Super Mario bros.

                                                                               Antoni

Sí: és una pel·lícula dolenta. I no l'he vista. I?
Podríem resumir el matx present dient que el Mario num. 10 (a qui algú d'ells, dels Juvenils, abans de començar el partit, es va referir com a "el propietari de l'equip") va anar passant pantalles fins a sumar 5 gols (o 6?), mentre que el seu germà Luigi-Iván, bon paio, super col·lega, ens vacil·lava de tant en tant fent toques innecessaris amb la piloteta. A més tenien la companyia d'un calvet aparentment pacífic que, si calia, es transformava en el temible Koopa Troopa, la tortuga-tanc-tyranosaurus. Completa l'equip un porter amb cara de Goomba (el Xampinyó malcarat) i després... què sé jo? un parell de plantes piranya, Blooper el calamar (el de les grenyes?) i aquell que tira coses des de dalt d'un núvol [PercyFaldo: ajuda'm!]. Què representaven els Percies en tot aquest desplegament? El paisatge de fons, sempre un punt surrealista, de colors estridents, o molt fosc en alguna ocasió, amb parets de totxanes en els llocs més inverosímils, illes flotants i prats d'herba verda. L'àrbitre seria les monedes. Ja, ja.
Cal relatar tots i cadascun dels 8 gols endossats? No. Valgui remarcar que SuperMario anava fent la guerra pel seu compte, Luigi no va quasi intervenir i el tyranosaurus va poder lluir-se en un canvi de pantalla, mentre es reconfigurava el paisatge i es va quedar sol davant PercyTxuqui. A banda d'això, cal prestar atenció a una sèrie de detalls: a la quarta pantalla, amb 3-0 al marcador -corrien els minuts inicials de la segona part- SuperMario va encallar-se. O el joystick no anava bé o les totxanes bastides entre PercyChal·ly, l'ajuda de PercyArny, més la fermesa de PercyZabaltz eren massa altes i no aconseguia saltar per agafar la monedeta que el duria a la pantalla següent. PercyPeebles es desesperava perquè se sentia illa solitària flotant enmig d'un cel blavíssim i pur. En veient l'encallamenta, els BP van decidir reaccionar una mica. Com si de sobte fossin els cotxes del SuperMario Car, però amb autonomia. I van passar del mig camp. I van trenar una jugada que va acabar amb un dispar potent de PercyCronista, a mitja alçada, prop del pal esquerre. Va semblar que podia ser gol i que havíem trobat el nostre joc, però el Xampinyó malcarat va treure un mà providencial, que va desviar la pilota al pal i, finalment, va anar fora. Amos absoluts del joc, devia ser Luigi qui va treure ràpidament, aprofitant que Judes el de les monedes i els ulls tristos s'havia equivocat i feia orelles sordes a les queixes bryanesques. L'acció, ràpida, va desencallar SuperMario que, amb la moneda a la butxaca i les forces renovades, va poder fer el salt definitiu per passar a la cinquena pantalla: 4-0.
Però llavors va canviar el paisatge i es va aixecar el torb del desert (del desert egipci, s'entén): la fúria dels titans de sota la terra va treure llamps, foc, lava roja com els ulls dels dracs xinesos per la boca de BP-8.
"PERÒ QUE NO HAS VIST QUE L'HA TRETA EL PORTER, QUE SI NO ANAVA DINS!!!!!???? PERÒ TIO!! QUE ERA FORA A FAVOR NOSTRE!!!! NO T'HI VEUS O QUÈ!?"
El de les monedes, fent l'egipci, impasible el ademán s'excusava: "és que els àrbitres també s'equivoquen, però no rectifiquen: no poden"
"I TU NO SAPS QUE RECTIFICAR ÉS DE SAVIS???!!!!"
El desconcert percier va durar fins al final del temps reglamentari i Mario i els seus van passar vuit pantalles, enmig d'un paisatge canviant on no hi havia cap peça al seu lloc. Tanta anarquia, però, va arribar a provocar la caiguda d'una totxana que, impulsada per un trampolí superenergètic, PercyAntoni el Geganter, va anar a encastar-se contra un Xampinyó malcarat, que va volatilitzar-se.
I poca cosa més a destacar, tret que, de fons d'algunes de les pantalles, va començar a intuir-se, altre cop, l'arc iris blanc-i-blau característic del paisatge Bryan Percy: Tamudo alguns anys, Thievy en d'altres, l'equip necessita que, per l'any que ve, PercyCulebrillaGheler torni amb els seus gols.

