Orgia de gols amb veteurania
BRIAN
PLAYBOYS - 8 PERCY C.F. - 8
(UriRamírez (5 i 1/2), EduAlonso (2)
Chal·ly (1/2))
El partit va començar fatal. Pitjor impossible. Els BP van treure del centre, la pressió rival els va fer perdre la possessió en un obrir i tancar d'ulls, i el primer atac dels verds, pim-pam-gol: una jugada trenada preciosa. Des de la banda, VeteuràRamiro, demanava calma: "tranquils, no passa res". Tot va ser tornar a sacar del mig, perdre una pilota tonta al mig del camp, contraatac rival i... 2-0. Des de la banda, però, VeteuràRamiro seguia amb la seva sonsònia: "tranquils, no passa res". Ara s'hi va afegir PercyFaldo, vestit de carrer: "va Percys, que això només acaba de començar". En cap dels dos gols, PercyGheler, porter del primer torn hi havia pogut fer res, però més d'un dels jugadors de camp va pensar: "hòstia, Brufau, i vols dir que a la teva edat encara t'havies de tirar amb karts?! És que també n'hi ha per..."; no van acabar el pensament: sacada de banda made in Brians i el tercer dels playboys que ja era dins. No havíem arribat al minut 5. VeteuràEdu provava d'animar: "va tius, intensitat!"; i VeteuràRamiro seguia amb la seva: "tranquils, no passa res". Se'l veia molt segur. Llavors, li va tocar d'entrar al camp. Fos per la seva presència, per la de VeteuràEdu, batallador, o perquè els Percys van començar a creure's que el partit ja havia començat, el cas és que la sagnia va aturar-se per una estona. Ens vam acostumar a defensar el refotut atac del porter avançat, 5 contra 4, que ja ens té avorrits, i en una pilota perduda massa ràpid pel rival, PercyChal·ly va provar la vacuna habitual contra els pesats de verd: xut bombat des del propi camp contra la porteria buida... i camp dins! Bé, no del tot, la pilota entrava però, per assegurar, VeteuràRamiro va parar-la i va fer el gol. Res a dir, ens havia promès un hat-trick la jornada anterior i no havia complert: mig gol per cadascú i llestos. Això va asserenar els rogets, mentre els altres anaven fent el seu joc ràpid i acumulant xuts al pal i alguna que va parar PercyGheler. Als 10', canvi de porter: torn de PercySegurilla, però la cosa ja tenia un altre aire. Poc abans (o va ser poc després?) en una jugada amb VeteuràRamiro de protagonista, una passada de la mort no va ser rematada per PercyArny a boca de canó per un pèl de figa. Poc després un xut que no aconseguim identificar va ser aturat per un dels verds, just sobre la línia de l'àrea, amb el braç... perfectament enganxat al pit. L'àrbitre va pitar penal, els playboys s'hi van tirar a sobre mentre el Brians dissimulàven i el romanès (per l'accent ho sembla) va rectificar per xiular falta un pam fora; llavors vam protestar els de vermell i el rival es va posar nerviós: l'infractor fins i tot li va engegar a aquest Cronista un "però tu estaves al costat! Has vist perfectament que tenia el braç enganxat! No has ni protestat!!". Resposta de BP-8: "Home, i no voldràs que protesti ara!?". De tots, el més impassible, VeteuràEdu, que va assumir la responsabilitat de xutar la falta: rasa, per sota la tanca... i gol! 3-2!
En aquest punt podria aplicar-se aquella dita segons la qual l’alegria dura poc a la casa dels esforçats. I és que si no va ser la primera, va ser la segona pilota en atac rival: xut ras, no dur, sí col·locadet (sense pretensions)... i PercyChal·ly que fa vista. 4-2 i torna a començar. En favor seu, un parell d’aturades meritòries posteriors (una a garrotada seca i propera) i una assistència, com a jugador, a la segona part, que va acabar amb gol roget... de VeteuràRamiro, és clar. Abans de la mitja part, però, va caure el 4-3 (sabeu de qui? Aquest cop, però, l’assistència l’anotem al Cerverí, estil Busi); el 5-3, que no mereix comentaris; i el 5-4!, fruit d’una combinació que, dos dies després aquest cronista no recorda, però que va culminar el primer dels hat-tricks de la nit (si no fem cas al “mig gol”), amb cop de cintura i elegància.
