Cum laude (o l'estratègia ofídica)
BRIAN CAIPIRINHAS
PERCY C.F. - 2 CON JAMÓN - 2
(arny i lluís)
Esborronador. Sobrenatural. Insòlit. Novel·lesc. Rar?
Potser no tant... podríem fer la broma de quan el Zabalza no ve... però no embolicarem la troca, perquè el d'ahir va ser un partit d'aquells que el nostre Kaixo hagués disfrutat com un camell (de skunkfunk, per exemple). I la seva força va ser la nostra inspiració i la seva passió pel regne animal dels ofidis, la nostra musa.
Com a últim partit de la temporada regular rebíem els totpoderosos Caipirinhas con Jamón, vencedors de tots els partits que havien jugat; capaços de parlar un portuguès que sonés a rus (prou broma: són brasilers i el nostre cronista va patir un trastorn mental), amb tot de jugadors que la toquen amb criteri i capaços de dríblings mortals i un tal Thiago com a abanderat (o era Ziagov?). Però els ahir groguets van fer memòria del vergonyós inici del partit de dimarts i, encara adolorits de cames, amb PercyFaldo amb dolències en un múscul dorsal (i venint de jugar a tennis!), van fer prometença d'una concentració total. Amb un "Peeeeercys!" -totes les mans juntes, en rotllana- que aquest cronista no recordava des de fa 10 anys, com a poc. Arengats per PercyArny, PercyFaldo i PercyChal·ly, amb alguns dels integrants mig avergonyits per la cosa, el cert és que l'estratègia va funcionar. I sí, d'acord: el rival no tenia canvis, però es va veure involucrat per la doble mutació ofídica de l'equipació perciera:
 |
| Eunectes notaeus |
 |
| Ophiophagus hannah |
Defensar com en una abraçada mortal i atacar ràpid i de manera mortífera. Calia estrènyer el rival quan ataqués com una curiyú o anaconda groga del Paraguai i nord d'Argentina, i plantar-nos davant la porteria contrària com la cobra reial de la Índia.
I així ho vam fer.
No era fàcil, però per un dia teníem les idees clares. Defensa a l'home, cadascú el seu i no donar-li més de mig metre, i si calia, només un pam. I res d'entrar-lo, que ens driblarien. I a ajudar amb dobles defenses si clarament la jugada passava a la vora nostre... però el "nostre home" no hi participava. Per a tota la resta, teníem a PercyFaldo. Que sí, va haver d'intervenir entre força i bastant, malgrat que al final del partit es treia mèrits; en algunes ocasions amb xuts molt propers... però ja se sap que contra les serps sempre hi ha hagut antídot. I més si el rival ve de vora l'Amazones. En definitiva: la pressió sotmesa a un equip acostumat a imposar la seva llei va ser tan bestial que, tot i fer dos gols, van acabar perdent el nord i les idees, mentre el Brian Percy C.F. se sentia cada vegada més sòlid, més fort, més segur, més confiat... més constrenyidor. A la mitja part havíem consentit un parell o tres d'ocasions, potser quatre, i una va ser gol: un dels caipirinhes i es va esmunyir com una anguila del marcatge ferri i va poder plantar-se sol vora la porteria. 0-1: cap problema, el cas era seguir igual, no deixar-los que s'escapessin i citar-nos amb el gol en alguna contra. Com la que PercysGheler&Arny van inventar-se amb paret pel mig i que el Solsoní no va poder rematxar, potser no s'esperava el centre. O com el fora de banda amb què PercyLluís, fent-se el distret, va aconseguir deixar PercyChal·ly sol davant del porter rival, que va haver de respondre amb la rapidesa d'una mangosta per salvar l'empat després del xut seguriller, ràpid i picant con un fuet -però potser poc col·locat. A la mitja part, l'aire brunzia com si un miler d'insectes cantessin a la vegada, la calor s'enganxava en forma de suor a la samarreta groga i l'excés de pernil dels rivals (aquella samarreta ejpañola del paio alt, aaagh!) pesava en excés en un equip acostumat a guanyar i que no acabava d'entendre com una anaconda podia ser, a la vegada, una cobra.
A la segona les cames podien passar factura, però qui escriu suposa que això serà dissabte. Els canvis groguets funcionaven, el fet que els caipirinhes no en tinguessin, hi ajudava, però la clau era que, com remarcava el Pastisser Informàtic, el rival jugava amb tres tios al davant, la qual cosa permetia que la rotació perciera fos més lliure, no sempre respectant els rols: els defenses es canvien amb els defenses i els de davant, al seu rotllo. Aquesta mutació -com qui canvia de pell per confondre la presa- va ser clau perquè tothom va tenir sempre clar (els crits del Mollerussenc van ressonar per tot el Pla d'Urgell, i això que no hi ha muntanyes!) a qui havia de seguir. Menjant pam a pam el terreny al rival, menjant-li la moral, provocant-li dubtes i pèrdues de pilota absurdes. Un d'aquestes va citar PercyArny amb el porter rival. La jugada pot relatar-se amb la mateixa calma que el Cerverí va prendre's per acomodar-se la passada de PercyLluís, precisa, canviar la cama de recolzament i carregar la cama bona de xut com si es tractés d'un joc d'aquells de consola en què tocant un botó del joystick dotaves el cop a donar de més potència. Mentrestant -després de prendre unes pastes, fins i tot-, el defensa que havia provat de tapar la passada de la mort avançava perillosament cap el xutador, però el porter dubtava ("i si li torna la bimba a l'altre?") i tots els percys sense excepció pensaven les paraules exactes amb què es cagarien en BP-8 si acabava fallant el gol. Però no: el xut del Cronista va ser sec i a un pam de terra, fulminant, com l'atac invisible d'una serp que, primer, hipnotitza la víctima mirant-la directament als ulls: 1-1.
