L'arruga és bella

     BOTTOX                 BRIAN
     KRILL    - 5           PERCY C.F.   - 1
                                                        (chal·ly)

En un costat del ring, amb pantaló blanc i samarra vermella: els percies de tota la vida, amb la seva mentalitat a diversos graus, alguns més posats en el partit que d'altres, la majoria descol·locats pel canvi sobtat de calendari, la cervela a lloc (entengui's la cervela real entre cella i cella, per al cap d'una hora llarga, i la cervela concepte allí on correspon, carregant a l'esquerra), i baixes notables: la de l'Ordinador de joc al camp i encarregat, a més, de baixar la mitjana d'edat del bloc, PercyLluís, amb molèsties al turmell; la del golejador en ratxa (ratxa de vent glacial del nord-oest), PercyPeebles, fent tournée pour la France; a les quals cal sumar la ja perenne del capità aixeca-pedres, PercyKaixoZabaltz. Per fer possible el partit i tenir aire a la banqueta, el mànager Percy"Catalana Occident"Chal·ly ("m'ho regla tot, tot i tot") havia contractat els serveis del sempre eficient, però rondejant els 40, VeteuràRamiro, i els del fogós, però sortint d'una grip, PercyXaviComa. A aquest grup cal sumar-hi el pòquer, més de jotes que d'asos, coneguts com els "Catalunya enllà": el cancerber Mollerussenc Gran (amb greus problemes als músculs subabdominals, és a dir: tot el que serien les cames, fruit d'una més que meritòria participació en l'espectacle més pintorec del poble, els karts); el defensa central Geganter de Vilafranca, pare de família, antic casteller i en bona forma física; el davanter conegut com el Xispes o Culebrilles Man, d'origens remotament carlins, que es perden en el Solsonès profund, amb dolorets diversos en les experimentades cames (i carregant l'aire tòxic de no sé quina casa plena de merdes de colom i cadàvers de bèsties diverses, que havia visitat al matí amb mascareta); i qui els escriu, divendres a divendres, preocupat per cada coma, per mirar el partit des d'una òptica literària i, sí, també per tornar a casa satisfet amb tocar tres o quatre pilotes amb criteri, el Cerverí de la Plana d'Urgell, PercyArny (amb forma física més que acceptable, d'altra banda).
A l'altre costat del ring, pantaló i samarretes del tot negres: el que queda de Krill després de diverses sessions de lifting. L'Agus, el Jordi, l'Íñigo i l'Adri amb la pinta i les qualitats de sempre, més el germà petit de KrillIñi, el Jaime, ja habitual últimament, que ahir vam saber que superava la trentena per poc i que va ser un primer peeling fa un parell d'anys. El refreshing GeriGran, ara hi és, ara no (vestit amb la krillaire, vull dir), que sempre resulta estimulant per a qualsevol equip i que es veu que també es queda en trenta-i-pocs. I la darrera injecció, ara directament de bottox i sense dissimuls, arribada de la cantera de la federació: un tal David -que, per no arribar, no arriba ni als 25. Legal? Del tot. Normal? Home, totes les actrius ho fan per trobar millors papers... i també alguns metros, que no fan fàstics a cristianejar. És lícit. Però vaja, un servidor en diu fer-se trampes al solitari. El pas següent, tard o d'hora, és fotre's Viagra quan encara no caldria... Algú ha llegit La magnitud de la tragèdia? Doncs això.
Bé, el partit va transcórrer com, entre tals contendents pot suposar-se: mentre els Krill van jugar sense injeccions (al principi, quan van començar justos i sense KrillJordi, amb KrillIñi a la porteria), tot va assemblar-se a d'altres derbis; igualtat, lleu superioritat negra, contenció rogeta, i vigilància amb por mútua. Llavors va sortir el xavalet va fotre el primer, i després va controlar una pedregada del seu porter, coast to coast, amb el pit i, sense deixar-la caure, va empalmar la bimba, que va anar a buscar la base del pal oposat per colar-se dins. La majoria de Percies va aplaudir -menys PercyFaldo, que és lamentava de les "agulletes"[se'n diu tiretes, sí, però sona fatal], i els krillaires el van felicitar. No n'hi havia per menys. Per a replicar-ho, uns brians esforçats van provar la immobilitat de l'esquena de KrillAdri per marxar per portes (PercyArny) i centrar esforçadament cap on no hi va arribar ningú (VeteuràRamiro, per poc); van oposar-hi alguns dríblings de PercyXaviComa (ben cobert per un KrillAgus que se'l coneix dels dilluns al Montserrat); també van treure's del barret jocs de parets entre línies amb PercyGheler de boia i diversos vermellons movent-se al voltant (i al revés) i, és clar, el sempre eficaç xut sec llunyà, sigui fava del Penedès o secallona de Can Segurilla (que per alguna cosa són els actuals pitxitxis). Com en els darrers partits, va prosperar l'embotit santjustenc, amb una semi rosca endimoniada a la qual KrillIñi, encara cancerber, no podia fer gran cosa. Mitja part: un meritori 2-1.

