El curiós cas d'en Bryan Percy

                                                                                                        Peebles, Chal·ly


Doncs, home, no és que els nostres cossos vagin al revés i que cada vegada siguem més joves -tot i que fa deu anys, fumetes de pulmons ennegrits, no sé si corríem tant-, però si ens fixem en el partit d'ahir exclusivament, el fenomen és ben curiós: vam sortit amb la única mentalitat clara i una única missió, guanyar. Que era utòpic? Potser sí, però la tàctica era senzilla: que ells no marquessin, que PercyTxuqui ho parés tot... i davant ja sonaria la flauta. Teníem en contra el pes dels turrons i la baixa -inexplicable en aquell moment- de PercyZabaltz, però la fe mou muntanyes, diuen. I crèiem en nosaltres. Als tres o quatre minuts d'haver començat, primer xut blauet i cap dins. Estratègia a l'aigua i la sensació que no ho estàvem fent malament, perquè pressionàvem i fins havíem fet algun contraatac, però... un error en defensa i... ja perdíem. El 2-0 va ser similar i no massa després. També a la sortida d'un córner mal defensat que va passar per sota les cames de dos rogets. A la primera volta, quan ens havien endossat un 0-6 dolorós, havíem aguantat bastanta estona més el 0-0 inicial.
El curiós del partit és que un inici tan pèssim no ens va destarotar la moral. Sí: ens fotíem alguns crits; sí: seguíem estant una mica espessos en defensa i en atac, fallant més contraatacs clars o xutant amb poc criteri, però... cada vegada menys. I, de fet, alguna ocasió vam començar a crear. La primera de PercyGheler en deliciosa combinació amb PercyLluís la va resoldre el porter rival, que es veia especialment bo (per les maneres, l'equipatge, la planta...); la segona amb un xut de PercyArny que no és del tot digne de ser anomenat així, però bé... i encara cal enumerar xuts de PercyLluís & Chal·ly, abans que un tres contra un rogenc, amb diagonal de BP8 per obrir espai a l'entrada de BP14, acabés amb una mala passada i un contraatac fulminant del rival, també de tres contra un -per allò dels vasos comunicants-, però aquest cop finalitzat de manual: 3-0. La tornada dels atacants bryans cap a defensar el que no havien sabut atacar va ser lenta, cert... però és el risc que té no contraatacar bé: que t'agafin amb els pixats al ventre. Que és, poc més o menys, com va trobar-se el porter justerinenc pocs minuts després, quan PercyPeebles, que havia conduït la bimba per la zona dreta de l'atac, tot sol, va entrar a l'àrea amb un defensa ben enganxat sobre seu, va quedar-se escorat a la línia de fons, sense angle, però amb l'empenta d'un llenyataire quebequès va superar el marcador i, a un metre del porter va etzibar una destralada que va dividir l'efecte. I si l'esfèrica tenia números d'anar-se'n directe a la badia de Hudson, tot i que la intenció era centrar-la al mig de l'àrea on PercyArny esperava tot sol, l'efecte va agafar el camí del mig: directe a l'escaire per sobre l'espatlla del porter, rebot al travesser i bot a dins la porteria. Golàs, dels que valen per dos -tot i que l'àrbitre no va atendre tal petició. Era just i necessari i un digne premi al bon partit percy, malgrat les llacunes inicials. Això sí, tot seguit, i per tal d'estroncar la nostra progressió, els Justerini van fer el quart.

