Apatia a 125 V

     
                                                              BRYAN
       KRILL  -  4         PERCY C.F.  -  1
                                       (chal·ly)

    Ho va enunciar PercyFaldo abans de començar el pseudoderby: "Aquest partit fa mandra". Causes? El fred, el dia, el moment, tantes baixes... era difícil enunciar. Com si hi confluïssin massa elements externs i interns. PercyGheler emprenyat amb el jefe, PerciesLluís&Chal·ly pendents del Barça-Madrid de bàsquet. Amb dues pròrrogues,  fot-li. L'ambient pesava. ElGarbíStadium, desangelat. I en la retina, en connexió directa amb l'hipocamp, les espurnes de la primera volta. Bbzzzz...txc... txc.... algun cable pelat espetegava. Ja ho deia PercyArny: la cosa anava de samarreta termodinàmica.
    Els rogets, per tot plegat, van decidir plantar-se bé al darrera, que això ho dominen gairebé per inèrcia, i que els negrets moguessin la pilota al seu antull. Amb el reforç de GranGeri eren notablement més tècnics i les possibilitats pèrcies passaven per recollir algun contraatac ben portat, algun xut sorprenent o alguna conducció de VeteuràUriRamírez trencant files. Així les coses, i donat que certs krillaires no semblaven recordar gaire els trist espectacle de la primera volta, va passar el que només podia passar: que marquessin. En alguna de les poques accions en què els BP's van conduir un atac, el baix voltatge va provocar una semi-contra, en forma de passada a l'espai que va recollir, sol, un dels davanters germans, per col·locar-la amb encert davant la sortida del GranFal. 1-0: normal. I mitja part sense gaires accions més per anotar: per ser que jugàvem a 125 V per evitar que el cable pelat es curt-circuités, la cosa era digna.
    La consigna a la mitja part va ser augmentar la intensitat. No n'hi havia d'altra: molestaven les protestes reiterades de KrillsJordi&Iñigo (sempre a 230 V), però controlant la potència, podíem si més no, estar més actius, més dins del partit. Potser sí: més càrrega ampèrica, però sense pegar més fort. Resultat? Si fa o no fa el mateix, tot i que la presència atacant va ser més àmplia: vam fer treballar el porter rival en alguna ocasió, vam comprovar que contra BusiGeriGran és millor no plantejar-se cap mena de duel particular i de tot plegat en va sortit un gol per banda, però distribuïts de manera que convidava a pensar que si a la intensitat hi posàvem una mica més de potència (sense necessitat d'arribar als 220 V per no prendre mal), potser encara mullaríem alguna cosa. O dit amb més propietat (perquè en aquest context la mullena podia ser fatal): encara endollaríem algun puntet i tot! M'explico pels que no hi eren: primer va ser el 2-0 i quan la desolació apuntava a desconnexió d'encefalograma pla (piiiiiiiiiiiiiip...), una gardela segurillera, llunyana, gairebé des del mig camp, seca, llampegant i evidentment inesperada, zasca! -com una d'aquelles descàrregues elèctriques que fan botar el cos sencer del pacient infartat. No la va veure ni la xarxa (la bimba va tocar el suport metàl·lic de dins i va sortir rebotada). 2-1. Hi havia partit.
   Passa que la càrdioresposta va durar uns vint o vint-i-dos segons. Potser vint-i-tres. Quatre batecs, dos somriures esperançats i la punyalada definitiva: gol krillaire tot just treure del centre. Dels que fan enrogir el rival: la toquen endavant i KrillIñigo que intueix que, tot i la descàrrega allò no respira bé, i comença a driblar, saltant-se les normes de cortesia bàsiques, i es planta davant de porteria i... gol, és clar. 3-1. Una mica es podria resumir l'estat bryanesc del moment com: "Ara noooo...jopetas!". I el percier: "A prendre pel cul, home! Tots a cagar!". I ja està. El partit va morir aquí. Sobretot perquè la resposta va ser pujar la potència com qui respira l'última bocada d'aire i aleshores van aparèixer puntades a destemps i forats a la rereguarda que van permetre quatre o cinc contraatacs dels quals només un va acabar dins perquè PercyFaldo va demostrar temperança i savoir faire en l'un contra un en diverses ocasions (no en la passada a l'espai que va acabar amb el quart). Ara, la cosa podria haver acabat en golejada d'escàndol (injusta), perquè els xuts del Segurilla, el Pastisser i el Cronista van buscar sempre el cos del porter. Els Uris no acabaven de ser-hi del tot. Al capdavall, els negrets anaven més necessitats de punts. Se'ls confitin. I que no s'enrampin.

Gol: 2-1 Chal·ly
També juguen: Faldo, Gheler, Lluís, UriRamirez i Arny.

Declaracions:
Arny: "Amb la termodinàmica aquesta no no tot el fred, tu!"
Chal·ly i Lluís (a l'uníson): "Tèrmica, animal!"
Arny: "És que jo m'agafo a la segona llei"
Faldo: "Ha estat un partit atípic, no ho sé... raro. Atípic"
Gheler: "Però és que amb el Geri no hi ha manera!"
Chal·ly: Sí, sí: és el Busi del Garbí. Les agafa totes i la treu bé. Crea com un espai al seu voltant, tota una àrea pròpia, on no cal ni que t'acostis"
Lluís: "I hem sortit a mig gas..."
Chal·ly: "Sí, a més. El tercer gol no ens el poden fer mai!"
Faldo: "Massa rasca; en aquestes condicions, s'ha de suspendre el partit"
Chal·ly: "No es pot tenir un porter tan gordo. Sempre li xutes al cos"
Gheler: "Casi ni hem xutat... i, a més, és un pesat. Al primer minut ja protestava una falta que no era"
Arny: "I les mans de no sé qui, que només havien raspat el braç!"
Chal·ly: "Almenys tu has acabat millor, no? Algo hi hem, guanyat"
Faldo: "Va bé, fem un frankurt?"
Lluís: "Aquell Benicàssim serà recordat pel Pau amb un esquinç, que el dúiem amb un carro de supermercat"
Arny: "Hòstia, era el Pau? Tinc un record nebulós d'anar arrossegant algú amb un carro..."
Chal·ly. "L'Albert Espinosa és un desgraciat i li tinc molta ràbia"
Arny: "No ho he vist mai, però el rollo 'Això un pulsera mai no ho faria' el trobo vomitiu"
Lluís: "Hi estic d'acord i els putos espanyols es queixen que les cançons són en català"
Chal·ly: "Parlem d'una altra cosa abans d'anar-nos-en"
Faldo: "Doncs la Jordina no em deixa veure Breaking Bad"
Lluís: "Jo no vaig poder amb Mad Man"
Chal·ly: "La dona del Casas té un germanastre que va anar de marine a Iraq i va tornar del tot tarat, cirròtic"