A prova d'Embalex

                                                                                                                    Antoni

Com es va apuntar la setmana passada (o l'anterior), el matx d'ahir era com la campanya Rubajoy: tot està decidit i l'únic que no queda clar és la diferència. Tenint en compte qui anava de blau i qui de vermell... "no hase falta desir nada más", com va dir aquell, per bé que ahir n'hi havia uns de bons i uns de dolents (que varien si ho entenem  des del punt de vista tècnic o èticomoral) mentre que, en termes polítics... de bons costaria trobar-ne, tant si ens referim a "bons" tècnicament, com pel que fa a l'ètica de l'assumpte.

En fi, cedit l'obligat post o bloc gratuït de campanya electoral, el cert és que els BP's, recuperant el roig passió que els és característic, amb una baixa sensible en la formació que ens deixava cul enlaire en la línia més justeta que tenim, que és la de fer gols, vam sortir a jugar sabent que el matx estava perdut. Contràriament al que això podria produir, el cert és que la Veritat ens va fer lliures: vam jugar alleugerits de pressió, sense por a les conseqüències, sabent que l'únic que podíem fer era evitar una golejada d'escàndol però que, tot i així, no hi teníem res a perdre. És a dir: que ja estava perdut.

I els embalex van posar-se a atacar. I d'entrada es van trobar amb un PercyFaldo en la seva línia, inspirat. I, tot seguint, amb dos pals que van fer retrunyir tota la ressonància metàl·lica que duien dins. I, encara amb 0-0, es van trobar amb un contraatac no fulminant que va acabar amb la bimba als peus de PercyArny, al límit de l'area rival, que va xutar en males condicions perquè un sprint d'última hora d'un dels jovenets insolents va tocar-li-la al darrer moment: fàcil pel porter. Va ser un altre tímid contraatac vermelló el que va provocar el que feia estona que esperàvem: contra al propi contra i gol. Però la fermesa defensiva dels Percies no va ressentir-se: els canvis per donar-nos aire funcionaven, les cobertures eren bones, PercyZabaltz estava especialment inspirat en el tall, PerciesAntoni&Chal·ly no deixaven passar un rival, mentre que PerciesPeebles&Gheler es turnaven per no deixar gaires metres al rival que conduïa els atacs. Malgrat les diferències, el partit era vibrant. Fins al punt que quan vam gaudir d'un córner a favor, tots els vermells vam pujar a rematar i ningú no va cobrir el buit que deixaven els canoners percies en incorporar-s'hi... i el contraatac de 3 contra PercyFaldo subsegüent estava cantat. I com que ja ens n'havien perdonat, per frivolités, ben bé un parell, aquesta vegada no van fallar i, en el següent atac -estàtic- van sentenciar amb el tercer. Inapel·lable: mitja part, 3-0, però ambient de satisfacció en les files roges. No era cap ridícul espantós, però calia veure quant aguantarien les cames.

El que no esperàvem de cap manera és que encara seríem capaços de millorar-nos i de superar el registre [noti's que a la segona part el global és d'1-1]. Tot i que els pals van seguir sonant, algun gràcies a l'esplèndida actuació prèvia de BP-12, l'únic gol embalex de la represa va venir quan ja s'havien esgotat pràcticament tres quartes parts del temps i per un error defensiu en la defensa d'una falta, que havia provocat certa controvèrsia perquè PercyArny va preferir empentar un rival que se n'anava sol cap a barraca enlloc de confiar-ho a la grandesa del porter bryan. I ells van picar en curt i el propi BP-8 no va tapar prou ràpid el que va entrar pel seu cantó... Abans, però, els percies l'havien buscat amb el clementià recurs del "patadón pa`rriba": poques van a arribar als davanters-receptors, però van crear la sensació de que també buscàvem perill. I un xut llunyà de PercyChal·ly va obligar a lluir-se al porter i el gran Gudari d'Òdena, en un dels seus tallo-i-avanço-marcialment va plantar-se sol davant del cancerber i, conscienciat que una barrada seca sol acabar a tercera graderia, va provar de fer cullereta provant la vaselina... i se'n va a anar a segona graderia (vora el córner). La glòria del gol d'honor, com un Messi a Bilbo, va correspondre a PercyGeganterAntoni: falta amb barrera en temps d'escorrialles que, en ser executada amb mestria, travessa les coordenades temps-espai i volum estratosfèric (ningú no la va veure, però jo crec que la pilota es va deformar com aquelles de l'Oliver i Benji) que toca la part baixa del travesser i bota, amb ràbia, dins la porteria abans de besar (és un dir) la xarxa. Espectacular. I merescudíssim: per més que els embalex n'haguessin pogut fer una dotzena, els BP's havíem gaudit d'oportunitats per no quedar-nos per segona vegada en blanc i, sobretot, mantenir la mitjana d'un gol per partit.

(I la peli podia ser Una veritat incòmoda, sí; però el partit s'adeia més a una de polis amb persecussions i trets i explosions, encara que deu ser dolenta tirant a dolentota, amb frases hilarants com: "Aquest és un actor porno dels 70. Saps com ho sé? Perquè porta patilles a la polla").

Gol: 4-1 Antoni

També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Peebles, Gheler i Arny.

S'ho perd per un concert: Lluís.

Declaracions:

Faldo: "Hem de seguir al tio, és l'únic que sabem fer!!"

Gheler: "Avui hem perdut perquè ells eren més bons; l'altre dia perquè vam ser més dolents"

Faldo: "TOOOONIIII... SI MARQUES ET PAGO LA CERVELAAA!" [i li va pagar]

Zabaltz: "Quin golàs, Toni, tio, quin golàs. No l'ha ni vista el porter, com ho has fet?"

Arny: "El resultat queda apanyadet, però ells han fet com a mínim 4 o 5 pals, eh?"

Faldo: "Sí, sí... i pals d'aquells que fan doonnngggg!!"

Antoni: "Però nosaltres hauríem pogut fer algun gol més, com aquell que el Joan s'escapava sol..."

Chal·ly: "Sí i va i prova de fer-li cullereta! Jo he patit pel de l'organització que estava al córner, eh?"

Faldo: "Bueno, però al Joan li perdonem aquestes coses"

Chal·ly: "Es mereixia intentar-ho"

Peebles: "Però en aquell moment el mataries"

Chal·ly: "Gheler, pavo, sí que tens el cul petit... aquests gallumbos són com els del Martí!"

Faldo: "Anda que els de l'Arny no es queden curts... vols dir que se't gangrenaran els ous?"

Arny: "Però no teniu més temes que ocupar-vos dels gallumbos aliens?"

Peebles: "Algú vol sabó del meu? És com una llet... l'omplo amb dues vegades"

Antoni: "Estem una mica sortits, no?"

Gheler: "Jo el que sé és que avui me'n vaig content amb la meva actuació"

Faldo: "I dmà fem algo o què, si les xatis se'n van party girls? Unes pizzes?"

Antoni: "N'hi ha unes a Esplugues que estan molt bé"

Peebles: "Podeu venir a casa meva... però és petita!"

Faldo: "O a la meva!"

Arny: "Respecte als darrers comentaris de l'última crònica: reincideixo amb "polla"... però ho he escrit abans de llegir el comentari i, a més, som molt homes, els Percies; i Zabaltz: no sé què cony dius de les botes blaves"