Reivindicació del vermell (i el fanalet, negre)

KRILL          vs.    BRYAN PERCY C.F.

                       3   :   6         Gheler, Lluís (3),

                                                             Arny i Peebles

Apartats de la final de veritat i relegats per una mala nit al camp petit i lluny dels focus, veient de reüll com els dos pitjors equips de la Lliga es disputaven la Copa (i arribant al paroxisme surreal de sentir als viejales de Casino cridar "Campeolones, campeolones!!"), krillaires i percies se citaven amb l'honor en joc: no ser els últims. El vermell de l'equipatge de les grans ocasions -i la presència de KrillJaime, sumada a l'absència de PercyZabaltz- no feia presagiar res de bo pel costat vermelló, jugant-nos com ens jugàvem el "farolillo ídem".
Dels partits de la Copa crec que no se'n salva cap, ni la victòria contra Casino, pels pèls, ni l'empat miraculós contra els propis Krill. El present de l'equip en el moment de comença r a jugar era, si més no, dubtós.

Però vés per on els rogets vam sortir endollats: joc preciosista, de toc fàcil i ràpid, de transcició i parets que no sempre buscaven porta i molt menys l'acció individual i torna a començar; i defensa apretada, de deixar pocs espais i seguint els krillaires un a un i sempre algú sobre KrillRamzi per evitar la seva temible mitja volta. Se'ns comença a donar bé, això de jugar contra Krill. No és un equip vulgar que juga tancat i es dedica a alimentar feres a base de pilotades llargues, ni és un equip de xavalets massa veloços. És Krill. I li juguem de tu a tu. I així toca-que-tira-tira-que-toca, trena extraordinària entre PerciesChal·ly&Gheler, amb paret i intercanvi de posicions, i 0-1 d'entrada. La cosa es posava millor del que ens pensàvem. I PercyLluís que pressiona al mig del camp, la pren a KrillAdri se'n va cap a porta, supera algun altre defensa i l'emboca, seca i inabastable per a KrillJordi, per sota: 0-2. Coixí immillorable per jugar amb cap i paciència.
És clar que al davant els krills no eren coixos! PercyFaldo va haver d'estar inspirat, força inspirat, per mantenir el 0 el temps suficient perquè la resta poséssim terra per enmig amb el rival. De manera que, agraïts a la seva gran tasca, així qu el els Krill van retallar amb l'1-2, vam respondre un minut desp´res amb una assistència made in Québec que el més argentí de l'equip va convertir en un golàs no direm que espectacular, perquè va semblar mig un rebot, però finalment sí: espectacular. D'aquells que si l'argentí es diu Messi i el rival és l'Arsenal es qualifica d'obra d'art i dóna la volta al món. 1-3 i descans.

Tres quarts de la mateixa tònica a la segona part, tot i que el cansament acumulat va restar exigència defensiva i punteria de cara a porta: el partit es va obrir molt més, es van multiplicar les ocasions a banda i banda, i l'únic que va continuar en el mateix to, el cancerber vermelló ahir de groc i amb samarreta prestada: PercyShivaFaldo amb sis braços i quatre cames, negant el gol en gairebé tots els xuts de KrillRamzi (ahir es va quedar sec, oi?), KrillNico, KrillInyi, KrillJaime... i KrillAgus, autor però d'un bonic gol, que retallava a 2-4 una diferència que poc abans PercyLluís s'havia encarregat d'eixamplar en jugada personal. Van ser tres gols seguits perquè la fulminació al matx va ser -gerro d'aigua freda i el cap pensant ja en si frankfurt o en si ens colem a la carpa on destrossen ABBA però serveixen canapès- el 2-5 després d'una altra passada llarga de PercyAntoni, que PercyPeebles recull a la banda i centra davant del porter perquè el Noi de Can Vilaseca rubriqués la nit amb un hat-trick que li assegurava el PitxitxiForner de la temporada.
En el temps de les escorrialles, encara, una mica de tot: un gol per banda, seguint l'ordre establert al llarg del partit: s'acosten els Krill (3-5), però al cap de poc va un percy i l'endinya fins al campanil (jugada personal de PercyVanQuébecois, robant pilota i definint en el mínim espai entre porter i defensa, 3-6), però també opcions negrotes per maquillar el resultat que donen l'oportunitat a PercyFaldo de reivindicar el ZamoraPaleta i fins algunes jugades de tiralínies que només podia fallar-se si en aquell moment es movia l'eix de la Terra; lleument devia passar i la trena espectacular PerciesChal·ly&Lluís va quedar com una taca de rotring en un dibuix immaculat. Potser un 3-7 era excessiu... i què carai, l'honor de no ser els últims ja quedava salvat! Esperem que això no faci que el gran rival-amic de sempre es desintegri i decideixi no apuntar-se l'any que ve! Què seria una Lliga Garbí sense un Krill a la graella (de sortida)?

Gols: 0-1 Gheler; 0-2 Lluís; 1-3 Arny; 1-4 Lluís; 2-5 Lluís; 3-6 Peebles.
També juguen: Faldo, Chal·ly i Antoni.

Declaracions:
(Amb casinaires de fons cridant "campeolones"...)
Faldo i Arny (a l'uníson): "El que s'ha de sentir!"
Peebles: "Avui sí! Avui sí que hem jugat bé, veus?"
Gheler: "I no podíem jugar així la setmana passada?"
Lluís: "Bueno, però tampoc és que ells hagin apretat gaire, eh?"
Chal·ly: "Al principi sí... però després jo m'he pogut girar 3 o 4 vegades en una mateixa jugada i no em pressionaven"
Arny: "Però no ens traguem mèrits, ep! Que el Faldo ha hagut de parar a base de bé... i nosaltres n'hem pogut més"
Antoni: "Però més diferència potser no hagués estat just, oi?"
Peebles: "L'important era no perdre i jugar bé"
Arny: "Jo no les tenia totes, però la veritat és que avui ha sigut un plaer"
Faldo: "Jo hi he trobar a faltar més emoció... no sé, un resultat més curt... més suspense"
Chal·ly: "Deixa, deixa! Ja està bé així, que després ens empanem i ens en foten 4 a l'últim minut"
Faldo: "Ei! Que jo era el porter,eh? Un respecte!"
Gheler: "Jo trobo que podríem jugar sempre contra Krill, no? Ara ja sabem com guanyar-los!"
Arny: "I què, Lluís? Després d'un any t'hem convençut? renoves, la temporada que ve?"
Lluís: "Home... jo per mi sí... això vosaltres! Si no em surt res els dijous, que no ho crec, fet!"
Arny: "Ara només em toca anar convencent-los a tots un per un... Ei! Què? Ara és el moment. Comentaris més avall!!"