Quan la marmota ja cansa

RIVERDEL  vs.  BRYAN PERCY C.F.

                                                             

                     4 : 3       Lluís (2), Gheler

I si correm un tupit vel sobre la primera part i dediquem tots els esforços a remembrar (celluts) l'orgullosa i valenta segona part de la remuntada impossible?

Doncs això: com un Barça contra el Göteborg o els de l'aspirina contra els pericos, calia fer front a una pesada llosa en forma de 3-0. I es va fer amb classe, rigor, a poc a poc i bona lletra. Perquè si el Barça té el MVP, els Percies 2010-2011 tenen assegurança de GoL (Gheler o Lluís), oi?, que entre l'un i l'altre ja sumen la barbaritat ("friolera") de 25 dianes!! I com que pitjor no es podia fer perquè consta que la primera part va ser de lo pitjoret que hem jugat mai, a la segona vam treure'ns la pressió de sobre i vam contraatacar i jugar amb seny i el punt de rauxa necessari.

Així fou com, d'una assistència mil·limètrica, en va sortir un primer gol espectacular d'esperó, obra i gràcia de PercyLluís. I vam continuar tocant-la i provant, i els Riverdel ens deixaven fer, conscients que els 3 punts els tenien coll avall. Fins que d'un atac soprenent en va sortir el segon, obra del mateix golejador de can Vilaseca, que, de sobte, obria noves perspectives al matx. Per als uns i per als altres, els ratllats, que van començar a posar-se nerviosos... mentre l'alegria començava a encomanar-se entre els vermellons. I així fou, per la pròpia inèrcia que duia el partit, com el Solsoní, sempre a punt de la culebrillada i de posar la pota allí on el rival no li demana, va empatar el partit per a major glòria perciera i deshonor dels riverdels.
Un cop més, i això ho copio textual de cròniques anteriors qual Dia de la Marmota, el més difícil, l'impossible, estava fet.

I llavors va venir el moment freak o l'empanamenta o la cagada o el... no vull ni pensar-hi ni saber-ho i el cas és que un rival va poder plantar-se davant d'un PercyFaldo que, sobretot a la primera part, havia mostrat totes les seves facultats (o potser alguna s'havia quedat amagada on corresponia, qui escriu no pot certificar-ho), no va poder fer-hi res, i com que no va aparéixer cap mascherano mec-mec! rabent (i espero que el xoc de trens que intueixo entre PerciesChal·ly&Antoni no va ser en aquesta jugada...) va pujar un golet al marcado i el 4-3 va ser definitiu. I ara, si fossim wengers, només ens quedaria lamentar-nos i culpar a algú o altre, però durant el matx ja vam deixar clar que el nostre estil és un altre: aprendre dels errors i corregir-nos.
Ara ens cal un pas més: creure'ns que podem guanyar a qui sigui.

Gols: 3-1 Lluís; 3-2 Lluís; 3-3 Gheler.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Antoni i Peebles.
Assistència: PèrciaLaia
Incidències: Targeta blava (disciplinària): PercyArny per incompareixença

Declaracions (by mail):
Lluís: "Primera part bastant dolenta i d'empanada general, diria (excepte de l'Albert)"
Gheler: "Primera part fatal"
Antoni: "De lo pitjor que hi ha hagut aquesta temporada"
Lluís: "Llàstima perquè a la segona els teníem i podríem haver puntuat!!"
Gheler: ·Inici de la segona part impressionant. L'impossible aconseguit!"
Antoni: "Jo crec que va ser una mica tipus Embalex, com que no hi tens massa a fer, deixes de pensar que te la jugues i intentes jugar una mica a futbol."
Lluís: "Però vam defensar millor, vam contraatacar i vam atacar amb més paciència, eh? Que es van posar nerviosos!"
Antoni: "No deixa de ser una història que ja s'ha repetit alguna vegada, últimament."
Chal·ly: "Doncs a mi em té una mica mosca que al Toni no li faci mal res, perfavort!!"
Antoni: "Home, vaig arribar a casa bastant aturdit"