Àgora

                                                                                         Zabaltz, Chal·ly, Peebles

El futbol és més que una tècnica o una disciplina esportiva. Pot ser un art, sens dubte és una passió, un estat d'ànim, una religió de masses o una secta de mínimes, i és el factor humà que, avui en dia, fa entrar en comunió el ric amb el pobre, el paleta amb l'oficinista, l'enginyer amb l'intel·lectual, el de dretes amb el d'esquerres, i fins i tot hi cap el del centre. El futbol, el gran i el petit, el de debò i el de cine, no és l'opi del poble: és el poble. L'opi és la victòria, com el gintònic, mentre que el tabac de picadura i el whisky DYC (o el brandy Soberano) són la derrota. L'empat depèn. I com va dir Espriu: "Bevíem aspres vins de burla, el meu poble i jo".
    [Enmig de tot plegat els Embalex anaven fotent gols, eh?]
I en tot plegat com hi encaixen els Bryan Percy C.F.? És a dir: què són al futbol els BP's? Què els deu el futbol o, per la contra, què deuen ells a l'esport rei? Tot plegat requeriria una tesi -que potser algú farà algun dia, quan de nosaltres en quedi l'ossamenta, alguna samarreta vella, un blog i força fotos-, però ara no hi som a temps. Però podria resumir-se en el gol de PercyZabaltz d'ahir, que va córrer més que el Puyol al partit contra el Chelsea (tornada): li cau una bimba en camp propi, avança més per fe i força que per tècnica, es troba amb dos centrals que li tapen el pas, però per tossuderia decideix passar pel mig i, al darrer moment, abans que el rival no l'hi prengués inexorablement, etzibar una seca -mig amistada-, precisa, fregant el pal dret que posava el 5-1 i ens deixava l'honor intacte. I amb tota una segona part per endavant (tot i que encara ens van fer el sisè, abans). La Fe mou muntanyes. I PercyTxuqui, malgrat tot, estava tenint una actuació estel·lar. I va millorar.

Si hi ha un aspecte essencial en el futbol, i me l'he deixat expressament per ara, són els colors. Els Percys som vermells, amb part de l'ànima groga. Perquè així ho va decidir PercyFaldo, en la prehistòria de l'equip, en un moment d'inspiració i a tots ens va semblar la mar de bé -encara que ens havíem fet una equipació groga la mar de xula. I només aquest motiu seria suficient per expulsar un equip xulesc com els Embalex de la Lliga: que es fotin una equipació, hòstia, que no és tan difícil i són tots de casa bona! Què és això de venir cadascú del color que li rota? Denota exactament què és el futbol per ells: una rutina on només importa guanyar i, si pot ser, esclafar el rival. "Podem pactar un límit? Quina és la vostra marca?", va preguntar-los PercyArny, tot diplomàcia, després del vuitè o el novè. "No tenim límit", va ser la resposta. I encara van gosar fer una entrada dura al Percy més inspirat de tots, que sort que des de que és PercyPapi se'ns ha calmat una mica, eh?, perquè si li arriba a sortir l'esperit Gudari el deixa més partit que un tronc basc en dia de competició. Però ara se'ns ha convertit en murri, vés. Així que aprofitant que el llançador habitual de faltes i Pitxitxi durant llargues temporades, PercyelSegurillaChal·ly, demanava distància a la barrera, va anar a col·locar-se davant del porter. I així que el xut, potent, però no del tot col·locat de BP-4 s'encaminava a porteria, va ajupir-se com qui troba un bolet diminut, la bimba va passar-li per sobre i el porter embalexer no va tenir temps a moure's. Era el 7-2, si fa o no fa. Abans (o després?), PercyAntoni havia deixat sol a PercyArny davant del porter, però el pal va fer la seva feina de pal i del possible 7-3 vam passar al 10-2 no sense que, en la segona part, l'esforç defensiu bryanesc fós molt més considerable que a la flàccida primera part. Es va lluitar, es va sofrir (i avui hi ha seqüeles, que tenim una edat!) i es va perdre. Però després ens en vam anar a fer uns frankfurts i unes birres, que també són futbol (i aquí deixo un enllaç amb una notícia que ho demostra, d'un equip gran). Això és el que ens fa superiors als vermellons. I així ha de ser sempre. Perquè l'esport rei és als bars (i darrerament més als xats o whatsups), el que en l'Antiguetat era el Fòrum romà o l'Àgora grega, allí on es debat sobre els déus, el preu del formatge o el pits de la sacerdotessa aquella que passa, que cada dia els té més grans.
Però vaja, faltava, encara, un últim gol, el tercer, el que encara ens fa més Percies i augmenta la llegenda. Gol de Peebles amb el temps esgotat, amb un jaco [llegeixi's amb "j" de "jazz", no de "joder"] a sobre que no ens aguantàvem drets, però delerosos de superar el 8-0 que ens havien endossat l'any passat, ni que fos a la memòria de PercyLluís, a qui un dels salvatges aquests li va fotre el turmell enlaire, amb una entrada bestial, que encara el té en crosses. I PercyVanQuébecois va posar fil a l'agulla, a porta buida, sense xarxes, i van ajudar-hi totes les conjuncions astrals, químiques i atàviques de la Mare Terra. Golàs, per l'escaire. Dels que mereix ser marcat amb asterisc. Amb música de jazz o a ritme de rock&roll? Deixem-ho al gust de la imaginació lectora. O potser millor que no. Amén.

Gols:
5-1 Zabaltz
7-2 Chal·ly
10-3* Peebles

També juguen: Txuqui, Antoni i Arny.
Incidències: érem pocs, per l'edat que arrosseguem, però amb el cor gran.
Declaracions:
Peebles: "Sí, bueno, no... xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx" [censured]
Tots a l'uníson: "Olé-lé, olà-là, ser dels Percies és, el millor que hi ha!!"
Chal·ly: "Va, Joan, queda't a fer una birra!"
Zabaltz: "No, no, no puc"
Txuqui: "Jo em quedo"
Arny: "Va, Johan, fés un esforç un dia, ja sabem que queden molts quilòmetres, però.."
Zabaltz: "No, no..."
Peebles: "Va, Juan, quédate esta vez"
Zabaltz: "Però és que la Sònia em mata"
Chal·ly: "Queda't només a fer una birra ràpida, sense canviar-te"
Zabaltz: "Buff... una aigua, sí que he de conduir"
Arny: "Pues jo el que deia és que protestar a l'àrbitre quan perds per 8-2 és encara més humiliant"
Chal·ly: "Però és que no es mouen mai, no en tenen ni idea"
Arny: "Però aquest en sap més"
Antoni: "Sí, sí... però si són mans, pita-les, cony!"
Zabaltz: "Txuqui avui t'has sortit, eh?"
Txuqui: "Sí, déu-n'hi do el que he parat, però..."
Chal·ly: "Joder, si no és per tu... t'has fet mal amb aquella que t'ha quedat com clavada?"
Txuqui: "No, no: el pitjor ha sigut jugar sense guants, encara que els portava, eh? Però he volgut provar sense"
Peebles: "A la segona hem defensat molt millor"
Arny: "Sí, el resultat l'hem aguantat molta més estona, però a la que ha caigut el setè, ens hem desmadrat"
Chal·ly: "Però no tant: al final només ha estat un 4-1, a la segona"
Peebles: "A 2"
Chal·ly: "Sí, sí: a 2, és veritat. Més al meu favor"