Fort Bryatxe

       Arny, David


No eren indis, però feien pinta de kinkis. Tampoc els vermells érem cowboys, però enmig del desert en què s'havia convertit la nit del GarbíStadium per l'absència (impresentable, però que ens pot ser profitosa) dels Krill, aviat vam adonar-nos que estàvem deixats de la mà de Déu: d'un àrbitre inflexible i menys influenciable que d'altres... però que xiulava el que li semblava bé i, tal com es diu avui en dia en l'argot, "permetia el joc dur". I en aquestes virtuts, els Fustericos ens portaven uns quants anys d'avantatge: comptaven amb una mena de Pepe veneçolano-dominicà al darrere (bon paio, d'altra banda, simpaticot), un tio amb semi cresta que jugava amb pantalons de xàndall i que no semblava que hagués d'aguantar dues curses (i també semblava sortit de Sant Ildefons), un paio ple de tatuatges rituals i un altre armari que a la primera part feia de porter. Qui això escriu conserva un parell de dolors aguts (turmell dret, genoll esquerre) de contusions d'ahir i dedueixo que PercyXaviComa en guarda algun i PercyZabaltz deu coixejar de la tíbia en avall. A PercyChal·ly li deu fer mal la mandíbula.
El partit va ser ben bé un western: d'entrada, presentació de credencials. Als kinkis no els fa gràcia la presència de rostres pàl·lids i amenacen amb una volea que se'n va alta per ben poc. Però la incursió perciera en territori enemic no es fa esperar i, després d'un servei de PercyArny, el winchester de PercyDavid es revela amb la mira mínimament desviada: pilota al travesser i bot sobre la línia! El ritme segueix trepidant i abans d'arribar al minut 5 d'aquesta primera part les tornes es canvien: PercyDavid serveix en llarg cap a PercyArny que controla d'esquena i, a la mitja volta, bat la sortida desesperada (i absurda) del porter fusterico: 1-0.
Al crit de "podemos, joder podemos!" els fusterikinkis es llencen a la remuntada. Amb una badada de les que fa mal en la sortida d'un fora de banda proper a l'àrea, un d'ells (posem que el de la semicresta) empalma un xut inapel·lable, per ràpid i ben ajustat. Empat. La moral vermellona queda tocada: no ens passa sovint que ens avancem al marcador i tinguem la sensació que el rival és de pa sucat amb oli. I resulta que no ho eren tant. Les escomeses es repeteixen a banda i banda, tot i que mai acaben amb xuts ben dirigits, sobretot per part fusterica. Futbol de va i ve, toma y daca, amunt i avall, vigila o t'apunyalo pel darrere: i sí, una contra enemiga provoca un u contra u davant PercyZabaltz en funcions de porter i... 1-2! No va ser la millor actuació d'un cancerber bryanesc, però no es podia demanar més. Sempre quedarà el dubte de si amb PerciesTxuqui-o-Faldo hauríem arribat a la mitja part per davant. En tot cas, el balanç a la porteria, si fem mitjana, és més que notable: PercyArny, en el segon torn, va passar sense pena ni glòria; cap xut, cap aturada... i només una mica d'embolic en retornar una pilota a PercyPeebles en presència d'un rival. PercyChal·ly anava pel mateix bagatge (però millor en les passades) fins que va posar la cara a una canonada calibre 78 d'un kinki sense sentit de la cavallerositat. Va semblar que quedava grogui com la samarreta... i va cedir el torn a PercyPeebles, que amenaçava amb un "jo sóc molt dolent, eh?". Doncs sort que ho era!! Convertit en l'heroi dels vermellons, en el John Wayne de la resistència a ultrança, el QuebequèsQueVisitaTendesPre-Natal no va donar cap opció als crits de guerra apatxes. Però això va ser després, a la segona part. Abans -i malgrat la incredulitat de cert sector percier: "això pinta a bany"-, els vermellets van perpretar una incursió al més pur estil Dave Crockett: PercyDavid i PercyAntoni van intercanviar armament en dècimes de segon i mentre el Geganter, des de la llarga distància, va deixar malferit el porter rival amb un tret del winchester, l'Historiador només va haver de rematar-lo, a sang freda, amb un revòlver de tambó Smith&Wesson. Gol assegurat: 2-2 i mitja part.

Malgrat els parlaments del descans: "són uns kinkis", "si els apretem una mica a dalt ja els tenim", "ho podem fer", etc., el cert és que la munició escassejava. I al rival li van començar a sortir fletxes per tot arreu. I els que semblaven toies a la primera part, va resultar que no ho eren. I la gran esperança blanca, PercyXaviComa, duia la pólvora mullada; i PercyAntoni només va poder gastar un cartutx de falta i PercySegurilla ni això. Qui ho va tenir més clar va ser PercyArny, dues vegades: en la primera, l'ocasió era tan evident que va preferir parar-la amb comoditat, demanar un cafè, fer l'ullet a unes precioses sioux que passaven per allí per dedicar-los el gol, demanar-li a l'Uri de l'organització que agafés una càmera de fer fotos... i quan es va decidir a xutar el de la semicresta, que venia corrents des de la Vall d'Hebron, va tapar el xut. La segona ocasió, ja en l'últim minut de partit, era el cartutx definitiu, allí on els BP's havien dipositat tota la confiança: apresa la lliçó de la lentitud en l'ocasió anterior, PercyArny va engaltar de primeres i, estranyament, la bimba no se'n va anar a 3a graderia, anava ben dirigida! Però el porter va posar-hi un mà salvadora. Admetem-ho: era just. PercyVanPeebles, heroi de la nit, havia posat mans, peus i cames en l'últim tram de partit i salvat gols cantats, fins i tot aquells que ja vèiem dins. Fins i tot en moments en què a la banqueta percy, veient que el Setè de Cavalleria no arribava al rescat, es donava per feta la derrota. Però l'agònic treball defensiu de la retaguàrdia Bryan, amb el capità PercyZabaltzCooster al capdavant i la resta de vermellons tapant les vies d'aigua com bonament podien, van fer la resta. Al final, en comptes del típic so del Setè l'àrbitre va xiular abans d'hora (això ens va semblar a tots) i els cowboys, que sempre eren els bons de les pelis, se'n van tornar satisfets a casa, mentre Cochise i els seus kinkis maleïen la mala sort de no haver pogut arrencar més cabelleres (que, en el cas Percy, suposaven un botí ben mins, tot sigui dit).

Gols:
1-0 Arny
2-2 David
També juguen: Zabaltz, Peebles, Chal·ly, Antoni i Xavi.

Assistència: Lluís
Incidències: lo del frankfurt va acabar sent un mano a mano PercyPeebes&Arny (cadascú la seva) que fins i tot l'Osuna va dir que "eso no es un equipo de futbol ni es ná"

Declaracions:
Lluís: "El que està treient el Pablo... els kinkis somiaran amb ell"
Zabaltz: "Hòstia, l'Arny des de que s'ha aprimat corre més, eh? Es nota"
Arny: "Llàstima d'aquesta última, hòstia, perquè un cop que xuto ben dirigit... haguéssim guanyat!"
Lluís: "Hagués sigut injust, però, eh? Vaja des de fora, a la segona part es mereixien guanyar ells"
Chal·ly: "Sí, sí... però jugàvem molt mermats eh? Jo no estic fi i no podia respirar"
Antoni: "I jo m'he pres antibiòtics i estic sota els seus efectes"
Peebles: "Bueno i no teníem porter i això es nota"
Zabaltz: "NO en el teu cas! Joder com has parat"
Arny: "Impressionant! Sort que eres dolent"
Chal·ly: "El millor és que seguim invictes en la Copa de Plata!"
Antoni: "Avui et convidem al frankfurt!"
Peebles: "Això estaria bé"
Chal·ly: "Jo avui no puc. Ja sabeu que sempre sempre vinc, però no em trobo massa bé i porto un dia...!"
Zabaltz: "Bueno, jo ja me'n vaig eh?"
Antoni: "Sí, jo també"
Peebles: "Però, però... Xavi, David, Lluís: veniu, no?"
Xavi: "Jo és que he de tornar a Barna"
Lluís: "No, no: jo torno a casa"
David: "Un altre dia"
Peebles: "Peeeeero... que és això? Hi he d'anar sol?"
Arny: "Jo no et fallaré. Anem"
Peebles: "Buf, sort! Què tal la Silvana per Argentina? Quan torna?"
Arny: "Dijous que ve, ja toca. I la Michelle, bé?"
Peebles: "Ara molt millor, va ser passra els tres primers mesos i... ja està"
Arny: "I la Gisel?"
Peebles: "La Gisel? Ja, ja... sembla que bé"
Arny: "Gisel és bonic i sona igual que Giselle, vull en català i en francès sonen i gual i la criatura ja decidirà com ho escriu"
Peebles: "Sí, és xulo"
Arny: "I la podríeu fer ballarina"
Peebles: "Ja, ja. A mi m'agraden més els noms en català que en castellà"
Arny: "Va, com li posareu?"
Peebles: "Uf, no, no: la Michelle em proposarà tres noms i a partir d'aquí decidirem"
Arny: "Ja, però tu també en deus tenir de pensats, no?"
Peebles: "Alguns... però no els direm. El que decidim, quantoqui el farem públic i ja està"
Arny: "Va, cony, no et facis pregar! Fés un avançament"
Peebles: "No, no... Giselle està bé. I al Québec són típics noms que sonen antics, però a mi m'agraden"
Arny: "Com ara?"
Peebles: "Geneviève, Odette..."

[No en vaig poder treure res més]