La Lliga dels Brian

Ràpida avaluació de les 12 hores... i punt final a la temporada (1) Injustícia  meteorològica Cau una tromba d'aigua antològica i ho endarrereix tot dues hores llargues: cagada. Això destrempa els més matiners, que s'han hagut de llevar d'hora, aparcar la ressaca d'un divendres o bé programar la nit anterior per no arribar a tal grau o bé dutxar-se amb aigua ben freda ben freda. En fi, que en previsió d'aplaçamenta, els BP's decideixen que, fer per fer, un bon esmorzar. I llavors, surt el sol. I fot-te a jugar a migdia amb l'entrepà de tonyina, frankfurt o llom amb formatge (més cerveseta) provant de fer la digestió a l'estómac. (2) Injustícia flagrant          BRIAN PERCY C.F. - 1             MANYANET - 3   (lluís)  4 pals. 7 intervencions de mèrit (tirant a poc) del porter rival. I un gol, que sota cap concepte pot considerar-se el de l'honor, que ve després d'un doble remat i gràcies a l'habili...

          BRIAN                      CAIPIRINHAS           PERCY C.F.  - 2            CON JAMÓN    - 2                         (arny i lluís) Esborronador. Sobrenatural. Insòlit. Novel·lesc. Rar? Potser no tant... podríem fer la broma de quan el Zabalza no ve... però no embolicarem la troca, perquè el d'ahir va ser un partit d'aquells que el nostre Kaixo hagués disfrutat com un camell (de skunkfunk, per exemple). I la seva força va ser la nostra inspiració i la seva passió pel regne animal dels ofidis, la nostra musa. Com a últim partit de la temporada regular rebíem els totpoderosos Caipirinhas con Jamón, vencedors de tots els partits que havien jugat; capaços de parlar un portuguès que sonés a rus (prou broma: són brasilers i el nostre cronista va patir un trastorn mental...

          BRIAN                            PERCY C.F.  - 3          JUSTERINI  - 5                   (toni, lluís i arny) "Si els partits duressin 35 minuts..." va dir PercyLluís. "Els tres primers gols eren pel saque , no?", va apuntar PercyChal·ly. "Quan no hi som, no hi som", va confirmar PercyToni, parmenidià. I no, no hi érem. Els cinc primers minuts ("Un títol de l'Éric Castel, us en recordeu?", va dir PercyArny, casi emocionat) vam decidir que empatar amb els Justerini s'havia convertit en una rutina massa fàcil i que, per fer-ho emocionant, millor donar-los avantatge. Llàstima que no fos només d'un gol i que la indolència arribés fins al límit que, al minut 5, ja perdíem 0-3. Començo la crònica just després, doncs. De l'empanamenta se'n surt amb dificultat i, en part, per un cert relaxament rival...