Un percien andalou

         Chal·ly


Surrealisme:
Mans i formigues.
Un ull que tot ho veu.
O no. (Seria millor dir: ja no ho veu)
Un (bi)ciclista que cau.
Pares maristes arrossegats i un piano de paret fora de lloc.
Un gol sense angle.
Gallinos sin cabeza.
Cabezos sin gallino (de piel?).
Una no-crònica per a un no-partit massa llunyà, posterior a l'èpica. És a dir anterior un, posterior l'altra. Al revés: anterior un (l'altra), posterior l'altra (l'un). Així no hi ha manera d'entendre's. I què?
Algú se'n recorda, potser?
Quedi per les estadístiques el gol postrer (no del tot) del PitxitxiPagès, Segurilla arma la cama (nena: vols veure una cama?).
I ja està.

La pel·lícula de la setmana (eclipsada per la del cap de setmana) era un curt, per sort. Contundent, això sí. Tots n'heu vist alguna imatge algun dia. Una, en concret. Atenció, pot ferir sensibilitats (però l'ull era de bou):
http://www.youtube.com/watch?v=VSCeSJ0oRN0&feature=related

Gol:
1-3 Chal·ly

També juguen: Txuqui, Antoni, Gheler, Peebles, XaviComa i Arny.

Declaracions:
(Sobre el Primavera Sound, les vacances a Iran, el Rec i la mostassa de Dijon, superior a la de la conca del Ruhr -Nürburgring).