Òbviament els comentaris de la mitja part eren: de l’estil “llàstima de l’inici!”, “hem d’aprofitar que s’estan posant nerviosos” i “UriRamírez, pavo, segueix igual”. El primer torn de la porteria a la segona part va recaure en PercyArny, que va mantenir el “5” de l’electrònic en bona mesura gràcies a l’encert de PercyPeebles i PercySegurilla en tapar tots i cadascun dels xuts que els Playboys van dirigir contra la porteria rogeta. I on ells no arribaven, era PercyGheler qui posava turmell, cama o el que fos, fins a tres vegades consecutives si calia, per evitar una sola oportunitat de gol. Sens dubte, un dels millors episodis defensius de l’equip que aquest humil reporter recorda. Para todo lo demás... VeteuràRamiro: l’empat a 5 de jugada personal, tot i que culminada per l’AlonsoGran; el no-gol que hauria estat el 5-6, després d’un encadenament de dríblings –l’últim dels quals sobre la línia de fons- que el Solsoní va preferir xutar fora (després de canviar-se la bimba de peu)... suposem que per donar-hi emoció. I el 5-6 de veritat... doncs vés a saber! Marcant i llestos. I sí, una cosa i l’altra es van combinar amb aturades de mèrit de BP-8, de crescut en amunt fent de cancerber. I vist el que es va veure a continuació, s’hi hagués pogut quedar, a la porteria. No pas per demèrit de PercyVanQuébecois, quart porter brianesc de la vesprada, que va haver d’enfrontar-se, només calçar-se els guants, amb un penal provocat pel big brother (inventat per l’Àrbitre, en realitat): 6-6, sí. Llavors va ser quan PercyArny va perdre (regalar?) dues pilotes absurdes que van provocar atacs fulminants, en forma de llampec, que van deixar el resultat en un 8-6 injust, irremeiable i definitiu –en aparença. Quedaven dos minuts o dos i mig. VeteuràRamiro, per no ser titllat d’optimista o pesat, no va dir “tranquils, no passa res”, però ho devia pensar. Així que, quan va rebre sol, desmarcat darrere les línies playbòiques, com sortit del no-res, fins i tot un dels de verd va aixecar les mans per posar-se-les darrere el clatell i exclamar: “hòstia no, aquest no!”. Jo ho vaig sentir, ho juro. Va dir-ho abans que encarés el porter amb aparent lentitud, com amb desgana, el tors recte i un joc de cintura inapreciable que va acabar significant el setè gol dels Brian Percy C.F. i el cinquè (o quart i mig) del compte particular: 8-7. La resposta del rival va ser enviar el gordet a la banqueta per convertir en porter avançat a un dels que la remena bé. Es tractava d’aguantar la possessió una mica més d’un minut, sense complicacions, esperant que els de vermell correguessin darrera la pilota. I ho vam fer, carai, i a base de bé! Fins que algú en va tallar una, a falta d’una vintena de segons, i només va haver de buscar on era... qui? Sí: VeteuràRamiro. Aquesta vegada, potser per mostrar un altre ventall de possibilitats, enlloc de driblar a mig equip rival o de fer parets i regalar gols fets, va decidir que xutava amb efecte des d’uns 10 metres lluny. El porter estava ben col·locat i va veure com, clarament, el tir se n’anava fora. De manera que, quan la bimba va agafar aquella curvatura típica de les seques de l’Oliver Price (i impròpia de la vida corrent), ja no hi va ser a temps. Era el 8-8: així estava escrit i així va ser. En comptes d’un hat-trick per partit, VeteuràRamiro va decidir acumular-ne dos en el mateix matx i assegurar un punt pels BP (i així, malgrat que en realitat siguin cinc gols i mig, s’acceptarà sempre, a Can Percy, anomenar els doppio-hat-trick com a “marcar-se un UriRamírez”).
Gols: 3-1 Ramiro / Chal.ly; 3-2 EduAlonso; 4-3 Ramiro; 5-4 Ramiro; 5-5 EduAlonso; 5-6 Ramiro; 8-7 Ramiro; 8-8 Ramiro
També juguen: Gheler, Peebles i Arny.
Anima: Faldo (bé, i el Ramiro)
Declaracions:
ho resumirem a un titular: "àrbitre, això ho hauries d'aturar amb una targeta, eh?" (això és Veteurania!)
En aquest punt podria aplicar-se aquella dita segons la qual l’alegria dura poc a la casa dels esforçats. I és que si no va ser la primera, va ser la segona pilota en atac rival: xut ras, no dur, sí col·locadet (sense pretensions)... i PercyChal·ly que fa vista. 4-2 i torna a començar. En favor seu, un parell d’aturades meritòries posteriors (una a garrotada seca i propera) i una assistència, com a jugador, a la segona part, que va acabar amb gol roget... de VeteuràRamiro, és clar. Abans de la mitja part, però, va caure el 4-3 (sabeu de qui? Aquest cop, però, l’assistència l’anotem al Cerverí, estil Busi); el 5-3, que no mereix comentaris; i el 5-4!, fruit d’una combinació que, dos dies després aquest cronista no recorda, però que va culminar el primer dels hat-tricks de la nit (si no fem cas al “mig gol”), amb cop de cintura i elegància.
