Percysonen les campanes?

 Gheler, Chal·ly, Xavi (2), Antoni

EVIDENTMENT QUE PERCYSONEN!!
I per què percysonen? Doncs perquè avui és un dia de joia, xauxa i celebració! Percysonen per la victòria d'ahir, que és la primera de l'any i ens permet somiar en no quedar últims -cosa que afegeix més morbo, encara, al partit de l'última jornada contra Krill (la bona notícia és que els Maximums tanquen lliga contra... sí: Justerini!!). Percysonen perquè segueix i culmina la segona volta glorisa amb quatre partits seguint puntuant i, de passada, trenca el malefici de la samarreta groga. Percysonen, encara, i amb timbre gloriós, per la remuntada que es va fer necessària. Percysonen per PercyLluísConvalescent, a qui dediquem el triomf tal com havíem promès, i també per PercyTxuqui, que malauradament se'l va perdre; i encara percysonen pel retorn de PercyKaixo després d'acostipats griposos propis i aliens, i per PercyGheler, que va jugar amb el nas, les orelles i part de les vies respiratòries tancades, però va obrir la llauna, i per PercyChal·ly i el seu virus estomacal... bé no, pel virus no, és a dir: perquè va jugar i lluitar i marcar malgrat tenir la panxa més remoguda que el DragonKhan i, com un autèntic campió després va banyar les cerveles amb ketchup, mostassa i cervesa de barril; i per PercyAntoni percysonen? Evidentment!, perquè va poder dedicar (ens va faltar el gest, eh?) el primer gol com a PapiPercy i així l'Arnauet (i el Roquet igual, ep!) ja sap què és tenir un pare triomfant. Percysonen per PercyVanPeebles que hi va posar els turmells a disposició. I sí, és clar: Per PercyFaldo i les seves dues cares i la promesa feta al minut 7 de la primera part (i acomplerta i mantinguda fins al final); i per PercyXaviComa que va venir malgrat que dos tetas tiran más que dos carretas... bàsicament perquè el tret final el tenia bastant assegurat. I en aquest punt hi podríem afegir a totes les Pèrcies pel sol fet de ser, tot i que, malgrat la petició via mail, no és que s'ho curressin gaire... o sí? Bé, cadascú s'ho sap: si la celebració va prolongar-se més enllà del frankfurt, que les campanes percysonessin ben fort i alegres (sempre, això sí, respectant el tendre son de les criatures). Ah! I pel PercyCronista, també, va... que no fa gols, pobret, però posa adjectius.

Per sort per a un final tan gloriós i altisonant, però, les campanes van començar a sonar abans. Just a temps, diria, abans que la debacle inicial fós massa extensa. Sí: les primeres van ser campanes d'alarma. Vam començar nerviosos, massa conscients de la importància del matx i el CancerberMollerussenc amb no un, sinó diversos pistons al cap i així el primer gol, que podríem considerar en pròpia porta, sinó fós que PercyZabaltz també hi mig col·labora confiant que la jugada ja està morta, i que el MaximumNum3 va estirar la cama decidit a donar batalla fins al final... la pilota anava de la línia de fons cap al centre de l'àrea, però l'acte reflex de PercyFaldo la va introduir cap dins. 0-1, gol tonto. Per si en quedava cap dubte, el mateix MaximumNum3, el més fortot i cepat, però amb tècnica i bon cacau, va voler reivindicar la seva condició de golejador amb un gol de veritat: ceballot des de fora l'àrea, després d'un desajust defensiu i cap dins, 0-2. Havien passat set minuts de joc. El moment àlgid del desconcert: un fora de banda que PercyGudari aconsegueix treure en paral·lel i efecte... cap enfora (la pilota no va arribar a entrar al camp)! Sí, els altre-cop-groguets semblàvem ànimes en pena sobre el terreny de joc, però vam aferrar-nos a un jurament: "Nens, no patiu, no me'n faran cap més". PercyFaldo dixit. I sobre aquesta pedra vam construir el monument que va seguir-se a continuació: veient, després d'un parell de bones aturades a xuts potents, que complia la seva part de pacte, els BP's vam anar armant jugades i acreure en les possibilitats de guanyar la batalla: "Només hem de fer tres gols!". PercyXaviComa va topar amb el porter, que poc després encara en va treure una amb la punta del peu; PercyAntoni va enviar un xut a la Ronda de Dalt, però va rescabalar-se'n amb una assistència en vertical, magnífica, que va deixar el Solsoní sol davant el cancerber rival; toc subtil, al pal curt, i premi al canvi d'actitud perciera: 1-2. Resultat amb el qual vam arribar a la mitja part.

