denfesa, contundents en atac, sobris en les ajudes, els ahir groguets van desplegar un joc que els Casino, que ahir formaven amb l'equip de gala, no s'esperaven ni de bon tros. Un joc que va obligar-los a treure la ràbia a base de protestes quan va caldre i a no fer descansar gairebé ni un minut al seu megacrackRony. Finalment es tractava d'això, el partit (la victòria), a més d'intentar atacar amb criteri depenia d'aturar a CasinoRony, el malvat, el Lee Van Cleef que els Percies van perseguir tant bé com van saber durant tota la vesprada. Implacables. Com una quadrilla d'un western al darrera de PercyXèrifChal·ly i Percyl'EspecialistaBernat.
Als 13 segons les intencions groguenques van quedar clares: només treure de mig camp, combinació que acaba amb passada llarga cap a PercyArny que, de volea, envia la pilota un pam més amunt de l'escaire. No van passar ni tres minuts abans que una internada per l'esquerra d'El Cronista acabés amb una passada cap a l'àrea que PercyBernat amaga de controlar, però deixa passar per a la incorporació del segona línia Segurilla que fa el primer amb un xut que ell qualifica de "semi-fallo", però que en tot cas era prou contundent com perquè el porter casinaire ni l'olorés. La resposta grana va morir en un parell d'intervencions dignes de PercyFaldo i l'increïble va succeir poc després: jugada personal de PercyBernat que ajusta un xut tou a la base del pal esquerre... massa col·locat pel porter! Era el 0-2! El tercer gol vam tenir-lo en un xutàs al pal del RamiroPetit i la rematada posterior de PercyAntoni, des de lluny, que va sortir un pèl alta. El domini era aclaparador. La roda de canvis perciera permetia la tasca de no deixar el 9 de Cardedeu amb un sol defensor i, així, amb ajudes defensives vam aconseguir frenar la bestia. Fins que es va remoure el suficient per xutar còmode, obligant al MollerussenCancerber a aturar una bimba amb mèrit, però deixant el rebot a un pam de la línia de gol, que algun altre casinaire només va haver de bufar. Podia ser l'inici de la caiguda pèrcia. Aquell gol que desfeia la nostra estructura podia fer-nos caure en una pájara bryanesca? No! Després de dos empats els BPCF han ap`res a ser forts i els atacs es van multiplicar com les onades constants en una platja: normalment suaus, però sempre n'hi ha una que arriba més forta i PercyCanonerChal·ly va ser l'encarregat d'executar el tercer gol groguet amb el qual vam arribar al descans. Això sí: després d'una cursa èpica, coast to coast, com dos trens en paral·lel, entre CasinoCoyoteRony i PercyMoc-MocGheler, que va aguantar-lo i aconseguir tapar tota opció de xut o dríbling de l'estrella rival.
Si algun moment l'equip va afluixar el nivell de concentració, va ser a l'inici de la segona part. No va ser el desgavell habitual d'altres vegades, però potser sí una mica de relax, just allò que va permetre que el canvi d'estratègia casinera fes efecte: si a la primera part, poc o molt la tocaven tots per finalment passar-la al RonydelsCollons, a la segons Rony es va convertir en Juan Palomo, jo faig el segon i, ja posats, també el tercer. Podíem haver defensat una mica millor i més durament el segon? Certament... però se'n va anar de tres! I el tercer: podríem qualificar-lo de xut menys potencialment perillós del que realment va acabar sent? És possible que algun pistó txungo arreglant-se en un concessionari passés per la ment de PercyFaldo en aquell precís moment? La punta de mala sort que impedeix guanyar partits va sortir en aquests instants. Però la defensa aguerrida de PercyPeebles, jugant-s'hi els genolls si calia (van acabar pelats), la visió constant d'aquella samarreta "roja antes que rota" corrent amunt i avall, els crits del viejales amb accent de Lleida quan PercyArny va marcar-lo de massa a la vora i va desfer-se'n amb una empenta, les protestes airades de PercyAntoni davant la idiotesa arbitral... tot plegat va anar excitant els ànims groguets i les ganes de guanyar un partit que amb el 3-3 vam creure sentenciat de mort. Pas encara! PercyGheler va perseguir amb ànsia una pilota llarga per plantar-se davant del porter, xutar-li des de massa a prop, però aprofitar el rebot per marcar amb el cap, saltant per sobre del porter i mentre rebia una empenta del defensa que el seguia desbocat per darrere. Era el 3-4 i el cinquè el vam tenir en u xut (alt) de PercyPeebles, en una llarguíssima i avaselinada passada de PercyAntoni que PercyChal·ly intenta reavaselinar... però que envia per sobre dels vestidors.
El ConydeRony va tornar a empatar i la jugada de la victòria va estar en les botes d'un contraatac 3 contra 1 que PercyBernat va conduir per obrir a l'esquerra, on PercyArny no va saber ni embocar el xut, ni fer la passada de la mort a PercyPeebles que avançava per l'ala dreta. Una llàstima: quedaven dos minuts i podria haver estat definitiu. Com, d'altra banda, podria ser-ho impugnar la Lliga perquè el nostre Maximum rival sempre juga contra els equips forts, delmats. Ahir els Embalex només eren tres de camp; contra els casinos, no cal ni dir-ho: van trobar-se que aquell dia no hi havia el ConydeRony.
Gols:
0-1 Chal·ly
0-2 Bernat
1-3 Chal·ly
3-4 Gheler
També juguen: Faldo, Antoni, Peebles i Arny.
Assisteix: Lluís
Baixa per grip en mal moment: Zabaltz
Apareixen al Nurburging: Natàlia i Roc!!
Declaracions:
Faldo: "Va, va un aplaudiment al mig del camp! Pel Lluís... i per l'Arnau"
Antoni: "Gràcies, gràcies"
Faldo: "Ja ho veus, Arny, és una putada això que n'hi hagi un altre"
Chal·ly: "El que està clar, Lluís, és que sense tu hem fet dos punts"
Faldo: "Però t'he, trobat molt moltíííííííssim a faltar, eh?"
Chal·ly: "I el Zabaltz igual! No ve dos partits i treiem dos punts... no vull dir res, però"
Peebles: "Però no li diguem que s'ho creurà de veritat i es ratllarà"
Arny: "Sí, ja va amenaçar de penjar les botes, però crec que el Faldo va sanjar bé i ràpid l'assumpte"
Lluís: "El metge va flipar amb el cop que tenia; diu que li vanar d'un pèl que no m'afectés els lligaments"
Arny: "I tot va ser la patada! En cap moment et vas torçar, no?"
Lluís: "No. Va ser el tros d'animal aquell..."
Antoni: "Bueno, s'han acabat els pals, no, Chal·ly?"
Peebles: "Home, casi, casi aconsegueixes fer tots els gols del partit"
Chal·ly: "El primer xut és un semi-misto, però el porter era molt dolent"
Faldo: "Quin porter?"
Chal·ly: "Home... tu te'n menges dos, eh?! Què és això de despejar cap endavant i deixar la pilota morta?"
Faldo: "Tonteries"
Peebles: "Di que sí! Que n'has parat un munt!"
Chal·ly: "Caldria parlar de l'Arguiñano, no? Vaya crack!"
Arny: "Jo fins vaig posar un comentari a la web de l'Ara, quan veig llegir la notícia"
Natàlia: "Voleu veure el meu amic perico?"
Gheler: "Has visto Osuna? Es mi filluelo..."
Faldo, Gheler, Peebles i Chal·ly: "Doncs sí, sí: a Croàcia i a Eslovènia no vam parar de follar"
Roc: "..."
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada