La Lliga dels Brian

                BRYAN                                       PERCY C.F.  -  0                RIVERDEL  -  4           A la mitja part, tocava reflexió. PercyTxuqui va arengar la tropa; PercyArny va dir que "els dilluns ens ho prenem més en serio", algú va respondre que "allò és diferent" i, malgrat que els caps seguien cots (o indiferents), la segona meitat va ser tota una altra cosa. Es van veure parets per treure la pilota jugada des del darrere i, així, superar la lleu (llevíssima) pressió que el rival feia als rogets; alguna jugada trenada en el camp rival que va acabar o bé amb centrada de la mort -no rematada-, o bé amb xut a porta -tant en versió cadernera, com en versió "a la tercera grada no miren"-, o bé -estigueu atents, eh?!- amb xut b...

                                                                                         BRYAN                       INADAPTATS  - 3                       PERCY C.F. -  0 Eren molts i tots semblaven iguals. Menys el baixet, d'acord; i el més veterà, que va plegar a mig partit per una punxada. Dels altres, en queda el record vague que eren sempre a tot arreu, no es cansave...

              BRYAN                                    PERCY C.F.  -  2               KRILL  -  1           (gheler, chal·ly [p.]) Potser és injust dir que l'herba estava massa alta, perquè -al capdavall- era artificial. Però, d'entrada, hi era. No hi ha estat sempre, però aquest cop sí: dies abans de començar el matx, l'herba ja hi era. Pot semblar una constatació estúpida, però cal tenir-la en compte. I la vam trepitjar a gust, al principi, quedi clar: que si abraçadetes, somriures, "felicitats PercyPapiPeebles!", quatre estiraments, xuts als porters respectius per escalfar... I a fe de Déu que va servir-los: potser sense ells tot plegat no hauria crescut tant, set o vuit gols per banda i tots feliços. Només començar la cosa apuntava així: els Percy's amb PercyLluís fe...