La Lliga dels Brian

             BRIAN PERCY C.F.     vs.         AIKEBAJAR              òscar (2), arny (3)   5   0 Era un partit trampa, com el de la primera volta: contra el cuer, un equip que ens supera dues generacions en edat, però després de la mona i la parada pasqual... i ull! Que l'experiència és un grau i tots sabíem que superar al "Moro"Palau no seria fàcil. Així que, aprofitant que hi havia baixes i que l'invent de no comptar-hi va costar punts a la primera volta, PercyÒscasr va ser convidat a jugar contra el que seria l'equip de son pare... si jugués! La sorpresa és que els Aikebajar, per posar-hi morbo, també s'havien reforçat amb l' urugayo Carlos del Restaurant Ateneu. I el CosíCrespo va enfilar les coses aviat, si bé aquest cronista no sap ben bé com perquè, com va sent norma, no havia arribat... Era el seu dia, però no ho sabia, encara. I sí, PercyPagaréLaBirrArny ...

           PAPA FRITA       vs.           BRIAN PERCY C.F.                        1   2     peebles i òscar Si fa o no fa, la cosa va anar així: aquest cronsita, com va sent habitual, va arribar tard, quan de la primera part gairebé se'n cantaven les absoltes, i just quan estava preguntant a PercyAgus, que feia banqueta, com anàvem..., PercyÒscar corria per la banda agafant velocitat de creuer i, mentre els dos colls de la banda s'estiraven i l'un deia "guanyem 1-0", el GranCosí engaltava un xut imparable a l'escaire. Cosa que va provocar un diàleg d'absurds, a la banqueta, mentre els vermellons es felicitaven: - Però 1-0 ara o abans? - No abans, ara. - O sigui ara 2-0? - Sí, perquè si abans era 1-0... ara és 2-0! - Bueno... podria ser 1-1. - No perquè gunyàvaem. - Sí, però no ho he entès. Total: que els Percies s'estaven...

            LOS PATRONES   vs.          BRIAN PERCY C.F.                       3    3     agus (2) i òscar Considerant final feliç no pas el de la trempada de luxe, sinó el del cotxe que queda aturat per un arbust que sobresurt a meitat del penya-segat i evita la col·lisió amb espetec i castell de focs on els protagonistes moren i s'acaba la peli. Però ja hi arribarem. Abans cal parlar d'una primera part de tràmit -en el doble sentit de la paraula. Aquest cronista només en va veure els cinc minuts finals, a temps per ser testimoni d'una aturada de PercyFaldo que, en aquell precís moment, va semblar monumental (per la plasticitat), però que, com es veurà després, tampoc n'hi havia per tant. El partit anava 1-2 i els percys jugaven d'esma, creant ocasions gairebé sense voler i sorprenent-se que el rival, que també feia les seves i semblava be...