Òbviament els comentaris de la mitja part eren: de l’estil “llàstima de l’inici!”, “hem d’aprofitar que s’estan posant nerviosos” i “UriRamírez, pavo, segueix igual”. El primer torn de la porteria a la segona part va recaure en PercyArny, que va mantenir el “5” de l’electrònic en bona mesura gràcies a l’encert de PercyPeebles i PercySegurilla en tapar tots i cadascun dels xuts que els Playboys van dirigir contra la porteria rogeta. I on ells no arribaven, era PercyGheler qui posava turmell, cama o el que fos, fins a tres vegades consecutives si calia, per evitar una sola oportunitat de gol. Sens dubte, un dels millors episodis defensius de l’equip que aquest humil reporter recorda. Para todo lo demás... VeteuràRamiro: l’empat a 5 de jugada personal, tot i que culminada per l’AlonsoGran; el no-gol que hauria estat el 5-6, després d’un encadenament de dríblings –l’últim dels quals sobre la línia de fons- que el Solsoní va preferir xutar fora (després de canviar-se la bimba de peu)... suposem que per donar-hi emoció. I el 5-6 de veritat... doncs vés a saber! Marcant i llestos. I sí, una cosa i l’altra es van combinar amb aturades de mèrit de BP-8, de crescut en amunt fent de cancerber. I vist el que es va veure a continuació, s’hi hagués pogut quedar, a la porteria. No pas per demèrit de PercyVanQuébecois, quart porter brianesc de la vesprada, que va haver d’enfrontar-se, només calçar-se els guants, amb un penal provocat pel big brother (inventat per l’Àrbitre, en realitat): 6-6, sí. Llavors va ser quan PercyArny va perdre (regalar?) dues pilotes absurdes que van provocar atacs fulminants, en forma de llampec, que van deixar el resultat en un 8-6 injust, irremeiable i definitiu –en aparença. Quedaven dos minuts o dos i mig. VeteuràRamiro, per no ser titllat d’optimista o pesat, no va dir “tranquils, no passa res”, però ho devia pensar. Així que, quan va rebre sol, desmarcat darrere les línies playbòiques, com sortit del no-res, fins i tot un dels de verd va aixecar les mans per posar-se-les darrere el clatell i exclamar: “hòstia no, aquest no!”. Jo ho vaig sentir, ho juro. Va dir-ho abans que encarés el porter amb aparent lentitud, com amb desgana, el tors recte i un joc de cintura inapreciable que va acabar significant el setè gol dels Brian Percy C.F. i el cinquè (o quart i mig) del compte particular: 8-7. La resposta del rival va ser enviar el gordet a la banqueta per convertir en porter avançat a un dels que la remena bé. Es tractava d’aguantar la possessió una mica més d’un minut, sense complicacions, esperant que els de vermell correguessin darrera la pilota. I ho vam fer, carai, i a base de bé! Fins que algú en va tallar una, a falta d’una vintena de segons, i només va haver de buscar on era... qui? Sí: VeteuràRamiro. Aquesta vegada, potser per mostrar un altre ventall de possibilitats, enlloc de driblar a mig equip rival o de fer parets i regalar gols fets, va decidir que xutava amb efecte des d’uns 10 metres lluny. El porter estava ben col·locat i va veure com, clarament, el tir se n’anava fora. De manera que, quan la bimba va agafar aquella curvatura típica de les seques de l’Oliver Price (i impròpia de la vida corrent), ja no hi va ser a temps. Era el 8-8: així estava escrit i així va ser. En comptes d’un hat-trick per partit, VeteuràRamiro va decidir acumular-ne dos en el mateix matx i assegurar un punt pels BP (i així, malgrat que en realitat siguin cinc gols i mig, s’acceptarà sempre, a Can Percy, anomenar els doppio-hat-trick com a “marcar-se un UriRamírez”).
Gols: 3-1 Ramiro / Chal.ly; 3-2 EduAlonso; 4-3 Ramiro; 5-4 Ramiro; 5-5 EduAlonso; 5-6 Ramiro; 8-7 Ramiro; 8-8 Ramiro
També juguen: Gheler, Peebles i Arny.
Anima: Faldo (bé, i el Ramiro)
Declaracions:
ho resumirem a un titular: "àrbitre, això ho hauries d'aturar amb una targeta, eh?" (això és Veteurania!)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada