Debacle amb final feliç

   
       LOS PATRONES  vs.       BRIAN PERCY C.F.   
                 3    3    agus (2) i òscar

Considerant final feliç no pas el de la trempada de luxe, sinó el del cotxe que queda aturat per un arbust que sobresurt a meitat del penya-segat i evita la col·lisió amb espetec i castell de focs on els protagonistes moren i s'acaba la peli. Però ja hi arribarem. Abans cal parlar d'una primera part de tràmit -en el doble sentit de la paraula. Aquest cronista només en va veure els cinc minuts finals, a temps per ser testimoni d'una aturada de PercyFaldo que, en aquell precís moment, va semblar monumental (per la plasticitat), però que, com es veurà després, tampoc n'hi havia per tant. El partit anava 1-2 i els percys jugaven d'esma, creant ocasions gairebé sense voler i sorprenent-se que el rival, que també feia les seves i semblava ben posicionat, anés l'últim de la classificació. Tant d'esma, era el joc, mentre PercyArny procurava canviar-se ràpid a la banqueta mateix, ensenyant vergonyes i mitjons foradats (metàfora de la segona part?), per donar aire i relleu a uns rogets sense suplents, que PercyÒscar ni recordava haver marcat el segon gol. I PercyAgus assegurava que el seu, el primer, havia sigut "un xurro monumental: casi ni hauria de comptar". PercyRaül va encarregar-se d'explicar els fets al cronista.
Amb aquestes dades, la segona part semblava que sobrés: els Percys guanyaven sense baixar de l'autocar, no recordaven ni com havien encaixat un gol, el porter estava en forma i, a més, ara hi havia canvis. Ningú va proposar de suprimir els segons 20 minuts, sent que era tard i, si els jugàvem, no arribaríem al frankfurt. Una llàstima. En tot cas, la primera intervenció del recent arribat, amb mig sopar fent voltes a la panxa, va ser donar una precisa assistència a PercyAgus, encara en camp propi, perquè l'ex-krillaire comencés un recital de dríblings i culebrilles ghèleriques (fins a tres, se n'hi van comptar) i es plantés davant del porter patró per col·locar-la a la base del pal esquerre i cap dins: 1-3 i sense despentinar-se. Calia seguir jugant? Doncs sí: i l'àrbitre somreia, conscient que a la mitja part havia confessat als percys que "tots els equips diuen el mateix: com pot ser que aquests vagin últims? Si juguen bé..! Però sempre palmen".
Moment ideal perquè la vella amiga del club, la sra, Pájara, visités als rogets. Passa que va venir acompanyada per Desídia, Resignació i Autocomplaença. Amb l'1-3 tot semblava taaaan fet...! Que res: les ocasions es van xutar amb poques ganes (bé que el porter patró en va aturar alguna de mèrit), la pressió al rival es va afluixar i, enlloc de jugar amb calma i passar-nos la bimba sense presses, els BP's vam optar per "la pilota crema", sobretot quan els Patrones van veure que si pujaven la intensitat podien crear moltes ocasions seguides, com així va ser en una sèrie de 4 o 5 córners seguits, que acabaven amb xuts desviats. Fins que un va entrar i el 2-3 va convidar a Nerviosisme a la festa. Quedaven tres o quatre minuts i l'única manera d'aguantar la bola que se'ns va acudir va ser donar-la al CosíCrespo...
Vam preguntar qautre vegades a l'àrbitre quan quedava: 3 minuts, 2 i mig, 1 i mig, menys d'1 min, és l'última jugada... i un defensa va penjar la pilota a l'àrea des del camp propi, i el davanter va saltar tot sol per pentinar-la i va entrar. 3-3. Gerro d'aigua geladíssima. Per sort, no hi havia temps per més. Crèiem. I ens equivocàvem.
Va treure del centre, pur tràmit abans del xiulet final, i un incisiu davanter va córrer a pressionar, va robar la pilota i es va plantar sol davant de PercyFaldo. Els percys dubtàvem si demanar a l'àrbitre que xiulés el final (no havia dit que l'anterior era l'última jugada?), si intentar perseguir al rival pressionador, o si reiure'ns de la pretensió del xaval, que no s'havia adonat que el partit ja estava acabat. I no ho estava. N'érem consicents. Van ser 4 segons, o potser 5, però es van fer llargs. Només a PercyChal·ly se li va escapar, amb un fil de veu, com si fos una pregària "va, Faldo...".
I sí.
A PercySantFaldo se li va aparéixer l'ombra de N'Kono, els fantasmes de Zamora i Martorell, mentre telepàticament es comunicava amb Kameni i es feia gran com un Gorka (o com un TerStegen): així que la parada estava cantada. Ningú sap ben bé com i amb què. Però que hi va actuar Serenitat, Rigor i SavoirFaire sembla prou clar.
I es va salvar un punt. (Que, de no haver-se salvat, tal i com va anar, hagués pogut afectar la moral de la plantilla per la resta de la temporada, hagués posat en dubte la renovació de PercyÒscar i hauria tirat sal a la recuperació de PercyGheler i PercyDiego. Segur.)

Gols: 1-0 Agus; 2-1 Òscar; 3-1 Agus
També juguen: Faldo, Chal·ly, Raül i Arny.

DECLARACIONS
Arny: "Buuff..."
Chal·ly: "Jodeeer.."
Raül: "Se't queda cara de tonto"
Faldo: "La meva valoració és de menys 1"
Agus: "No home! Si de cas de més 1, que has salvat l'últim punt!"
Faldo: "No, perquè resto dos del gol de l'empat, que me'l menjo, i sumo un de l'última parada"
Agus: "Pos vale"
Raül: "No hem sabut matar el partit amb 3-1"
Chal·ly: "Ho hem fet fatal"
Arny: "Però també és mala sort aguantar fins a 5 segons del final... ara sé què sent un del PSG"
Raül: "Ens han fet un Ramos en tota la cara"
Chal·ly: "Ni mala sort, ni res: ells ho han buscat molta estona,.. i nosaltres ens hem aculat"
Agus: "No entenc què ens ha passat"
Arny: "No ho entendrem en molt de temps"
Raül: "Sí: és dels que costen d'oblidar aquestes derrotes"
Faldo: "Ep! Que hem empatat, eh?!"
Chal·ly: "Ja, però és com si..."
Arny: "Sí..."
Agus: "Tal qual"
Arny: "No ens havia passat mai, oi? Havíem marcat nosaltres algun cop, al final, però al revés..?"
Chal·ly: "Que fos decisiu així no.."
Raül: "Vaya"
Agus: "Sí, vaya.."
Arny: "En fi..."
Faldo: "Pilarí"