De la segona, en destaca el quart gol negrer, per la manera en què el xavalet va parar la passada llarga amb la dreta, la va assistir amb l'esquerra amb una mena de volea per sobre del defensa i va aconseguir que superés al porter i que GeriGran només l'hagués d'empenyer a porteria buida. Els BP van poder fer el segon, i ells n'haurien pogut fer set o vuit, però malgrat els "ais" i els "uis", PercyFaldo va treure xuts compromesos, fins i tot algun d'enverinat i molt dur del xavalet. KrillAgus va tenir l'honor de fer l'únic gol "100%Krill" (bé que la jugada era del de sempre) i la cosa va acabar amistosament, amb somriures a tort i a dret, bromes entre els contendents, KrillJordi cridant "cilici!" a PercyArny i oferint-n'hi a bon preu, i les cares de circumstàncies dels qui se sabien vencedors des d'abans de començar (amb excuses, entre dents, cara avergonyida "és que volem guanyar la Lliga, jeje"), contra els qui ja s'ho veien a venir però confiaven que aquell paio jove que havia arribat un pèl tard no fos el qui havien vist jugar en altres partits del vell rival de la samarra negra... Més que res perquè, amb la rasca que corria pel Garbí Stadium, es podia passar al capítol de la cervela directament; al tercer temps, vaja, que sempre és el més llarg. I també perquè, sabeu?, encara que apareixen cada setmana noves actrius, top-models joves per sucar-hi pa i cantants que el que menys importa és que afinin bé, un sempre recorda amb nostàlgia les que el feien babejar en l'època en què la cervela només era cervela i no carregava ni a esquerra ni a dreta: apuntava al centre de continu. I mira, ara em fan certa peneta les Kim Basinger, Nicole Kidman i Michele Pfeiffer amb aquelles galtes brilants i els morros inflats, podent moure únicament els músculs d'unes llaaaargues pestaaaanyes postiiiiiiisses.
O com diria el Faldo: "vete a tu pueblo, home ya!"

Gol: 2-1 Chal·ly
També juguen: Faldo, Antoni, XaviComa, UriRamírez, Gheler i Arny.

Declaracions:
Arny: "Una llàstima, sí, està com desnaturalitzat, no?"
Chal·ly: "Home, tu fots el GeriGran, el Jaime i el xavalet aquest al costat de qualsevol, posa els iaios aquells de Casino, i guanyes la Lliga"
Gheler: "Una mica lamentable, el teu estat, no, Faldo?"
Faldo: "Hòstia! Que córrer els karts no és qualsevol cosa, eh? I vam fer el 4rt crono!"
Ramiro: "Home, molt bé! Així, sense gent pel mig, éreu bons"
Faldo: "Exacte, el problema és que et facin córrer amb altra penya"
Toni: "Home, l'espectacle, ara mateix, que està oferint el Carles amb malles és digne del de Kiss"
Gheler: "Es podria fer l'anunci d'unes mitges de Calzedonia"
Toni: "No, no, aquest seria de Calçadona"
Arny: "Exacte, que es vegués una camera que va pujant mentre el Chal·ly es posa la calça arrapada, amb guitarra suau... i de sobte, a l'aparéixer l'esquena peluda... tzzzziiiingg! acord elèctric, comença una cançó heavy i el lema: 'Si vols et va el hardcore, Calça-dona'"
Chal·ly: "Va, nens, prou conya que bé que tots m'heu imitat i us heu comprat calentadors d'aquests"
Arny: "jo vaig ser el primer amb la termodinàmica aquesta meva!"
Chal·ly: "Arnyw, jo fa quatre anys que en porto!"
Arny: "Bueno, però a mi me la van portar els Reis i la meva és vermella, el color de l'equip!"

[Al final, la cervela se la van anar a fotre dos, només. Una llàstima. No hi ha notícies dels temes de conversa, ni de si cadascú es va fotre la seva o si se la van intercanviar]