Cinc qüestions sobre la precisió
BRIAN MAXIMUM
PERCY C.F. - 2 ATTACK - 7
(arny, toni)
Primera: si el contrario no tiene el peloto no puede marcar goles. Una veritat com un temple. I el cert és que, a nivell de possessió, la cosa va anar igualada i fins m'atreviria a dir que els BP la vam tenir més estona. Alguns no hi estaran d'acord, però l'equip, després de tres lustres (quinze anys, grosso modo) comença a moure's amb criteri. Ja no hi ha tant allò dels de davant i els de darrere; sí al començar a jugar i començar a defensar, però després la cosa es perd... però es perd bé. Ara: els grana també la van tenir i, per tant, van poder moure's (millor) i van poder xutar i, per tant, van poder fer gols. Aquí la precisió sembla que hi tingui poc a veure, però és decisiva: complir al peu de la lletra (o ser precís amb) la norma cruyffista et dóna la victòria o, si més no, un empat. Però per mantenir la possessió cal que tots es moguin amb criteri: si un fa una desmarcada, algú altre l'ha de seguir i al revés, és clar (o al revés no, però vaja: tot ha de ser harmònic, precís).
Segona: si no xutes a porta, no pots marcar gols. Elemental, estimats Brians. Aquest cronista recorda quatre xuts a porta, potser cinc. Fins i tot amb un 100% d'efectivitat el resultat hauria estat un 5-7 o sigui: derrota. El percentatge es va complir d'entrada: córner a favor dels ahir groguets i jugada de billar que semblava estudiada amb PercyGheler treient-lo, fent paret amb PercyLluís, aquest deixant per PercyChal·ly que obre cap a PercyArny que, pràcticament sol, només ha d'encanonar la porteria. res a fer pel porter rival: 1-0. Primer xut, cap dins. El segon va ser de PercyEnPastisserProgramador: centrat, correcte, fàcil pel cancerber; igual que el tercer, del Solsoní, una mica més escorat. El quart, de PercyEnToni va ser gol, després d'una jugada personal destacable i una vilafrancada sense resposta possible, però la cosa ja s'havia posat 1-5 i el gol servia més per maquillar el resultat que per una altra cosa -sense treure mèrits. El cinquè el recordo d'aquella manera, però només compta per l'estadística. Una llàstima perquè xuts a fora n'hi va haver un munt: del mateix Geganter a la primera part, del Cronista quan, a l'inici de la segona part, l'atac percier era un vendaval de parets i jugades endimoniades que semblava que retallar el marcador era cosa evident, de pura lògica. En aquell període ho van tornar a provar, sense punteria, el Gheler i PercyLluís, després de jugades dissenyades per FitxatgeGeri. Cas a part el del Segurilla: pilotada marcada al costellam d'un rival en una falta i... i bé, centrada a l'espai en una triangulació en què havia caigut sol a la banda esquerra, a metre i mig de la porteria, i tenia la fava tant tant, però tant franca -amb la cama bona- que fins i tot l'organitzador de les Lligues ja li comptava gol.
Tercera: si el rival té un jugador de nivell superior, no l'entris. Potser no és tan evident perquè la precisió d'aquest jugador -amb samarreta del Milan, com si ho avisés amb un cartell de neó- podria no ser tanta o podria estar desviada per un dia o podria ser resposta per PercyFaldo o per les cames llargues i/o oportunes d'altres defensors actuant de doble-ajuda (inclús pel rigor de PercyZabaltz si tingués el menisc a lloc), però no va ser el cas. Les va clavar totes al pal llarg i el rebot va anar cap dins: dels cinc que aquest humil lletraferit li va comptar, quatre com a mínim van ser igual i encara en sento el sorollet: "cliiinc!" (pal i cap dins). N'hi vam aturar d'altres, en va poder fer més i ho vam evitar, però també es va fer un fart de repartir assistències. Com a mínim una va servir perquè els maximums fessin un dels altres gols.
Quarta: si pim-pam, pim-pam i pim-pam, no hi ha hòsties putes. No s'entén? Sí, percys, mireu: el joc basat en el toc, diguem ara la passo curta, ara provo un desplaçament llarg pel que entra des del darrere, ara faig de pivot i la torno al central, etc., té una dificultat: cal ser precís en la passada i en la recepció de la passada. Si un l'envia metre i mig més enllà d'on hi ha el company, no serveix de res encara que la intenció fós bona. I si la passa bé, però l'altre té els tacs de les botes massa llimats i la bimba li passa per sota o no la sap parar i li rebota lluny... doncs tampoc. No cal entrar en noms, és clar, però ja ens entenem. I les hòsties putes? Bé, el crit que tothom fa (interior o exterioritzat) quan una passada surt malament o se li escapa una que anava bé. No?
