"Tengui"

            BRYAN PERCY C.F.  vs.  RIVERDEL

                                             

               Toni                    2 : 5

               Gheler

Sí: aquest ja el teníem. Aquest partit ja l'havíem jugat diverses vegades. I denunciat, també, des d'aquestes humils línies. No cal anar a l'hemeroteca per buscar l'última vegada, n'hi ha prou sent un percy amb solera per recordar que, sovint -i sobretot quan fa fred i és tard-, comencem el partit amb un cert deix apàtic, un grau de pusilanimitat, com qui sent ploure, vaja. De vegades passa que ens surt la vena més "germanetes de la caritat" en veure que el rival no té canvis ni porter i que, per no cansar-se, d'entrada no ens apreten gaire.
Això sí: al minut 3 ja ens havien endinyat un xut per l'escaire impossible d'aturar, de defensar ni de fer-hi gran cosa més que aplaudir al del riu (chist) i demanar-li una mica de pietat (Com que no n'hi vam demanar, PercyGheler avui té mitja cuixa dreta d'un color entre albergínia i most de raïm negre... però això va venir més tard).

Encara ens refèiem d'un inici tan advers quan va arribar el sisè home rival: els Riverdels passaven a tenir un reserva. No van desaprofitar l'ocasió de començar a pressionar un equip, el vermelló, que fins llavors a dures penes havia filat tres passades seguides i tenia tendència a provar sempre la que era més difícil. Així van caure el segon i el tercer gol en contra. L'única nota positiva dels BP: un parell de robatoris de bimba al mig camp que van propiciar contraatacs de PercyArny & Peebles, primer, i un 3 contra 1 PercyGheler & Peebles & Chal·ly després... que, això sí, no vam saber com acabar.

A la mitja part, doncs, s'imposava reflexió. Però hi havia disparitat de criteris: el més important era la mobilitat al davant? Deixar d'intentar passades en vertical, sempre massa complicades? A falta de consens, ganes. El de sempre, allò que ja hem vist altres vegades: pit i collons, hòstia! A morir-se perseguint els rivals! I el partit va ser un altre: a la pressió del rival, els Percies van oferir pressió al rival; enlloc de la indolència defensiva de la 1a part, seguiment a tota la pista, alguna empenta i faltes si en calien fer. La mobilitat al davant va venir donada per la solidaritat en treure la pilota des del darrere... i les ocasions no es van fer esperar. PercyToni va avisar amb un parell de xuts, PercyChal·ly va escalfar la cama, PercyZabaltz va sumar-se a l'atac combinant amb PercyArny, que escapolint-se de l'escomesa va xutar forçat a porta. És clar que, mentrestant, els Riverdels no s'havien oblidat d'atacar i PercyTxuqui va haver d'intervenir amb mèrit (com portava fent tot el partit), en diversos xuts llunyans i en algun contraatac rival. Però no va poder evitar el 4-0, un xut ras i sec, llunyà, sense oposició defensiva, que no va ni tocar la xarxa: va rebotar contra l'escaire inferior metàl·lic de l'estructura de la porteria i va sortir fora, fent l'efecte que no havia estat gol. Però ho havia estat.

Ens podíem haver ensorrat, sí, però faltava molt partit i estàvem en la bona dinàmica: disfrutàvem jugant i estàvem en aquell moment en què ja t'és igual el marcador, el que vols és divertir-te i fer-ho bé. I així va resorgir el futbol pitagòric que, mesos ha, havíem practicat contra aquest mateix rival: paret ampla entre PercyToni & Chal·ly i el Vilafranquí que la rep de nou i l'engalta des del centre de l'atac rival per celebrar el seu primer gol en vermell. Gairebé sense ni temps per a respirar, combinació PercyPeebles amb el Segurilla, que s'obre a una banda el suficient per trobar forat, etzibar gardela i... topar fatídicament amb el pal quan tots cantàvem el 4-2. També vam cantar-lo uns minuts després en una trenada entre diferents percies, iniciada pel Kaixo i que el CulebrillaSolsoní va rematar per sobre el travesser a un metre de la porteria. I encara hi van haver dos pals més: un de PercyArny i el segon (i no sabem quants en van ja) de PercyChal·ly.

I va passar allò que els gran profetes del futbol sempre sentencien: qui molt perdona... recull tempestats. Quan feia estona que ni ensumaven la nostra àrea, en una jugada individual del que feia no massa havia deixat les costures de la bimba marcades a la cuixa del Gheler, els Riverdel van fer el cinquè. Però el millor gol de la nit (amb permís de la gardela fulminant del 0-1) estava per arribar: el Culebrilla surt en defensa fa una paret en camp propi amb PercyArny, situat gairebé a la divisòria, al costat dret; en rebre-la fa una segona paret amb PercyPeebles, a qui tenia a l'esquerra (al centre de la defensa rival), i es planta davant del porter riverdel amb la possibilitat de reivindicar-se com a pitxitxi i de maquillar una mica el resultat. I no la desaprofita.
Acte seguit l'àrbitre va xiular el final. A tots, riverdels i percies, ens va semblar que ho feia massa d'hora i la 2a part havia estat curta. Una de tres: o el del xiulet tenia fred i va decidir que en tenia prou; o es va equivocar en comptar el temps perquè tenia calculat d'entrada l'hora que calia acabar i no es va recvordar que havíem escurçat la mitja part; o la segona part va ser tan intensa (en ocasions i en joc d'ambdós equips: 2-2 parcial), que va passar-nos volant. Apliquem-nos-ho de cara als propers compromisos, va bé? Ni que sigui per no haver de repetir, altre cop, la cançoneta: "partit amb dues cares, una Bryan i una Percy, una Jekill, l'altra Hyde, una apàtica, l'altra amb ganes..."

Gols: 1-4 Toni; 2-5 Gheler.
També juguen: Txuqui, Chal·ly, Peebles, Zabaltz i Arny.

Declaracions:
Peebles: "La segona part ha sigut molt més curta! Si ho deien fins i tot els rivals!"
Chal·ly: "Jo diria que el paio s'ha empanat"
Toni: "Ens ha tallat el joc ara que anàvem a remuntar"
Gheler: "M'ha marcat les costures de la pilota! Demà ho tindré tot blau..."
Arny: "T'ho puc assegurar"
Txuqui: "Bueno, la segona part, com a mínim, no ha estat malament... però és que la primera!"
Gheler: "El problema és que ens faltava intensitat! Com sempre..."
Chal·ly: "Sí, a la segona ens hem divertit: i el resultat és de 2-2, eh?"
Txuqui: "Vale, però a la segona volta ens repartirem els partit d'una altra manera amb el meu germà. Jo no torno a jugar amb Embalex"
Zabaltz: "Eleccions? Eleccions? Visca l'anarquisme i que voti sa mare!"
Arny: "Home, Joan... ni que sigui podies votar en blanc... o nul"
Zabalza: "Sí, ho vaig pensar: com que la Sònia estava de vocal en una taula volia escriure "qué buena estás", però al final vaig passar d'anar-hi"