Gols:
5-1 Antoni

També juguen: Txuqui, Chal·ly, Zabaltz, Xavi Coma, Peebles, Gheler i Arny.
Assisteix, anima i ataca la moral rival: Faldo

Declaracions:
Zabaltz: "Joder Arny: avui m'has fet por, eh?"
Peebles: "És que quan el Solsoní, el Cerverí, el Mollerussí s'exalten... tiembla, eh?"
Faldo: "No, perdona, el Mollerussenc mai"
Arny: "És que avui, companys, m'he envalentit perquè portava un déu al cos"
Faldo: "warsman, nen!"
Peebles: "Jodeeeer"
Zabaltz: "M'ha caigut un mite"
Gheler: "Está guai i què és?"
Peebles: "Anubis"
Zabaltz: "Ossiris"
Faldo: "Ra"
Arny: "Djehuty, també dit Thot, déu dels cronistes"
Chal·ly, Gheler, Faldo, Zabaltz, Peebles: "Ah"
Faldo, Peebles, Zabaltz, Gheler, Chal·ly : "Clar"
Zabaltz: "A veure, Arny, gira't? No, és per mirar-te el cul"
Faldo: "Avui frankfurt, no?"
Chal·ly: "Amb Grimaldi lines..."
Gheler: "Això de Grimaldi deu venir pels Grimaldi de Mónaco, oi?"
Arny: "Home, sí"
Chal·ly: "Doncs jo sóc dels de l'Estefania, eh? Això de la Carolina la princesa del pueblo... i una merda!"
Peebles: "No sé, no sé.."
Arny: "Jo també, però posats a triar em quedo amb la Grace Kelly"
Gheler: "Pues la filla del Casiraghi no está mal, eh?"
Chal·ly: "I la morena aquesta... amb nanses, ja t'ho dic"
Gheler: "Però el que és indignant és el partit de la Marató de TV3"
Peebles: "I què volies un de jugadors de l'Espanyol?"
Faldo: "Es podia fer un Barça contra Espanyol"
Chal·ly: "Heu de reconéixer que la jugada mediàtica és rodona... i està pensada d'abans: Pep contra Tito. Van omplir el Sant Jordi"
Faldo: "Sí, i les entrades no eren barates, 30 € mínim, però..."
Chal·ly: "Però res: dels 5 milions de la Marató, mig milió s'ingressa directe pel partit"
Gheler: "Es podia haver fet Barça - Espanyol i ho feies igual"
Arny: "No, no omplies el Sant Jordi amb això. Lo bo era la novetat"
Chal·ly: "I l'efecte mediàtic"
Faldo: "Sí, vale, però després no cal que ho passin 12 hores pel 3/24"
Gheler: "Ni que sigui tema de l'Efectivament!"
Peebles: "Però des de quan us mireu això?"
Gheler: "Per quan un Efectivament perico?"
Arny: "Voto que el facin ja, però es mouen per l'audiència i ni l'Efectivament d'ara en té... és un canal que no es mira ningú"
Faldo: "Perquè només fan coses del Barça"
Chal·ly: "Ni així, vols dir"
Faldo: "Mira jo el que dic és que RAC 1 pot fer el que vulgui, però una tele pública ha de vetllar per tots"
Arny: "Es mouen per l'audiència, home! Depenen de la publicitat"
Gheler: "A la Marató també podien fer partits del Sant Andreu o la Grama o el Nàstic"
Chal·ly: "Ho han fet altres vegades i evidentment fan una aportació a la Marató i TV3 ho passa, però no comparis..."
Gheler: "Però és que hi ha Barça per tot arreu. Mires el Sport o El Mundo Deportivo..."
Peebles: "Però si llegeixies això! Què vols?"
Faldo: "Per què he de saber jo que la dona del Touré és un cañón?"
Chal·ly: "Ho és? No en tenia ni idea. Arny, tu ho sabies?D'on ho has tret?"
Faldo: "D'aquests diaris de la premsa culé"
Arny: "Que us mireu més els pericos que els culés..."
Gheler: "Premsa culé!"
Osuna: "Ay... por favor"