Ratxes tramuntanals

        MAXIMUM ATTACK  vs. BRYAN PERCY C.F.

                                   3 : 5        Arny

                                                   Gheler (2)

                                                   Peebles (2)

Josep Pla va escriure que la tramuntana és un vent sec en extrem, molt fi, de gran impetuositat i de buf seguit. I els entesos diuen que ve del nord i que pot arribar a terres barcelonines, però enfeblit, perquè aquí es troba amb la competència del Garbí, que ve del Sàhara i el fa imposar-se a ratxes: quan li toca el torn, atajaivus, però és clar, hi ha moments en què no és dominant... I què van ser els Percies, ahir, sinó un vent insistent que va pressionar les files del rival, perseguint-lo fins vora la seva àrea, per robar-li bimbes que van propiciar parets mil·limètriques i xuts duríssims? Una tramuntana endimoniada que va agafar per sorpresa uns Maximums que, d'entrada, recordant antics enfrontaments s'ho van prendre amb calma, com si el rival (nosaltres) fós un ventijol estival... i es van trobar que al cap d'un quart d'hora ja perdien per 0-4!!

Sí, sí: el primer amb certa fortuna perquè el xut de PercyArny, després de robar la bimba i sortir disparat a encarar el porter, va ser rebutjat per aquest... però va rebotar en un defensa i es va colar cap dins. El segon, una lliçó de geometria aplicada: obertura de PercyChal·ly al fins llavors Pitxitxi BP8, que d'esquena i girant el turmell cap a l'exterior la posa de primera per l'entrada de PercyGheler, que afusella el porter. Ara que, per afusellaments, xuts secs i rabents com la tramuntana rabiüda, el de PercyLluís al pal, que BP5, ben posicionat convertiria en el tercer; i el de PercyPeebles engaltant un pilota perduda enmig de l'àrea després d'un contraatac: va ser gol perquè si arriba a enganxar el cap del porter -no li va passar gaire lluny-, l'encasta contra la xarxa com un garrinet cuit al forn amb poma confitada de guarniment.

Amb el matx tan encarrilat com gairebé resolt, els atramuntanats, ahir de blau (com el cel quan bufa vent del nord) van deixar-se bressolar per l'ambient agarbinat de l'estadi. Van deixar que els maximums atackessin al seu gust, que tinguessin la pilota i que PercyTxuqui s'hagués de començar a multiplicar. I en una falta ben executada, però en què la tanca percista va deixar escletxa... va arribar l'1-4. Per sort, els dos xiulets de la mitja part no van fer-se esperar gens. Descans, copets a l'espatlla d'uns, tocs d'atenció d'altres, "ep! no hi ha pressa!" i el porter lamentant que "se m'escapa el Zamora... però seguiu jugant com al principi que ara se us escapen per on volen, eh?!"

No va fer gaire efecte, d'entrada: a la tramuntana li va costar armar una nova ratxa i, mentrestant, el garbí del desert, que sovint porta arena i pluges de fang, va dominar l'escena amb uns BP fora de lloc, pressionant menys, forçats a fer més faltes (algunes de criteri dubtós... l'àrbitre, l'argentí, potser obnuvilat pel dol presidencial, va treure targetes per protestar a l'equip granat i després va carregar-nos de faltes a nosaltres), i de totes totes afectats per les rotacions de canvis, no van recuperar el to fins que la parella titular de centrals PercyZabaltz&Chal·ly van tornar a lloc. Així va tornar la pressió efectiva i la sortida de joc va trobar vells recursos: el Gudari-9 va provar aventures en solitari obrint foc per la banda, SegurillaPagès va tirar parets per trobar posicions de xut i en una contra PercyPeebles va arrodonir la maneta de gols. Partit resolt si no fos... que només treure els maximums van fer el 2-5. I que, tot i que el gol no sembla un problema aquesta temporada (11 en dos partits, xavalins!), si més no de moment, els vermellons amb peto blau no van saber fer el sisè, tot i que d'ocasions no en van faltar. Especialment una en què, PercyGheler, després de fer-ho absolutament tot, driblat el porter, que va quedar assegut a terra... va preferir intentar driblar encara un altre defensa que arribava, en comptes de deixar el hat-trick del dia al Québecois-14 que movia els braços, s'esgargamellava i fins feia senyals de fum dient "estic sooooool i la porteria està buidaaaa!!".

Ja ho diuen els empordanesos: massa tramuntana, al final, acaba afectant el cap. I si al PericoSolsonès li va fer creure que no hi havia obstacles que se li resistissin, al PericoUrgellenc de la porteria, després d'enviar amb mestria un doble-penal a corner, li va fer rematar com un voleibolista el centre d'aquest cap a dins la porteria -una llàstima perquè d'aturades de mèrit, una a contrapeu i tot, no en van faltar. Fins i tot l'àrbitre va acabar tocat per la tramuntana i, d'una cosa en podeu estar segurs, no és que estigués tocat de l'ala, però a la matinada del partit (llegeixi's poèticament a última hora) va matar-nos l'últim gol, el 3-6, xiulant el final mentre PercyPeebles ja feia la passada de la mort a PercyGheler... i aquest rematava a la xarxa.

No ho van entendre ni els rivals.

Gols: 0-1 Arny; 0-2 Gheler; 0-3 Gheler; 0-4 Peebles; 1-5 Peebles.

També han jugat: Txuqui, Chal·ly, Zabaltz i Lluís.

Declaracions:

Arny (a l'àrbitre): "Te doy el pésame por la muerte del presidente patrio?"

Àrbitre: "Si quieren hacemos un minuto de silencio"

Zabaltz: "Acabo d'aterrar! Fa unes hores era a Canàries, he arribat al Prat, hem anat a Òdena, he fet la bossa... i ara aquí! Hem de guanyar, eh?"

Gheler: "Percys!! Comptem els partits per victòries! I Krill ha perdut..."

Chal·ly: "Buf! Tenim 6 punts i ells 1... es pot dir que els mirem pel retrovisor"

Arny: "Pel retrovisor amb lent d'augment"

Txuqui: "Si, bueno no... a mi se'm complica el Zamora, però a la segona volta em demano jugar jo contra els de la setmana passada"

Peebles: "Però avui hem jugat francament bé, eh?"

Chal·ly: "A estones, sí. I més comptant amb dos turmells xungos, un dit gros a la virulé i un amb jet lag..."
Gheler: "I, a més, m'han anul·lat un gol que era el meu hat trick!"
Peebles: "T'ho mereixes, que tu no me l'has passat quan estava sol i també hagués fet hat trick!"
Arny: "Però l'àrbitre s'ha empanat, quan ha xiulat em pensava que era el final del partit del costat"
Chal·ly: "No, havia de ser el nostre perquè al final són tres xiulets i la mitja part, dos; i els altres havien començat més tard"
Lluís: "Passa que l'àrbitre ni mirava: portava tota la jugada nostra amb els ulls al rellotge esperant xiular"

BSO del dia: era evident...