La competició del KO

BRYAN PERCY C. F.  vs.   MAXIMUM ATTACK

               
     Lluís (2, 1p.)            2 : 2

 

Ho diu el refrany i no en vam fer cas: la Copa és la competició del KO i la sorpresa, on tot pot passar, des d'alcorconazos a maltractaments del trofeu: els petits creixen, els grans es relaxen. Quant hi va haver d'això en el preimer matx d'aquesta especial competició d'enguany? Segur que va jugar-hi una part important, igual que les tres setmanes d'inactivitat van afectar al rodatge i les accions automàtiques, i de la mateixa manera que la presència de la premsa va esperonar els groguets a espavilar-se per remontar. La cosa va anar així: aquest cronista va fer tard i va recollir tres comentaris a la banqueta: "estem jugant fatal", "un desastre", "estem empanadíssims", a més del resultat: "perdem 1-0"... i li va tocar el torn de sortir a córrer. No és que l'art de le seves botes aportés l'aplom necessari i la sapiència perquè tot rutllés de cop, però... el cert és que tot va ser arribar i que les triangulacions sortissin, les passades fossin precises i arribessin els dos gols i un parell de pals. Ningú no volia quedar malament a la crònica, s'entén. Així que primer un penal claríssim per mans d'un defensa a un xut que entrava (gol de PercyLluís apuntant al cap del porter) i tot seguit parets i moviments elèctrics de tota la davantera, amb bimba que cau a PercyZabaltz, que prova la jugada individual i, quan semblava que el xut era inevitable, gira la cintura, veu la incorporació del Percy de Can Vilaseca i li regala una assistència magistral per que capgiri el marcador.

Mitja part i feina feta. Això vam pensar, vaja. I ens vam oblidar de la premsa i vam decidir jugar amb foc i calcar la primera part: començar fatal dels fatals, cobrir a més d'un metre de distància i permetre que els maximums empatessin, amb error de marcatge i badada del qui mai no falla, un PercyFaldo... deixem-ho en "poc encertat" en aquesta jugada. Abans ja havia respost bé a diversos xuts perillosos d'uns maximums crescudíssims que no es creien el que els passava: eren justos, els faltava l'aire i el rival (nosaltres), acostumat a guanyar-los i amb tres reserves no en rascava una. Fins que va faltar poc temps i la pressa ens va fer carburar i vam aconseguir trenar tres o quatre ocasions que van acabar al pal o rebotant a un porter que ni sabia com s'ho feia per parar el què parava. Com va dir algú més tard: aquest partit no el guanyàvem ni jugant 10 hores seguides. Doncs au, que passi un altre. La setmana que ve, que el cava no estigui esbravat, ok?

Gols: 1-1 Lluís (p)., 2-1 Lluís
També juguen: Faldo, Zabaltz, Chal·ly, Antoni, Gheler, Peebles i Arny.

Declaracions:
Arny: "Ja se sap que la Copa dóna sorpreses... tot pot passar"
Peebles: "Però avui havíem de guanyar, hòstia!"
Zabaltz: "Fatal, fatal, fatal... què malament"
Gheler:"No tenien suplents..! per favoooort!"
Antoni: "Jugant així la setmana que ve ens guanyen els Casino, eh?"
Chal·ly: "Home, es mereixen puntuar algun dia, pobra gent..."
Faldo: "Però no cal que sigui contra nosaltres"
Lluís: "Home, si perdem contyra Casino Cardedeu m'emprenyo de veritat, eh? No fotem!"
Chal·ly: "Bueno, va, oblidem-ho i anem a fer un cervelón"
Peebles "Això, això"
Arny: "Estem obligats a guanyar dos dels tres partis contra Krill si volem ser primers de grup, ara, eh?"
Gheler: "Sempre i quant guanyem tots els altres..."