Jugar a disgust (o rascar-la a fons)
ARAÑAS NEGRAS vs. BRIAN PERCY C.F. 2 2 chal·ly i younes Deu ser el camp del mig, que ens obnubila: el no tenir límits visuals, l'estar pendent de pilotes que poden caure d'altres partits per totes dues bandes. O potser és que feia dues jornades que, entre el ball dels horaris i la jornada de descans, no jugàvem amb tensió. I faltava el erferent atacant i els aranyes van decidir pressionar-nos la sortida, com intuint que no hi érem sencers... El desgavell era en totes les línies, no en rascàvem ni una, o al revés: les rascàvem totes i cap la tocavem sencera. Només un percy mantenia el tipus: PercyN'KonoFaldo, que tenia molt clara la missió de no deixar-ne entrar cap i, fins i tot quan va xiular-se un penal més que dubtós, va saber inflar el cos per desviar el xut i salvar el 0 a la pròpia porteri...