I la consigna, ara, era: "el resultat és excel·lent, tenint en compte com hem començat"; "no estem fent-ho del tot malament, juguem amb calma, hi ha temps per marcar..!" I, de fons, la lletania: "No patiu que no me'n faran cap més". I així va ser. Així va ser que les campanes van començar a sonar com si fossin el Big Ben de Londres, amb una harmonia que les orelles pèrcies no sentien des de fa temps. La melodia que acompanyava la sort que no hem tingut en tot l'any: pressionant un maximum que no aconseguia treure la pilota en defensa, PercyArny recupera una bimba i rep una puntada al límit de l'àrea. Falta perillosa: en altres partits l'únic dong que hauríem sentit, hauria estat el del pal. Però en el matx d'ahir, PercyChal·ly va apreciar la vacil·lació d'obertura dels dos que estaven enmig de la barrera... i la va col·locar per enmig i cap a dins. L'empat va tenir un efecte redbullesc: ens va donar ales. Vam multiplicar les combinacions, vam lluitar bimbes arreu, vam xutar des de diverses posicions i, finalment, la glòria vam tocar-la amb un tret de PercyXavi, no especialment sec i dur, però que va saber botar davant d'un porter rival que... sí, se la va menjar una mica. Havíem remuntat dos gols en contra! Això no es veia des de... no sé, com a mínim des de la Primera Guerra Mundial.
I llavors, el de sempre, inconscientment vam creure que la feina estava feta i vam deixar de pitjar el gas a fons. Les repetides combinacions de contraatac 3 contra 2, 2 contra 1, amb PercyPeebles, PercyAntoni, PercyArny o PercyGheler de protagonistes sempre acabaven amb una passada mal feta, a destemps. I, al darrere, vam desajustar les marques i els de granat van començar a xutar i a internar-se per tot arreu. Els crits sortien de les gargamelles bryans com els trons de l'interior dels núvols negres, un per sobre de tots: "XAAAAAAAAAAAAAAAVIIIIIIIII!! A l'esqueeeeeeeeerrrrraaaa, el teu està soooooooooooooooool!!!". No es va aconseguir gran cosa. Però, per sort, hi havia un jurament en dansa i les campanes (celestials, en aquest cas) van tornar a sonar en dues ocasions en que l'única possibilitat autèntica era que la jugada acabés en gol: dos remats, en sengles jugades, a pam i mig de la ratlla de gol, allò que en diuen "a bocajarro" en castellà -que seria a boca de canó en la llengua de Fabra-, amb la defensa venuda i PercyFaldo mig ajagut per terra però fent un darrer esforç felí per atrapar remats que ja es cantaven gol... Ni Iker/Kike Casilla(s), ni Valdés, ni Palops, ni Buffons, ni polles amb vinagre: PercyHeFetUnaPromesaIPensoComplir-laFaldo!! I no un cop: dos! Campana sobre campana i sobre campana una... asómate a la ventana y verás un percy en la lucha!
El cop de maça definitiu a la batalla del Garbí Gran el va donar una centrada-xut de PercyGeganterAntoine, que buscava la rematada de PercyChal·ly, però es va dirigir soleta cap a porteria sorprenent un indòmit porter. I sí, amb el quart va tornar una certa calma, però entre tots plegats encara vam exigir al CancerberMollerussenc que es lluís i defensés, en algun xut, la promesa ditxosa. I sí, podia haver-se acabat aquí, el partit, però per fer-ho més rodó, PercyXavi va posar el llacet als serveis prestats amb un robatori de bimba en camp propi que va deixar-lo en cursa franca cap a la porteria rival, sol contra el porter, al qual va superar amb un toc subtil, per fer el cinquè contra la xarxa buida. I així, a més, matàvem dos pardals d'un tret: rècord golejador en un partit (aquesta temporada), i igualar l'average particular, ja que a la primera volta vam perdre 3-0 (sí, en cas d'eliminatòria en que comptessin doble els gols a camp contrari, quedaríem eliminats, però... vist que l'average general és, ara, de -31 per ells i -24 per nosaltres, no ens ha de fer patir, l'assumpte). Com diu John Done, citat per Hemingway: "ningú no és una illa; tothom forma part de la terra, cada home és part d'un continent, cada Percy, dels Bryan Percy C.F. Si el mar s'endú un tros de terra, tota Europa queda disminuïda; qualsevol Percy que cau fa més petit l'equip. Així que no preguntis mai si percysonen les campanes: si percysonen, haurem guanyat i percysonen per tu".

