Graduar la intensitat

       BRIAN PERCY C.F. - 2 (reda i agus)

       TORPEDO ZITISEC - 4

Trist final per a un partit en què la pilota va perdre tot el protagonisme quan els dimonis van fer acte de presència.

No acostuma a ser una bona notícia que, una nit de dijous, el partit en si acabi sent el menys important. Fins i tot en el cas d'un partit que, mal està reconéixer-ho d'entrada, calia perdre sí o sí; jugant bé, tirant de dignitat, però perdent. El Juan Carlos de l'organització va ser molt clar amb l'amenaça, abans que rodés la pilota: "qui guanya, puja; i no hi ha reclamacions possibles". Per si hi faltés emoció, els Zitisec jugaven a dir que ells tampoc volien guanyar i a fer broma sobre fer-se gols en pròpia porta, però la posada en escena els va delatar: la pressió per ofegar la sortida pèrcia semblava copiada del PSG dos dies abans. Així i tot el 0-1 només va arribar de rebot i després que les millors ocasions fossin vermellones. Però tant se val. Sí: el Reda va empatar just en començar la segona part, en una fuetada portentosa després d'una jugada coral; i sí: els Percies vam saber treure prou bé la pilota jugada i crear ocasions ben clares que només les botes (noves) de PercyArnyw i la falta d'esma de PercyGheler en el xut final van evitar que sumessin al caseller propi. Al darrere, la defensa liderada per PerciesChal·ly&Zabaltz, més les aturades de PercyFaldo van mantenir l'empat, sempre perillós, una bona estona i si es va arribar a l'1-3 només va ser perquè els BP's sembla que aquest any estem abonats als gols còmics en pròpia porta. No calen detalls i que PercyAgus aprofités les excursions del porter rival per fer el 2-3 des del mig del camp tampoc no passa de la pura anècdota i, és clar, suma a l'estadística –on, si comptessim els pals, el Geni de Tànger hauria posat una nova esca. El quart gol dels verd-i-grocs podria ser important per a PercyFaldo, però no: l'únic que veritablement pesarà, en el temps, d'aquesta xafogosa nit d'octubre seran els crits. Cap al final, fora de to i excessivament intensos, innecessàriament punxants, insultantment grollers per ser que la temporada tot just comença. Massa carregats, segurament, de circumstàncies alienes a una pilota que roda entre deu quarentons vestits amb calça curta disposats a allargar la joventut. O a passar dues hores entre parèntesi. O a complir amb una tradició que ja passa del quart de segle... potser perquè durant molts anys hem sabut regular la intensitat.

Gols: 1-1 Reda; 2-3 Agus.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Gheler i Arnyw.

TERCER TEMPS

Convertit en "Comitè de Crisi",  el capítol extra de cada dijous va deixar frases com 

"potser fer-se gran és acceptar que l'amistat canvia" i, sobretot, la repetició del mantra 

"aquí hi venim per aparcar els problemes que cadascú té a casa".

Enmig de la tensió, el Joan va demostrar, un cop més, la inestimable capacitat per sotraguejar l'ambient, canviar de tema i aportar-hi humor, ni que sigui amb referents inimaginables com... Banner y Flappy.

Però la part més crua d'empassar va ser l'assumpció que ens cal buscar substituts, 

que potser l'emprenyada no és cosa d'un dijous, que la doble dimissió serà efectiva, perquè plou sobre mullat i el got ha acabat vessant.

(intimitats)

Potser no és el dia, però el culebrot Ainara versus aitona Zabalza

 sembla que tindrà capítols memorables.