Tot i que la tònica va seguir sent defensa a ultrança perquè els xuts dels vermellons d'ahir anessin fora o ni tan sols es produïssin, en algun moment, van fer 1-2. Era quasi inevitable. I van poder fer-ne algun més, però l'esquena, les cuixes, el cul i vés a saber què més del cuir corporal del CandauSegurilla va evitar-ho un i altre cop. I també PercyFaldo. I les ajudes defensives de tutti quanti. I una aturada de mèrit de PercyLluís quan l'Arquitecte de l'Urgell va demanar ser substituït en notar una estrebada al coll que, com PercyEnToni va dir més tard, "farà que demà només puguis veure els aparadors de mà esquerra" (però el GranFal només es va permetre tres minuts de descans: l'equip el necessitava). PercyPeebles va citar-se amb el gol un parell de cops, el segon provant de driblar el porter perquè així li ho havien dit mil dues-centes vuitanta vegades (i qui escriu corrobora que també ell ha rebut aquesta indicació): el penal reclamat per BP-14 i des de la banqueta amb vehemència ("àrbitre t'has empassat el xiulet!!"), no ho era. Però calia mantenir la tensió de tots plegats. Calia no baixar la guàrdia. Calia aconseguir l'impossible, que si fa no fa era que, en atacs estàtics, els BP's moguessin la pilota amb una velocitat de moviments i canvis posicionals similars als de l'anaconda quan fuig reptant o la cobra quan no s'aixeca per atacar. O com una colobra escurçonera, típica del Bages... aparentment inofensiva, però que fa creure a les víctimes que és un escurçó, inflant el cap.
 |
| Natrix maura |
N'hi van haver més. Sense exagerar, PercyGeganter va xutar una vegada, de manera franca; PercyQuébecois en va tenir una altra de clara i fins podria ser que PercyGheler tingués una cita amb el 3-2, que va rondar a la vora del marcador, com una mamba estudiant la víctima, força més que el 2-3. L'empat, però, es va celebrar amb eufòria a les files percieres.
Algú va dir: "la samarreta groga us queda més bé".
Uns quants percys van demanar a l'organitzador: "aquest resultat que consti en vermell al proper mail".
Gols: 1-1 Arny; 2-2 Lluís
També juguen: Faldo, Antoni, Chal·ly, Gheler i Peebles.
Declaracions:
Gheler: "gran, gran, gran partit"
Faldo: "Tots heu jugat molt bé! Tots"
Arny: "Partidàs, dels millors que recordo"
Lluís: "És que fins i tot si al final perds, deixar-te la pell així mola"
Peebles: "Brutal"
Chal·ly: "El nostre final és absolutament ascendent: si comptem des de la meitat del partit de dimarts, el resultat és espectacular... i contra els millors"
Arny: "Això del principi del partit ho haurem de fer sempre"
Faldo: "Bueno jo me'n vaig: Arny vés de pressa!"
Antoni: "Jo tinc cotxe, també..."
Faldo: "Ah, doncs fantàstic: Arny tens el casc al meu cotxe, oi? Bé, ja te'l portaré demà. Adéu!"
Antoni: "Que consti en crònica que he dit que l'Albert és un cabrón! Me l'ha enxufat sense possibilitat de regateig"
Arny: "Una mica de respecte per aquest pobre lisiadet mental!"
Antoni: "Arnau, vés ràpid" [Expressió que podria entendre's com un entrenament pel que vindrà d'aquí a un temps]
Gheler: "Dissabte no sé si m'aguantaré"
Lluís: "Ni jo tampoc"
Chal·ly: "Però el que ha rebut pilotades per totes bandes sóc jo, eh? Tinc les marques, encara!"
Peebles: "I el penalty potser no era, però hem tingut ocasions per fer-ne més!"
Arny: "Consti que jo l'he protestat a base de bé, eh?"
Peebles: "Potser massa i tot, no?"
Lluís: "Home, la cosa és que no pots driblar el porter si es queda dins de l'àrea!"
Peebles: "Però si sempre m'heu dit que ho intenti!"
Arny: "Ho corroboro, a mi també m'ho diuen"
Chal·ly: "Fintar, no driblar"
Peebles: "A buenas horas mangas verdes!"
Chal·ly: "El que vulguis, però no et vull tornar a sentir queixant-te de l'Alexis, eh!?"
Antoni: "Així que: dissabte a les 10 aquí, no?"
Chal·ly: "O una mica abans..."
Arny: "Aquests Manyanet em foten una mala pinta! Com siguin antics companys de l'escola que sempre van jugar junts... riurem"
Antoni: "Jo anava al Manyanet: anàvem a ratlles horitzontals grogues i vermelles"
Arny: "Anda, com el meu equip del Footbal Fantasy! Que per cert, avui jo puntuaria bastant, eh? Un gol i una assistència! I unes quantes pilotes robades..."
Chal·ly: "És injust que no comptin les pilotades rebudes que salven gols"
l'Arquitecte de l'Urgell jajajajaja m'encanta!!!!!
ResponElimina