Cinquena: si 352.189.667 capgrossos (aprox.) entren en una cova plena d'aire viciat, tòxic per a la majoria, àcid, sense un camí clar, al final de la qual hi ha dos túnels que fan pujada, dues terceres parts es moriran abans d'arribar-hi, asfixiats; la meitat dels que queden triaran la galeria dolenta i es perdran buscant no saben què després de dies sense entendre res; de l'altra meitat un 95% es morirà en l'escalada i de l'altre 5%, tres quartes parts veuran massa gran, dur i protegit la mole ovalada que els toca travessar. Dels altres (uns 750.000), la majoria s'hi quedaran picant pedra; però cansats, esbufegant, matant microbis que es diuen defensors amb la cua fent de fuet, mentre roseguen mur i més mur, quatre o cinc, potser deu, aconseguiran entrar, veure allò, el que sigui, el que buscaven i seguir una cursa, ara ja sense ganes, per pura inèrcia, maleint el Creador i la mare que els va... en fi. Total: que un plantarà bandera i els altres es quedaran amb cara de Capitán Scott. Però d'això també en diuen precisió, coses de la vida. I dos faran "aaaaaahhh...". I... ja està, tampoc cal entrar en detalls, era una metàfora.
Gols: 1-0 Arny; 2-5 Toni; 9 mesos Faldo
També juguen: Chal·ly, Gheler, Lluís, Geri i Jordina.
Targeta de visita: Silvana (al frankfurt)
Declaracions:
Arny: "No teniu la sensació que ens ha guanyat un sol paio? Ens ha fotut cinc gols i la resta... doncs això: 2-2"
Chal·ly: "ja us vaig dir que no us confiessiu amb Maximum, que ara són diferents"
Toni: "Però aquest ja jugava l'any passat"
Lluís: "Sí, a la segona volta de la Lliga ens vam confiar i ens en va fotre sis o set"
Gheler: "I a la Copa igual"
Faldo: "Un moment, un moment: us he de donar una bona notícia"
Chal·ly: "Que et comparàs uns guants?"
Faldo: "La meva dona està embarassada!"
Tots a l'uníson: "UUUEEEEEEEEEËEEEEÉEE!! Abraçades, abraçades!!"
Gheler: "I per quan serà?"
Faldo: "Principis de maig"
Lluís: "Maig, abril, març... quatre cinc... setembre... això és agost, doncs!"
Arny: "Sona a kiki escocès, per això vas penjar les fotos ahir!"
Faldo: "Més o menys"
(i la resta de desbarrades van quedar aombrades per la bona nova... i de futbol no se'n va parlar més)
PERCY C.F. - 2 ATTACK - 7
(arny, toni)
Primera: si el contrario no tiene el peloto no puede marcar goles. Una veritat com un temple. I el cert és que, a nivell de possessió, la cosa va anar igualada i fins m'atreviria a dir que els BP la vam tenir més estona. Alguns no hi estaran d'acord, però l'equip, després de tres lustres (quinze anys, grosso modo) comença a moure's amb criteri. Ja no hi ha tant allò dels de davant i els de darrere; sí al començar a jugar i començar a defensar, però després la cosa es perd... però es perd bé. Ara: els grana també la van tenir i, per tant, van poder moure's (millor) i van poder xutar i, per tant, van poder fer gols. Aquí la precisió sembla que hi tingui poc a veure, però és decisiva: complir al peu de la lletra (o ser precís amb) la norma cruyffista et dóna la victòria o, si més no, un empat. Però per mantenir la possessió cal que tots es moguin amb criteri: si un fa una desmarcada, algú altre l'ha de seguir i al revés, és clar (o al revés no, però vaja: tot ha de ser harmònic, precís).
Segona: si no xutes a porta, no pots marcar gols. Elemental, estimats Brians. Aquest cronista recorda quatre xuts a porta, potser cinc. Fins i tot amb un 100% d'efectivitat el resultat hauria estat un 5-7 o sigui: derrota. El percentatge es va complir d'entrada: córner a favor dels ahir groguets i jugada de billar que semblava estudiada amb PercyGheler treient-lo, fent paret amb PercyLluís, aquest deixant per PercyChal·ly que obre cap a PercyArny que, pràcticament sol, només ha d'encanonar la porteria. res a fer pel porter rival: 1-0. Primer xut, cap dins. El segon va ser de PercyEnPastisserProgramador: centrat, correcte, fàcil pel cancerber; igual que el tercer, del Solsoní, una mica més escorat. El quart, de PercyEnToni va ser gol, després d'una jugada personal destacable i una vilafrancada sense resposta possible, però la cosa ja s'havia posat 1-5 i el gol servia més per maquillar el resultat que per una altra cosa -sense treure mèrits. El cinquè el recordo d'aquella manera, però només compta per l'estadística. Una llàstima perquè xuts a fora n'hi va haver un munt: del mateix Geganter a la primera part, del Cronista quan, a l'inici de la segona part, l'atac percier era un vendaval de parets i jugades endimoniades que semblava que retallar el marcador era cosa evident, de pura lògica. En aquell període ho van tornar a provar, sense punteria, el Gheler i PercyLluís, després de jugades dissenyades per FitxatgeGeri. Cas a part el del Segurilla: pilotada marcada al costellam d'un rival en una falta i... i bé, centrada a l'espai en una triangulació en què havia caigut sol a la banda esquerra, a metre i mig de la porteria, i tenia la fava tant tant, però tant franca -amb la cama bona- que fins i tot l'organitzador de les Lligues ja li comptava gol.
