L'arruga és bella (2)

      BRIAN                                                   SELECCIÓ
      PERCY  C.F.  - 0                  AMIGOS DE KRILL  -  4


Potser el millor resum del matx és la frase que aquest cronista, humilment, va deixar anar a l'àrbitre just abans de començar a jugar: "Però si no n'hi ha cap de Krill! L'únic és el porter... bueno, i el pelele de l'Agus". El sentiment es va concretar pocs segons després, tot just els abans negrets (ahir anaven de tots colors) van treure del mig: "àrbitre, pita el final!", va dir PercyGheler. "Quan falta, àrbitre?", va reblar PercyChal·ly. I, així i tot, els BP's no van pas llençar el partit d'entrada, sinó que es van parapetar darrere d'una defensa barcelonina (estic fart de la fama de Numància a l'hora de defensar setges): els amics de Krill van tardar ben bé 15 minuts a trencar el 0-0 i a això hi va contribuir el bon quefer de PercyFaldo en un dels seus dies grans, deixant-hi els ous quan va caldre, i el catenaccio roget implacablement organitzat tan al darrere, com en atac. Sí, van ser pocs, però els rivals van arribar a témer en un parell d'ocasions (o tres!) perquè l'1-0 pugés abans que el 0-1. [Ep! No és que temessin per la victòria, que estava cantada, sinó per l'honor de perdre la iniciativa: finalment és l'únic que hi havia en joc, un cert honor]. Però sí: PercyProgramador va arribar a trobar-se en dos mà a mà amb KrillJordi; el primer va desbaratar-lo el porter dels contactes a la premsa esportiva, el segon, una mena de xavalet atòmic de 23 anys que va esprintar des de l'àrea pèrcia fins a la pròpia defensa en el temps que BP-17 pensava i començava a engaltar el xut. Fins i tot una doble combinació trenada entre PercyGheler i PercyArny va acabar amb xut d'aquest (sense ànima) i va demostrar que, quan no pensen gaire i només actuen, la Vella Guàrdia Pèrcia té futbol a les botes.
Després va passar que un dels jovenets del SAK va arrencar des de massa endarrere, la defensa rogeta va voler cobrir massa oberta, el xicot se'n va anar per potes i, en la cobertura d'ajuda, van deixar sol al KR7. Aquest, desesperat (ho estava), fent un Rosell ("estic emprenyat i no sé perdre") va engaltar un ceballot a l'escaire que no va ni celebrar. Pobra púrria, devia pensar. En canvi, després li va saber greu marcar el 0-2: vint-i-tres rebots dins de l'àrea, posteriors a un bon xut seu, a què el Mollerussenc Sr. havia respost amb una bona parada, semi misto d'un del SAK, mal refús brianesc, més confusió de tots colors, la pilota que es resistia a allunyar-se i al final, el noi va decidir que marcava per posar fi a tanta mediocritat. Resultat més que injust a la mitja part.
I a la segona? Els del SAK van baixar el ritme considerablement i la història es va repetir: PercyAntoni va repartir alguna bona assistència cap endavant, no aprofitada, i fins una jugada-toro: avanço, avanço, avanço i... ahir no va acabr en xut sec, però pèr poc. Ara bé, el pes va recaure més que en la primera part en el bon savoir faire de PercyVeteuràRamiro, capaç d'aguantar la pilota pressionat per qui fos, de jugar-la amb criteri, d'avançar entre línies i de provocar algunes ocasions rogetes: de PercyArny (xut fora), de PercyLluís (aturada pel porter) i de PercyGheler (perduda en l'últim regat). El Segurilla, per la seva banda, va lluitar fins a aconseguir un parell de seques franques -desviades. El més interessant dels segons 25 minuts (o són 20?) va ser una individualitat de KrillAgus que va acabar amb el 0-4, maca de debò, cal reconéixer-ho. L'any que ve, després que aquesta temporada 2013-14 guanyin la Lliga (i potser es tirin cava per sobre), serà bonic comprovar com en Cadevall Gran no ha perdut aquestes qualitats sense necessitat que l'assistència li fes el KR7, que l'Iñigo continua emprenyant-se quan perd i que el bonàs d'en Jordi segueix sabent aturar (ahir se'l va veure ben poc).
Sobre l'honor, bé, admetem-ho: els Percys no vam moure el marcador. Però qui l'ha perdut no som nosaltres.

Gols: ?
Juguen: Faldo, Ramiro, Antoni, Chal·ly, Lluís, Gheler i Arny.

Declaracions:
Faldo: "Pels rivals deu ser molt avorrit jugar contra nosaltres, no? Uns paios que es dediquen a tancar-se al darrere compulsivament..."
Arny: "Home, doncs juga amb les teves armes i no amb uns paios que no són del nivell d'aquesta lliga"
Gheler: "Però algunes bones hem tingut, eh?"
Lluís: "Jo m'ho he passat bé jugant..."
Chal·ly: "Sí, és d'aqeulls partits que ja saps què passarà i llavors jugues sense tensió, a saco"
Arny: "I els del costat, quina tangana, no?"
Lluís: "Home aquells una mica quillos es veuen..."
Arny: "Sí i els Playboys són dels que quan guanyen són superguais, però a la que no ho tenen clar..."
Gheler: "Bueno, els Playboys... és bàsicament el Maese aquell, no? Que fora del camp és super bon paio però a dins es transforma"
Chal·ly: "Contra nosaltres se l'hi ha ant la bola més d'una vegada"
Antoni: "Aquest any mateix, fa pocs partirs, per exemple..."
Arny: "Però en aquell cas casi que s'entén: ells fotent un partidàs contra uns mindundis... que tenien un pavo que va fotre sis gols ell sol. Un 8-8 fa mal"
Faldo: "I contra els blaus aquests ja hem jugat?"
Lluís: "Sí, però només la primera volta"
Chal·ly: "Són els Papa Frita, no?"
Arny: "Sí, fa mandra jugar-hi, eh?"
Lluís: "Avui no eren tants, però no recordeu que tenien cinc reserves?"

[I després el Rosell i el Neymar van entrar poc a poc a la conversa, i aquest cronista no va aanr al frankfurt i desconeix si PercyFaldo va ser prou hàbiil com per canviar el tema... o si va haver d'aguantar-lo cervela a cervela, patata a patata]