L'herba


            BRYAN                              
    PERCY C.F.  -  2              KRILL  -  1
         (gheler, chal·ly [p.])

Potser és injust dir que l'herba estava massa alta, perquè -al capdavall- era artificial. Però, d'entrada, hi era. No hi ha estat sempre, però aquest cop sí: dies abans de començar el matx, l'herba ja hi era. Pot semblar una constatació estúpida, però cal tenir-la en compte. I la vam trepitjar a gust, al principi, quedi clar: que si abraçadetes, somriures, "felicitats PercyPapiPeebles!", quatre estiraments, xuts als porters respectius per escalfar... I a fe de Déu que va servir-los: potser sense ells tot plegat no hauria crescut tant, set o vuit gols per banda i tots feliços. Només començar la cosa apuntava així: els Percy's amb PercyLluís fent porter improvisat i PercyGheler clavant un túnel després de culebrillada made in himself a JordiKrill: 1-0. Sorprenent? Massa matiner? En tot cas, l'herba va començar a créixer. O millor: va oblidar-se del trepig  i va recuperar la seva mida; la que se li ha anat donant de moltes maneres. I, a més, les circumstàncies, després, la van fer créixer.

I ja està. Què em cal recordar? Que PercyFaldo va fer una actuació gloriosa? Que a PercyZabaltz li van xiular unes mans justíssimes que, sent un detall mínim en un partit, van significar l'empat (falta magistralment picada, i amb ràbia) i abonament per l'herba? Que PercyAntoni va fer una assistència de 30 metres des de la pròpia àrea al cap de PercyLluís que, en pentinar-la, una mica més i fa el gol de l'any? Que PercyArny va avorrir a AgusKrill defensant-lo tota la segona part? Dono la culpa a l'àrbitre per no xiular un penal claríssim per falta (més abono) i, en canvi, influenciat per les mans d'en Kaixo i les protestes per l'acció xiulada fora l'àrea, fes assenyalés i fes repetir el penal per unes mans mínimes (pesticida a la vena)? O al gol fallat a porta buida per PercyVanQuébecois, després d'assistència mil·limètrica de PercyGudariZabaltz (que va impedir passar la dalla)? Tot plegat no val la pena.

Si almenys hagués crescut maria... Però no: herbotes lletges, espinoses, ortigàmens. Potser caldrà segar arran. Bon cop de falç, sí! I no em malinterpreteu. Ho va dir un grec d'aquests barbuts, fa uns 2500 anys, que es dedicava a apuntar els diàlegs que un altre barbut, mestre seu, tenia amb gent de tota mena: "No deixis créixer l'herba en el camí de l'amistat"*.

Pensem-hi.

Gols: 1-0 Gheler; 2-1 Chal·ly
També juguen: Faldo, Zabaltz, Toni, Lluís, Peebles i Arny.

"Parte" mèdic: un turmell esquinçat, una costella fisurada, una inflamació al cap de la tíbia i al lligament interior del genoll i alguna mena de trencament fibrilar en una ingle.

Declaracions:
Chal·ly: "Hauria preferit perdre que no acabar així".
Peebles: "I jo, no jugar".

* La cita és de Plató.

Comentaris

  1. gràcies Arnau. Molt bona aquesta crònica. Sento no haver-la llegit abans. En qualsevol cas, quina pena de partit... i no precisament pel partit.
    En fi, esperem que tot això quedi en una anècdota per oblidar

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)