Tercera: si el rival té un jugador de nivell superior, no l'entris. Potser no és tan evident perquè la precisió d'aquest jugador -amb samarreta del Milan, com si ho avisés amb un cartell de neó- podria no ser tanta o podria estar desviada per un dia o podria ser resposta per PercyFaldo o per les cames llargues i/o oportunes d'altres defensors actuant de doble-ajuda (inclús pel rigor de PercyZabaltz si tingués el menisc a lloc), però no va ser el cas. Les va clavar totes al pal llarg i el rebot va anar cap dins: dels cinc que aquest humil lletraferit li va comptar, quatre com a mínim van ser igual i encara en sento el sorollet: "cliiinc!" (pal i cap dins). N'hi vam aturar d'altres, en va poder fer més i ho vam evitar, però també es va fer un fart de repartir assistències. Com a mínim una va servir perquè els maximums fessin un dels altres gols.
Quarta: si pim-pam, pim-pam i pim-pam, no hi ha hòsties putes. No s'entén? Sí, percys, mireu: el joc basat en el toc, diguem ara la passo curta, ara provo un desplaçament llarg pel que entra des del darrere, ara faig de pivot i la torno al central, etc., té una dificultat: cal ser precís en la passada i en la recepció de la passada. Si un l'envia metre i mig més enllà d'on hi ha el company, no serveix de res encara que la intenció fós bona. I si la passa bé, però l'altre té els tacs de les botes massa llimats i la bimba li passa per sota o no la sap parar i li rebota lluny... doncs tampoc. No cal entrar en noms, és clar, però ja ens entenem. I les hòsties putes? Bé, el crit que tothom fa (interior o exterioritzat) quan una passada surt malament o se li escapa una que anava bé. No?
Cinquena: si 352.189.667 capgrossos (aprox.) entren en una cova plena d'aire viciat, tòxic per a la majoria, àcid, sense un camí clar, al final de la qual hi ha dos túnels que fan pujada, dues terceres parts es moriran abans d'arribar-hi, asfixiats; la meitat dels que queden triaran la galeria dolenta i es perdran buscant no saben què després de dies sense entendre res; de l'altra meitat un 95% es morirà en l'escalada i de l'altre 5%, tres quartes parts veuran massa gran, dur i protegit la mole ovalada que els toca travessar. Dels altres (uns 750.000), la majoria s'hi quedaran picant pedra; però cansats, esbufegant, matant microbis que es diuen defensors amb la cua fent de fuet, mentre roseguen mur i més mur, quatre o cinc, potser deu, aconseguiran entrar, veure allò, el que sigui, el que buscaven i seguir una cursa, ara ja sense ganes, per pura inèrcia, maleint el Creador i la mare que els va... en fi. Total: que un plantarà bandera i els altres es quedaran amb cara de Capitán Scott. Però d'això també en diuen precisió, coses de la vida. I dos faran "aaaaaahhh...". I... ja està, tampoc cal entrar en detalls, era una metàfora.
Gols: 1-0 Arny; 2-5 Toni; 9 mesos Faldo
També juguen: Chal·ly, Gheler, Lluís, Geri i Jordina.
Targeta de visita: Silvana (al frankfurt)
Declaracions:
Arny: "No teniu la sensació que ens ha guanyat un sol paio? Ens ha fotut cinc gols i la resta... doncs això: 2-2"
Chal·ly: "ja us vaig dir que no us confiessiu amb Maximum, que ara són diferents"
Toni: "Però aquest ja jugava l'any passat"
Lluís: "Sí, a la segona volta de la Lliga ens vam confiar i ens en va fotre sis o set"
Gheler: "I a la Copa igual"
Faldo: "Un moment, un moment: us he de donar una bona notícia"
Chal·ly: "Que et comparàs uns guants?"
Faldo: "La meva dona està embarassada!"
Tots a l'uníson: "UUUEEEEEEEEEËEEEEÉEE!! Abraçades, abraçades!!"
Gheler: "I per quan serà?"
Faldo: "Principis de maig"
Lluís: "Maig, abril, març... quatre cinc... setembre... això és agost, doncs!"
Arny: "Sona a kiki escocès, per això vas penjar les fotos ahir!"
Faldo: "Més o menys"
(i la resta de desbarrades van quedar aombrades per la bona nova... i de futbol no se'n va parlar més)
La cinquena l'he pillat je je...es que estic d'un perspicaç últimament... i segueixo pensant que ets molt benevolent amb les meves intervencions fumbuleres
ResponEliminaBrufau! tens els espermatozous com a capgrossos!??!? Ostres, doncs els teus collons deuen ser garrafes de 5 litres, no?
ResponEliminajurjur.
Per cert, el símil dels capsgrossos ens pot servir per dir que al final de molts partits, algun en guanyarem, no? ;-)