Gols:
1-2 Gheler
2-2 Chal·ly
3-2 Xavi
4-2 Antoni
5-2 Xavi
Incidències: CONY! VAM GUANYAR, VOLEU MÉS INCIDÈNCIA QUE AQUESTA!!??
(I el turmell de PercyPeebles va acabar tocat, i a l'acostipat del Gheler la suor enmig de la nit li va provar d'allò més, i la panxa de PercyChal·ly encara insulta ara al seu amo...)
Declaracions:
Zabalza: "A veure, jo voldria queixar-me perquè en l'última crònica algú va dir que sense mi... havíeu sumat més punts"
Chal·ly: "Bueno, no et facis el gallito, eh!?És una realitat"
Zabalza: "Que cabrons"
Chal·ly: "I amb el Lluís i el Txuqui passa més o menys el mateix"
Faldo: "Avui batré el meu rècord: em dutxo per tercera vegada... merda, surt freda!"
Arny: "Jo també: al matí, a la piscina i ara"
Peebles: "Vas a la piscina? Jodeeeer, si no surt calenta, no em dutxo"
Arny: "Dos cops per setmana. I sou uns mariquilles"
Chal·ly: "Surt freda o no?"
Arny: "Ja no! Neeeeens, tots a l'aigua que surt calenta, ara!"
Faldo: "Avui tots frankfurt, no?"
Xavi: "No, no: jo tinc sopar i... està tot previst i mil·límetrat"
Chal·ly: "Què, sucaràs el xurro?"
Xavi: "Home, està calculadíssim. Si no, no vinc a jugar, fent-la esperar tanta estona!"
Zabalza: "Aquesta joventut... Jo li he de preguntar a la Sònia"
Faldo: "El què?"
Zabalza: "Si vinc al frankfurt, malpensat"
Peebles: "Anda, Xavi! Però si tens panxeta"
Xavi: "Sí, sí... estic fatal"
Chal·ly: "Pablo, trobo que t'arrisques molt provocant al Xavi i dient-li que fa panxa, eh? Que tenim una edat!"
Faldo: "Va, tots cap al frankfurt. Antoni? Uri?"
Gheler: "No, no, jo avui passo!"
Antoni: "Jo me'n vaig a fer companyia a la mestressa"
Faldo: "Però què és això!? Ni que guanyéssim cada dia! Una birra mínim!"
Chal·ly: "Jo no hauria de fer-ho, però... va, una cervela sí que me la menjaré"
Faldo: "Això mateix: amb força mostassa guarra i ketchip, és el millor per la panxa. I fot-li picant"
Peebles: "Això és el que deia el Mitu, no? Fot-li picant, que mata els bitxos de la panxa"
Faldo: "Per cert: jo diria que l'Èrika ha colonitzat el facebook del Mituka, no?"
Chal·ly: "Per què?"
Faldo: "Home: potser és una estratègia comercial, però els missatgets tipus "allibera el teu esperit", "El teu jo interior despertarà a noves sensacions i així... no sé, són sospitosos!"
Chal·ly: "Home, el Quim una miqueta, últimament, també ho està així, no?"
Arny: "Què és això? Xupito de cervesa, us preneu?"
Chal·ly: "Tio, que estic malament de la panxa..."
Faldo: "Va, Chal·ly, demana un segon... ni que sigui un bikini!"
Chal·ly: "Osuna! Una altra cervela!"