Novembre de veritat merdosa
AMANITES - 3
BRIAN PERCY C.F. - 1 (reda)
La preocupant sequera ofensiva condemna uns Percies que, un cop més, van començar empanats i amb la carretera de Mollerussa embussada. Quan s'hi van posar de veritat, ja perdien 2-0, però el resultat no va alterar els plans del sopar.
Per sort, el shit november ja s'acaba. En el primer partit, encara amb temps gairebé estival, vam poder estirar el xiclet dels cinc gols per partit, però es van començar a veure alguns esquinços a les costures... amb el fred ja instal·lat, els rogets no hem passat del gol per partit... i encara perquè PercyReda s'hi entesta tant com pot i sap. Una llàstima, però així és la vida del Percy cada dijous: els partits comencen a una hora, però els de vermell s'hi posen de debò als deu minuts. Ahir,per subratlla-ho més, PercyFaldo va trobar embús a la ronda i el Pinche del Poblenou va haver de fer de cancerber durant deu minuts... i en va treure unes quantes de mèrit! Però que en una transició més o menys ràpida dels bolets taronja, els davanters percies no acabessin de veure clara l'ajuda defensiva, va deixar a dos paios sols dins de l'àrea per rematar a plaer. Al cap d'una estona, el segon va venir d'un xut llunyà, potser defensat a massa distància, però en tot cas imparable. L'arribada del Mollerussenc i la sortida de PercyInyi com a jugador va endreçar una mica les coses, sobretot a l'hora de treure la bimba, amb la qual cosa PercyReda va veure el forat, després d'una assistència precisa de BP3 a camp propi, per iniciar una ziga-zaga fins davant del porter i marcar el 2-1 sense despetinar-se. Començava el partit de veritat i a fe que els Percies, llavors sí, es van aplicar en totes les línies... si ve el novembre ens ha fet topar amb la dura realitat a l'hora de rematar: no som equip de 5 gols per partit. I el Geni de Tànger bé que va intentar donar gols fets, eh?, però PercyZabaltz, en posició no habitual en ell, fent de 9, no va acabar d'entendre les passades i els remats francs... van acabar no sent. PercyArnyw va disposar d'un xut a la vora que el porter amanita va refusar amb el pit, PercyChal·ly també va provar alguna gardela a la sortida d'un córner amb paràbola, prò el resultat no es va moure. Si bé el 2-1 ho deixava tot obert de cara a la segona part, sobretot ara que els Percies havien fet acte de presència.
I la segona o va ser un monòleg vermelló, però quasi. D'ocasions n'hi va haver a totes dues àrees, però els de taronja amb peto verd ja no eren els dominadors del ritme i la pilota i, al capdavall, les internades de PercyGheler i els avenços impetuosos des de Tànger van dur molt més perill que no els xuts, més aviat llunyans i, ara sí, ben tapats i controlats dels amanites. De fet, a estones, els Percies fins i tot van agradar-se, amb PercyFaldo aturant i fent passades llargues per superar la pressió rival, el Pinche provant assistències de taló, el Solsoní, la seva clàssica amb le'xterior per girar ràpid i fins el Cronista corrent per tot el frontal defensiu, en camp contrari, pressió al porter inclosa. Però l'únic gol de la segona part el van fer ells i el 3-1 va acabar sent definitiu... i, potser, fins i tot, injust. Però és la realitat del novembre, cal esperar que el desembre, per més congelat que arribi, ens aporti noves llums (i gols).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada