Patxanga eta berak mirespen (edo benerazio)

PERCY'S GENUÏNS  vs.  COMBINAT BRYANKRILLTJM
                                    8 : 4
Zabaltz (5), Faldo, Gheler i...?                             Agus (2), Lluís, Arny

S'havia de dir així. Els que pugueu, deduïu-ho i els que no, cliqueu.
De fet, no tocaria ni crònica.
La faig ràpida perquè hi ha fets que no poden passar-se per alt i que no quedin registrats per la història i per sempre més. S'ha de dir, alt i clar: ahir vam assistir al naixement d'una estrella.
Menteixo: ja sabíem que la teníem, ja érem conscients de la seva vàlua, ja estàvem adonant-nos que creixia i creixia... però l'espectacle d'ahir no té parangó en la història pèrcia. Ahir va néixer PercyPiquéZabaltz! Parlen de Piquenbauer!? Per favor... Zabalbauer!! PercyPatxiPuñalZabaltz! El Gran Capità!
La pregunta del dia, feta durant i després del partit era: "què t'has pres avui, Joan?" o "Zabalza, què has sopat?". El recital va ser tal, tallant al darrere, tallant al davant, sortint en contraatac, donant assistències de gol i marcant-ne 5... 5, eh? he dit 5!, que els que ens va tocar de rivals només podíem aplaudir cada nova acció. Estàvem tant sorpresos (s'ha de dir així, propis i estranys), que si el partit va posar-se 6-1 gairebé de seguida, és perquè els ahir "Combinat BPKTJM" no ens en sabíem avenir, del devessall de joc desplegat per BP-9.
Va fer gols de zapatoak marca de la casa (i per l'escaire), amb la dreta, amb l'esquerra, anticipant-se al porter en una passada desafortunada del defensa (i fent semi-vaselina) i fins i tot un gol sense voler... perquè era un passi que va sortir "malament". Five hat-trick? Hat-five-trick? Hat-fick? Poques paraules podrien definir-ho... mirespen és una d'elles.
Que ningú no s'oblidi que vestim de vermell com Osasuna.

I bé, al costat d'això la reaparició amb gol de BP-7 (Faldo en funcions de jugador-mosca collonera) o el retorn de BP-10 (Mitu, amb bones intencions, però que va fer desesperar a BP-4, que va acabar demanant perdó a Sant Cottolengo... paraules quasi textuals), lamentablement, queden en un segon pla.

Avui serà un dia de benes, reflex, thrombocid i voltarén (un tendó va acabar força molest, un gluti va estirar-se un pèl massa i dos genolls van xocar de forma abrupta i sonora), mentre algú, molt a dintre seu, i sense que ningú dels voltants tingui ni puta idea de què va, durà un somriure enclastat entre orella i orella.