La Lliga dels Brian

      David, Zabaltz Calor. Humitat i suor enganxada a la samarreta. Dos colors. Deutes pendents. Dues maneres d'entendre el futbol. Dos bars on anar a celebrar victòries i consumir les derrotes amb companyia. Calma aparent i bones cares d'entrada: massa baixes i cares noves per encendre la guspira. Un sol punt calent d'entrada: els pantalons curts de PercyTxuqui i les cuixes peludes del segon dels Faldos. Mmmmm... Els Percy's comencen relaxats: els bons resultats i el segon lloc a la taula els permeten prendre's aquest luxe que, d'altra banda, ja sintonitza amb la seva filosofia. Els Krill, per contra, surten amb la seva intensitat habitual a ofegar el joc bryanesc, tasca no gens difícil, d'altra banda, i que coneixent el rival com el coneixen, els resultava relativament fàcil. Òbviament, el magnetisme que desprenien les cuixes peludes de PercyTxuqui i els seus pantalonets curts els desviava els xuts o els convertia la intenció en intents de caderner...

        Arny, David No eren indis, però feien pinta de kinkis. Tampoc els vermells érem cowboys, però enmig del desert en què s'havia convertit la nit del GarbíStadium per l'absència (impresentable, però que ens pot ser profitosa) dels Krill, aviat vam adonar-nos que estàvem deixats de la mà de Déu: d'un àrbitre inflexible i menys influenciable que d'altres... però que xiulava el que li semblava bé i, tal com es diu avui en dia en l'argot, "permetia el joc dur". I en aquestes virtuts, els Fustericos ens portaven uns quants anys d'avantatge: comptaven amb una mena de Pepe veneçolano-dominicà al darrere (bon paio, d'altra banda, simpaticot), un tio amb semi cresta que jugava amb pantalons de xàndall i que no semblava que hagués d'aguantar dues curses (i també semblava sortit de Sant Ildefons), un paio ple de tatuatges rituals i un altre armari que a la primera part feia de porter. Qui això escriu conserva un parell de dolors aguts (turmell dr...

                                                                                Chal·ly, Arny (2), XaviComa Alguna cosa no anava a l'hora i en l'ambient no s'acabava de respirar l'aire necessari per a un triomf com cal. Era el primer partit amb calor hipòxica, teníem un sol canvi -per dos el rival-, CasinoRony havia decidit venir a jugar, estrenàvem porter i PercyQuiNoPortiLaSamarretaAddientVaALaCrònicaArny s'havia deixat la samarreta groga i va haver de jugar amb "peto". Glups. Els iaios no corrien massa però els tres joves que els acompanyen es mouen bé i la defensa grogueta esbufegava per se...

                    Chal·ly A pit descobert. Amb la suor perlejant rostres i empapant samarretes. A base de cops, però sense guarreries, només duresa aspra. Dos equips antigament desproporcionats, avui en dia ofereixen duels intensos, a matadents, a crema-xemeneies, dels que es decideixen per petits detalls, com si fos una partida d'escacs... però amb regles inventades pels germans Marx. Als BP's ens els sabem de memòria, però el joc dels Inadaptats, amb els anys de glòria lluny ja de les possibilitats actuals, es resumeix fàcil: dues torres, un pajarillo , dos que la toquen i porter davanter amant de l'embolica-que-fort (qualificat en veu baixa per un dels que la toca com a "subnormal"). Així les coses, amb contendents que se sabien amb opcions (darrers resultats 3-1 pels blaus i 1-1, a la Lliga), el matx va començar amb els Percy's amb quadre: sense canvis i amb un lesionat a l'espera d'infiltració a la banqueta. Dues ocasions cla...