Jugar a disgust (o rascar-la a fons)

      ARAÑAS NEGRAS   vs.        BRIAN PERCY C.F.    
                   2   2  chal·ly i younes

Deu ser el camp del mig, que ens obnubila: el no tenir límits visuals, l'estar pendent de pilotes que poden caure d'altres partits per totes dues bandes. O potser és que feia dues jornades que, entre el ball dels horaris i la jornada de descans, no jugàvem amb tensió. I faltava el erferent atacant i els aranyes van decidir pressionar-nos la sortida, com intuint que no hi érem sencers... El desgavell era en totes les línies, no en rascàvem ni una, o al revés: les rascàvem totes i cap la tocavem sencera. Només un percy mantenia el tipus: PercyN'KonoFaldo, que tenia molt clara la missió de no deixar-ne entrar cap i, fins i tot quan va xiular-se un penal més que dubtós, va saber inflar el cos per desviar el xut i salvar el 0 a la pròpia porteria. Envalentits amb l'acció, els BP es van treure una mic la son de les orelles i van lligar un parell d'ocasions, més una gardela llunyana de PercyChal·ly que posava un (molt) enganyós 0-1 al marcador. A la mitja part, no podíem estar més satisfets! I la consigna era clara: marquem-ne un segon de seguida i, sobretot, desenpanem-nos al darrere o ens en fotran un darrere l'altre!
I tal dit, tal fet: només començar la segona part, jugada elèctrica dels aranyes, ningú no tapa del tot i xutàs per posar l'empat. Semblava una llosa, perquè hi havia poques llums per veure com faríem el segon, però així i tot durant una estoneta entre PercyPeebles i PercyGheler van trobar la manera de xutar a porta, mentre que al darrera PercyToni i PercyChal·ly mantenien l'ordre i evitaven més ensurts. Era el torn perquè la rasqués l'heroi de la primera part... un refús de benjamí a xut llunyà -força impropi del mollerussenc- va deixar el 2-1 en safata daurada als de negre. Maleir-se no sevria per res, lluitar cada pilota dividida i encarar qualsevol possibilitat era l'únic a què podíem aferrar-nos. I per a tal tasca havíem fitxat, precisament, a PercYounes, que després de propiciar alguna ocasió perquè el Cronista i el Solsoní rematessin a porta amb franuqesa (però rascant-la, finalment), va aprofitar una jugada ben triangulada pels rogets per rematar sense pensar-hi gaire, amb un defensa al davant, però donant efecte a la bimba: gol! Un 2-2 molt celebrat que donava un puntet als BP's en què no van creure bona part del partit. Perquè no hi eren del tot, perquè la rascaven, perquè no es van acabar de sentir a gust en cap  moment.

Gols: 0-1 Chal·ly; 2-2 Younes.
També juguen: Faldo, Toni, Peebles, Gheler i Arny.

DECLARACIONS

[Sí, se'n devien fer, de satisfació pel puntet guanyat, d'alleujament per no perdre un partit mal jugat, inclús de reprotxamenta a porter... però una setmana després i amb el Drac de Sant Jordi treient foc per tots els queixals, aquest cronista-llibreter (que foc no, però càries, sí... i ja compta un queixal del seny menys, just aquesta setmana) no les recorda; així que cauen en l'oblit del temps, com les cerveles del flanfult i les converses sobre els tipus de maria, les vacances de Pasqua i el sexe passats els 40...]