Pluja de dijous, toca't els ous i no juguis a futbol

                           BRYAN
        RIVERDEL - 2       PERCY C.F. - 1
                                                                                               (xavi coma)

Hi ha molts refranys sobre la pluja, segons aquesta web, 1221 -sí, també ho he pensat: era un avís del resultat final. Alguns són molt curiosos, com l'últim: "xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang". Els catalans som així. La meitat, ni rimen. Alguns són molt coneguts i volia titular amb el "Mai no plou a gust de tothom", però davant de la varietat m'ha semblat que era molt suat. I com que ahir, tot i la pluja, els valents percies que van enfrontar-se a la climatologia, de suar, van suar, he decidit fer la meva aportació particular a l'idioma, perquè m'ha fet ràbia veure que els dimarts ("Pluja de dimarts, mal a grapats") i els diumenges ("Pluja de diumenge, el dimoni se la menja" -el refranyador devia ser de Lleida) tenien refrany propi i els dijous, no. I és que el resum és aquest: no calia haver jugat. Al principi plovia poc... però l'organitzador havia suspès el partit als Krill i va dir que "el terreny estava al límit". Fes-te fotre. Ganes no en tenia ningú i, qui més qui menys, havia rebut una frase a casa del tipus "esteu sonats: com vols anar a jugar a futbol ara!? Us penseu que sou professionals?". I qui més qui menys havia pensat que la parenta tenia raó i que la frase era humiliant i que podien fotre's el partit per allí sota i ben doblegat. Però PercyZabaltz va fer 70 quilòmetres i no era qüestió de dir-li que se'n tornés de buit. PercyChal·ly havia deixat la dona amb angines a casa i el fill acostipat. I PercyTxuqui havia pactat de sopar abans i deixar la gran adormida. I PercyXaviComa havia acceptat de venir per suplir baixes i que tinguéssim un substitut. I a mitja primera part va aparèixer un astronauta a la banda i... era PercyFaldo!, enfundat en un anorac king size i aguantant el paraigua al reserva de torn. O sigui que... a córrer!

Exercicis d'escalfament

I vam córrer. La pilota es quedava encallada en alguna zona o botava massa ràpid i, a mesura que els minuts passaven, l'aigua va anar caient amb més força i els mitjons estaven més molls que un musclo de peixera i semblava que hi hagués fanguet sota l'herba -tot i que era artificial i enlloc de sorreta té aquelles boletes de goma negra que s'enganxen a tot arreu. De concentració, d'entrada, més aviat poca. Ordre, cap ni un. Estàvem pendents del fred a les mans i d'aprendre a moure'ns sense relliscar ni fer massa el ridícul. Així que els riverdels (un caos d'equip que no té ni equipació pròpia) en van fer un de xut ajustat al pal i un segon molt seguit: 2-0 i la pluja, per un moment, va amenaçar de ser de gols, també -amb la qual cosa hagués augmentat aquella sensació del "i què collons fotem aquí?" que, d'entrada, tots teníem una mica. La qualitat individual de PercyXaviComa ens redimia a tota la resta, que poc o molt intentàvem controlar les bimbes, fer allò que en diuen passades de mèrit, algun regat, alguna cursa... però sense que ens sortís pràcticament res. I el primer gol -i únic- va arribar de l'única manera possible: dribling per aquí, regat a l'altra banda, un túnel al tercer i xut ajustat. El 2-1 va fer d'avís: el rival sabia que, en qualsevol moment un percy podia fer el que li donés la gana. Malgrat la pluja.

Mitja part. Humitat calada. Fins als ossos, però sobretot a la planta dels peus i entre els dits. Ventet fred i les mans balbes. La pilota es perdia de la manera més estúpida, sobraven les floritures (se n'intuïen dins de les botes) i, en cert moment, l'apatia es va apoderar de tothom, d'ells i nosaltres, però si el resultat no s'ampliava en favor dels riverdels era per demèrit seu i les sortides valentes de l'àrea de PercyTxuqui. I llavors tres crits van esquinçar la cortina d'aigua i els rogets empapats vam reaccionar: PercyChal·ly demanant una mica de coherència i ganes; PercyTxuqui reclamant ordre i PercyZabaltz dient d'anar a per totes, a pressionar, a perseguir rivals per tota la peixera. I llavors les vam tenir. PercyArny va creuar excessivament (i relliscant) una passada perfecta de PercyXaviComa; PercyGheler va agafar la culebrilla -ahir, anguila-, va driblar tots els contraris (algun dues vegades) i, davant del porter, li van fallar les forces; PercySegurilla va tenir un últim xut, sol, quan el partit ja era un anar-i-venir però només els rogets creaven oportunitats clares, amb la pell arrugada, i els ulls que ja no distingien la porteria de la tanca metàl·lica del fons. El torpede (que és un míssil de submarí) va llepar el pal... per fora. I l'àrbitre (que semblava que s'hi trobés com un bacallà i va fer durar els dos darrers minuts com si el rellotge, ja xop, se li mogués com es mou tot el que no sigui peix a sota l'aigua, a càmera lenta) va xiular el final. Injust. Indigest. Innecessari. Inundat.

Al vestidor

Gol: 2-1 XaviComa
També juguen: Txuqui, Chal·ly, Zabaltz, Gheler, Arny.
Aguanta el paraigua (targeta daurada d'admiració): Faldo.

Declaracions:
Zabaltz: "Ens mereixíem l'empat!"
Chal·ly: "L'hem tingut moltes vegades, però és que jo no distingia res a tres metres"
Arny: "Jo tinc molt mal al pit... em penso que em surten escames"
Zabaltz: "Hòstia és que anar-nos-en així fa ràbia"
Gheler: "Com a mínim un empat sí! Al final d'ocasions n'hem fet"
Txuqui: "Doncs això del goretex funciona eh?, estic absolutament sec"
          [mirades d'odi]
Faldo: "No, exactament no sé què hi faig aquí"
Chal·ly: "Ei, Xavi, de debò, gràcies per haver vingut"
Arny: "Hòstia,sí! Merci tio"
Gheler: "Sí, t'ho has currat"
Zabaltz: "Gràcies Xavi"
Txuqui: "Sí, sí, merci"
XaviComa: "No, res, tampoc plovia tant"
Faldo: "Vale, però anem a fer un frankfurt, eh?"
Arny: "Sí, que jo he vist un tràiler que us he d'explicar"
Txuqui: "Jo ja he sopat"
Gheler: "Jo també"
Arny: "Va, Urito, vine a fer una birra: convoco comitè percy"
Zabaltz: "Jo me'n vaig"
Chal·ly: "No desapareguis, home!"
Faldo: "No corris!"