La Lliga dels Brian

Percky   Bryan Percy C.F. - 11; Les Corts - 2  [XaviComa (6), Chal·ly (2), BernatRamírez, Gheler i Antoni] De bon matí, calia pujar unes llargues escales. I hi havia una dona. " Adriaaaan! Adriaaaan! ". Ningú no ho confessa, però tots els perckys van mirar les cames a la xavaleta... i alguna cosa més. Jugava bé, tot l'equip rival, que anava de negre com l'Apollo Creed. Bon joc de combinació, xuts potents, bona concepció futbolera. Però van arribar tard al combat i això, quan un Percky s'ha proposat llevar-se ben d'hora ben d'hora ben d'hora, és un pecat mortal. En general, en qualsevol partit aquesta penya ens guanyaria (diguem que van tenir més possessió, que van guanyar als punts. Però quan es té un golejador amb la punteria afinada, i un rival poc rodat entre si que permet contraatacs i no compta amb porter experimentat, el resultat és més exagerat del que hauria estat en partit normal. Encara diria més: els BP's mai no havien fet 11 gols...

          Chal·ly Surrealisme: Mans i formigues. Un ull que tot ho veu. O no. (Seria millor dir: ja no ho veu) Un (bi)ciclista que cau. Pares maristes arrossegats i un piano de paret fora de lloc. Un gol sense angle. Gallinos sin cabeza. Cabezos sin gallino (de piel?). Una no-crònica per a un no-partit massa llunyà, posterior a l'èpica. És a dir anterior un, posterior l'altra. Al revés: anterior un (l'altra), posterior l'altra (l'un). Així no hi ha manera d'entendre's. I què? Algú se'n recorda, potser? Quedi per les estadístiques el gol postrer (no del tot) del PitxitxiPagès, Segurilla arma la cama (nena: vols veure una cama?). I ja està. La pel·lícula de la setmana (eclipsada per la del cap de setmana) era un curt, per sort. Contundent, això sí. Tots n'heu vist alguna imatge algun dia. Una, en concret. Atenció, pot ferir sensibilitats (però l'ull era de bou): http://www.youtube.com/watch?v=VSCeSJ0oRN0&feature=related Go...

                                                                                Antoni Sí: és una pel·lícula dolenta. I no l'he vista. I? Podríem resumir el matx present dient que el Mario num. 10 (a qui algú d'ells, dels Juvenils, abans de començar el partit, es va referir com a "el propietari de l'equip") va anar passant pantalles fins a sumar 5 gols (o 6?), mentre que el seu germà Luigi-Iván, bon paio, super col·lega, ens vacil·lava de tant en tant fent toques innecessaris amb la piloteta. A més tenien la companyia d'un calvet aparentment pacífic que, si calia, es transformava en el temible Koopa Troopa, la tortuga-tanc-tyranosaurus. Completa l'equip un porter amb cara de Goomba (el Xampinyó malcarat) i després... què sé jo? un parell de plantes piranya, Blooper el calamar (el de le...