Gigolós de la carn

                       
                            BRIAN
       PLAYBOYS  - 4        PERCY C.F.  - 4
                                                                                                  (Peebles, Toni (3))


Passa que molta verdureta, molt baixar de l'hort i anar amb l'albergínia a la mà i quatre tomacons ben vermells pot fer molt goig, però contra els qui et proposen el festival de la carn i mamellam a la portada d'una revista, no arriba. No n'hi ha prou, senzillament. I si qui no arriba és l'equip i comences amb un efectiu de menys, dutxa canadenca i a prendre pel sac (o no ben bé, però s'entén el concepte, no?). O sigui: gol de PercyVanQuébecois i el rival a passar pàgina i a esforçar-se que els Percys no estan per collonades.
I a fe de Déu que s'hi van posar! O del Diable... que entre que l'àrbitre li menjaven l'orella i que els de la revista s'hi van posar durs, el costellam de PercyGheler va rebre de valent, el turmell de PercyLluís no va aguantar totes les postures i els jovencells vestits de verd s'ho van creure i au! Pam, pam, pam i... paaaam! Que es diu el pecat, però no el pecador, però va ser arribar els tardones i que s'obrís la veda. El marcador feia pupeta, sí, l'empenta dels Playboys obria forat i prometia poques emocions per a un equip acostumat al frec a frec i a qui no agrada enfrontar-se al rol de Dominatrix dels locals de Sitges.
Fins que va sortir el gegant (de la carrrrrrrrn i les vinyes... encara que el vídeo d'El Mundo Deportivo deu ser un altre).
Ni PercyPeebles, ni PercyGheler, ni tres o quatre Playboys fotent-li la xapa a l'àrbitre -que, sí, devia xiular el final amb ganes... El gegant es deia PercyEnToni i va endollar el primer, el segon i el tercer del compte particular seguits, que corresponien al segon, el tercer i el quart dels BP's. Remuntada Spectaculaire. Alguns s'hi van haver de posar gel, suposo que no és d'estranyar. I quan tot apuntava a l'empat, quan uns i altres ja s'havien desgastat prou, quan d'alguna manera tothom ja pensava en les dutxes i la fruita prohibida... PercyPeebles va tenir la seva, un últim xut a l'últim segon, d'aquells que et poden portar a la glòria o a l'infern; és clar que després de tot el que s'havia viscut, va decidir que el millor era perdre temps, refrescar la memòria i no condemnar els Playboys que tan bé havien entomat la remuntada gegant d'uns percys convertits en gigolós. I pel cap li van passar els amics del Joan d'Igualada, els rillies, els rollings, el Barroso, les paelles que tots junts podrien fer a l'Empordanet, i en la Meri Espín i les cuetes de la Pinyeiro (jo en deia "pinyis", però bé cadascú... oi?). I és clar: el xut se'n va anar allí, a la creueta entre el Thau i els edificis d'ecoeficiències, on diu que el Zabalza es jubilarà per organitzar partits a Òdena.
Però potser era el més just perquè, bromes a part, en el partit es va saber entrar.
Que va ser net, eh?
Quedi clar.


Gols: 0-1 Peebles; 2-4 Toni; 3-4 Toni; 4-4 Toni.
També juguen: Faldo, Gheler, Lluís, Chal·ly i Zabaltz.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)