Sí, sí, sí i sí: dempeus!

            SÍ, SÍ... PERÒ   vs.  BRYAN PERCY C.F.

         NO ME LA TOQUIS                   

                                  2  :  4            Lluís (3)

                                                                              Arny

Amb la Lliga perduda pel nefand empat en mala hora en el segon partit amb Krill, els Bryan Percy C.F. es plantaven a la darrera jornada del campionat amb una triple obligació: estrenar samarreta amb victòria, fer la part dels deures necessaris per posar pressió als negrets que jugaven després i acabar la competició amb un bon sabor de boca guanyant un dels equips punters del grup, que s'hi jugava la medalla de plata. Durant el matx se n'hi va afegir una quarta: aguantar un marcador favorable i no perdre papers, nervis, compostura i resultat en els darrers instants -fet que els nostres lectors saben que ha estat una tònica massa habitual.

Començar forts de bon inici era clau. Però ni el més optimista dels ahir groguets hagués predit que al minut dos ja aniríem 0-2 amb dos txitxarros de PercyLluís  sorgits de sengles cavalcades per banda esquerra i culminades amb l'interior l'una (i col·laboració d'un porter rival desganat) i de punterón l'altra, bastant més imparable. Era el típic resultat que si no hagués estat que els krillaires van ser presents a l'espectacle des d'abans del xiulet inicial, no se l'haguessin cregut ni de bon tros. Era massa bonic i el pitjor de tot: ens abocava al pitjor malson bryanesc, a saber: aguantar un resultat favorable durant tot el partit. Calia aplicar-se en defensa, allò que més ens distingeix quan ens hi arremanguem bé... i encomanar-se a que PercyBernadà, substitut dels lesionats BrufalsBros. no l'afectés massa ni la inactivitat ni la paternitat. I tot, o gairebé tot, va sortir rodó.

Per començar per darrere de tot, el porter va estar sublim: un dels seus millors partits amb la samarreta perciera, que li val el Zamora d'honor. Va aturar xuts de lluny, de prop, va tallar contraatacs, va situar bé els pals en dos xuts infernals que van anar a encastar-s'hi i va posar la pausa necessària quan el partit ho demanava. És a dir: gairebé sempre, perquè es tractava de robar segon a segon tot el temps possible al cronòmetre. Els dols gols encaixats són pura anècdota: el primer, desajust defensiu amb PercyArny que no segueix el seu defensat i aquest es planta sol i la creua sense remissió. I el segon... bé el segon és una fava que no va veure ni el Harry. PerciesAntoni&Chal·ly&Zabaltz van estar acollonants en el tall, l'anticipació i la defensa a ultrança de l'àrea grogueta -especialment acollonant el Segurilla que va deixar-se mig testicle dret i un terç de l'esquerra en tapar una pilotada traïdora. És clar que la defensa començava al davant i seria injust no destacar la feina de PerciesPeebles&Gheler&Lluís &Arny perseguint els ataronjats amunt i vall del tapet verd, impossibilitant línies de passada fàcils i robant bimbes que resultaven mortals al contraatac -si més no en una ocasió.

I si la missió titànica en defensa no era prou, els BP's van controlar, a més, allò que els entesos anomenen el ritme del partit. Punt i apart mereix en aquest capítol la fenomenal direcció a la banda de PercyFaldo, sempre encertat, precís i puntual en els canvis, i demanant un temps mort estratosfèric per asserenar a uns (nosaltres) i descoordinar als altres (ells). Una frase resumeix la seva tasca, tenint en compte que qui la pronuncia és un Krill, admirat, des de la grada: "aquests són l'antítesi nostra, fan els canvis quan toca, amb ordre". I olé! Però el ritme del partit també és estirar les línies quan toca, recular mentre si és a temps, marcar als moments precisos... i encomanar-se a la Moreneta tot cantant el Virolai quan la necessitat apreta. Si els dos gols matiners van marcar la pauta del partit (els BP sempre van anar per davant... o el que és el mateix: els Sí, sí sempre van anar a remolc), acabar la primera part amb la mínima d'un 1-2 era un bon auguri per no adormir-se a la segona part.

I a la represa ho vam calcar: gol bastant principenc de PercyLluís després d'un córner botat per PercyGheler que PercyKaixoZabaltz remata amb engany, fet que nou defensa i porter cap a la dreta, convertint el subtil toc en una assistència perfecta que el de Can Vilaseca no desaprofita per anotar-se hat trick i Pitxitxi. I l'1-3, que els groguets van defensar com jabatos conscients que si la distància s'escurçava la inèrcia del matx i el desencís propi de l'ànima perciera conduïria a la condemna final. És una història massa repetida com per no conèixer-la. Però sembla que n'hem après la lliçó. És clar que un travesser i PercyBernadà van posar-hi la seva part. I la defensa perciera, sòlida com un roure. I les sortides enratxades que negaven els Sí, sí... com la de PercyPeebles&Gheler que acaba amb una no-passada del Solsoní, o l'obertura llarga d'en KaixoIniestaZabaltz, a la qual PercyAlvesArny no arriba perquè els 35 pesen. I, és clar, la triangulació de llibre a la contra entre el Culebrilla obrint a la dreta per PercyVilaseca que, davant l'entrada del defensa i la cobertyra del porter mesura l'angle exacte per on fer passar la bimba perquè PercyArny -que s'havia creuat per darrere del Solsoní- remati a la xarxa tot sol. Insisteixo: de llibre. Hi torno: si l'haguessim enregistrada en SlowMotion en pla zenital, la jugada s'estudiaria en totes les escoles de futbol. I, ep!, no ens descomptéssim: 1-4 a l'electrònic. Espatoflant.

Qualsevol ho hauria donat per dat i beneït, per com que no es pot dir blat fins que l'àrbitre no xiula i més quan el 2-4 va caure al cap de ben poc i amb deu minutets per endavant... els grogets van prémer les dents per darrera vegada, se'ls va posar la cara més ferotge que recorden haver posat mai i van tapar, tapar i tapar. I van córrer i córrer i van tapar i també van perdre temps, segon a segon, esgarrapant minuts. 

I ens hi vam aplicar tan i tan bé, que no ens va tocar ni patir una minva en el resultat que ens els hauria posat de corbata. De manera que, en acabar-se el matx, no va ser estrany que alguns Percies caiessin de genolls a terra, piquessin la gespa amb el puny i cridessin a cor què vols. Podem doncs cridar ben fort un "sí" per cada gol: els la vam tocar, i de quina manera! (Ara que, diria que ens hem guanyat uns nous rivals i futurs derbies apassionats... com va dir el mihura, "hem despertat a la bèstia").

Gols: 0-1 Lluís; 0-2 Lluís; 1-3 Lluís; 1-4 Arny.

També juguen: Uribernadà, Zabaltz, Chal·ly, Antoni, Peebles i Gheler.

Entrena i manipula: Faldo.

Assistència: PèrciesMeri&Laia 

Declaracions:

Tots a l'uníson: "Sí, sí, sí... posem pressió a Krill! Riiiiiverdel! Riiiiiverdeeeel!!"

Gheler: "M'ha prs el pitxitxi a l'últim partit; pensava que no passaria perquè deia, bé... ell marcarà, però jo també en faré algun"

Faldo: "Uri, prou! Vostè és u indigne! Això és un equip i no s'han de mirar les accions i mèrits individuals!"

Chal·ly: "Pregunta-li si ve a sopar amb nosaltres o se n'hi va amb els de Krill"

Zabaltz: "Hòstias! Aquests partits sí que molen mogollón... i guanyar!"

Gheler: "L'últim gol és per gravar-lo en una càmara d'aquestes des de dalt. Un dia ho hauríem de fer: gravar-nos i veure el partit"

Chal·ly: "Si marca Riverdel sortim tots a celebrar-ho estiguem com estiguem, eh? En pilotes si cal!"

Arny: "Jugant així hauríem pogut guanyar altres partits, passa que sempre ens desinflàvem al final"

Faldo: "És que si compto una mica... n'hem perdut molts de partits als últims minuts, eh?"

Peebles: "Tots al frankfurt, no?"

Antoni: "La mestressa diu que el Nurburing no està malament, eh?"

Chal·ly: "Que pesats aquests Krill... és la tercera vegada que truquen!"

Arny: "No serà perquè hem escalfat l'ambient tota la setmana..."

Chal·ly [per telèfon]: "Que sí, que sí, que heu guanyat 4-3... que què? Que ens proposeu un amistós la setmana que ve i qui perd paga els frankfurts i les birres? Fet!"