"Diuen que està a punt de venir un huracà" (la Carol a sa mare). Doncs, home, potser tant no, però la força se'ns va multiplicar a la segona part. O potser només no ens va decreixer o... tant se val: vam jugar encara millor. El parcial ho diu tot i és injust perquè el cinquè dels blauets va arribar a dos minuts del final després que els rojos ens féssim un fart de marrar oportunitats per fer el 4-3. Va tenir ocasions PercyLluís, PercyGheler i PercyArny, van xutar amb intenció PercyAntoni i PercyChal·ly, protagonistes absoluts del segon gol. Fins i tot KrillAgus ho reconeixia: "l'estona que us estic veient esteu jugant molt bé!". Val a dir, però, que els Justerini no eren coixos! Que d'ocasions també en tenien: xuts de més lluny i de més a prop, uns contra uns davant de PercyTxuqui... però BP1 també anava a l'alça. I si l'any 2012 l'havia començat fred, ara adquiria plena maduresa i les aturades eren de mèrit, alguna amb espectacularitat inclosa. I participant en la sortida de joc perciera, com ara quan va obrir per PercyAraÉsUnNenAntoni, que com un Pickenbauer aguerrit, va començar a avançar en línia recta i sortejant rivals, el primer abans de traspassar la divisòria, el segon a mig camp contrari, i sempre vigilant de cua d'ull l'avenç de PercyElMeuEsDiuRocChal·ly, en paral·lel (i un pèl més avançat), sempre amatent a una possible trena, que finalment es va convertir en passada de la mort quan PercyGeganter va encarar-se al porter justerinenc i, amb sang freda, li va amagar la bimba per regalar el gol quasi fet a PercyPagès, que només va haver d'empènyer a la xarxa (ep! però s'ha de saber empènyer, eh?!). Era el 4-2 que feia justícia al que es veia. Però com diu el Brad Pitt, "les aparences enganyen: només sóc jove per fora". De manera que vam seguir jugant encara amb més salero, a la vegada que veterania, però el resultat va ser el de sempre. O potser perquè de tant joves i descarats al final l'acné ens va impedir defensar l'últim gol, quan més bolcats estàvem en donar la campanada.
En fi, era difícil i va quedar en intent. Qüestió de rellotges no ajustats o de temps vitals! I si no que li preguntin al KaixoGudari, que venia per jugar a les 10 i va haver de fer mitja volta quan ja arribava a TV3... (la culpa, del Lluís; veure declaracions).

Gols:
3-1 Peebles
4-2 Chal·ly

També juguen: Txuqui, Antoni, Gheler, Lluís i Arny.
Incidències:
Targeta groga a Peebles (falta per darrere)
Targeta verda d'empanamenta a Zabaltz


Declaracions:
Peebles: "Fatal, estamos jugando fatal"
Arny: "No hi estic d'acord, ens han fet dos gols per defensar malament, però... juguem prou bé"
Peebles: "Que no, que no, no en rasquem ni una"
Arny (felicitant-lo pel gol i tustant-li la galta): "Somriu una mica, cony! Que has fet un golàs!"
Chal·ly: "A la primera part hi anàvem més, però hem defensat fatal; i a la segona al revés, hem defensat millor però potser hi anàvem menys" [era algo així, no?]
Gheler: "Quina jugada t'has marcat, Toni, paio, quina jugada!"
Chal·ly: "Ho ha fet molt bé, perquè ha driblat a la distància oportuna, amagant el passe, que és just el que no fem mai bé; però igual passa amb el que acompanya la jugada... s'ha de saber col·locar!"
Antoni: "El segon dríbling crec que l'he fet sense tocar la pilota"
Txuqui: "Me n'he menjat dos, em sap greu, però és que han passat per sota les cames de no sé qui més"
Peebles: "En el segon, de les meves"
Lluís: "El que està clar és que n'hauríem pogut fer uns quants més"
Txuqui: "I ells també, que han fet alguns pals... potser un 6-3 o un 7-4"
Arny: "Aquest sabó del Pablo és siliconós"
Peebles: "a que mola, eh? Me lo regaló mi suegra"
Chal·ly: "Es raro que el Joan no hagi vingut. El truquem?"
Peebles: "Yo le llamo"
[6... i vuit números més: peee, peeeeeeeeeeep]
Peebles: "Zabalza! Què? Que ara arribes..? Si ja hem jugat! Hem perdut 5-2"
Chal·ly: "Que sí, cony! Ja sé que la meva credibilitat no és molt alta, però ja ens estem dutxant. Nooo! no te'n vagis! Vine a fer un frankfurt!"
Arny: "La sogra del Peebles sap el que és bo"
Chal·ly: "Sempre vaig dir que el Pedro havia fet massa gols l'any passat, no era normal... aquest any, ja veus"
Arny: "Mira, igual que el Reig"
Osuna: "En este bar todo está bueno menos yo"
Zabaltz (via sms): "Em vaig liar amb un mail del lluís que deia que a les 10 jugava el miillor equip del món (no és conya) i pensava que ho deia per nosaltres"


s/c