Equip rebel·lació

       MAXIMUM                 BRIAN
       ATTACK    -  1          PERCY C.F.  -  4
                                                   (Arny, Chal·ly (3))

revelació f. Que es fa visible, que es manifesta i es fa conéixer.

rebel·lació f. Rebel·lia. Acte propi del rebel. Refusar l'obediència. 

Situació jurídica el demandat, imputat o processat que 

no compareix davant l'autoritat judicial.

Doncs sí: més que revelar-nos i fer-nos conéixer (som tan veterans que ningú que passi pels Garbí no pot dir que sap qui són els Percys, aquests que tenen dues samarretes i van de simpàtics però casi sempre perden), en aquesta temporada 2014-15, els BP's ens rebel·lem: contra la situació comunament acceptada d'equip de sota la taula, contra l'acceptació d'equip que guanya tres partits per temporada i n'empata un o dos més (amb sort), però també contra les contínues lesions i els balls d'alineacions que això ens obliga, contra la perpètua condemna a jugar al camp gran per putejar unes cames que –en la majoria de casos– vénen carregades del pes de nens i bebès, per no dir de més de quinze anys de futbol, i fins i tot contra equips que canvien la vestimenta just contra nosaltres per, mig disfressats de Krill, obligar-nos a vestir amb els "segons colors". Prou, s'ha acabat! Aneu al botavant / vós i galleda i tamboret de fusta! (Cita de Pere Quart).

Dents premudes, atenció constant, bones indicacions defensives per canviar la defensa d'un jugador a un altre, segons el sistema, ben après, zonal-individual-mixt amb saltiró i manilles. Així van començar els rogets un partit que havia de marcar (marcarà) un punt d'inflexió: els habituals companys de fanalet vermell, els Maximum Attack, que l'any passat ens havien superat de llarg gràcies a uns fitxatges estrella, enguany eren la pedra de toc ideal per comprovar si la ratxa de victòries pèrcies havien estat una casualitat o eren tendència. Calia, per tant, assegurar el marcador rival a 0. Tasca prou fàcil per a un Percy concentrat. És clar que trencar el propi 0 i fer gols... són figues d'un altre paner. I més quan, a la primera part, un dels recursos més habituals dels vermellets-ahir-groguets, la canonada-Segura, és capaç d'etzibar una seca que se n'anava directa a l'escaire i el porter rival va respondre-hi estirant un braç al màxim i treure-la in extremis. L'acció va ser ràpida, però el gol ja es cantava i era espectacular. Una altra manera del rival de dir ben clar: us costarà guanyar-nos, tenim fusta, també. Un mur més contra el que cal·lia rebel·lar-se. A l'altra porteria, PercyFaldo, però, també es va haver de reivindicar en un parell d'ocasions que van posar l'ai al cor dels brians... però no, el 0-0 va romandre immutable. Això sí, els BP van fer gala d'una més que notable capacitat per moure la bimba amb gràcia a l'hora de sortir des del darrere (cal agrair, en aquest sentit, la presència del pelotero KrillAgus enfundat de groc –en realitat de verd festuc), però també de fer passades en vertical –ben calculades, sense arriscar– en la zona atacant, per així aprofitar la mobilitat de PercyRaül o PercySalinasGheler, capaços de rebre la pilota, aturar-la i combinar (o no, però fent sensació de dur perill). I cal no oblidar un centre-xut mossegada de PercyChal·ly a què PercyArny no va arribar pels pèls, a boca de canó. Ni la criminal entrada d'un Maximum Deffensa amb els cables curt-circuitats i que va patir el turmell de PercyKrillAgus –per sort, tot va acabar amb una peladeta al genoll... Un motiu més de rebel·lió.

És cert, però, que tot plegat, i malgrat les virtuts cantades, era un pèl hieràtic –encarcaradot, per entendre'ns. Calia trencar el gel, atrevir-s'hi, convertir el futbol en una estona divertida. PercyCronistaArny ho va veure clar: un parell de frases còmiques i la cosa es greixaria. "Confirmo, però no és segur". I també: "apunta més menys dos" –fórmula incorrecta quan es tracta d'apuntar-se a un dinar en què dos no són segurs, perquè si no s'hi sumen, no vol dir que restin dos dels que sí s'hi han apuntat... però veieu?, aquí ja ens emboliquem amb justificacions tècniques i el que calia era riure, moure els músculs facials.

La certa desconcentració podia haver provocat "pájara doble", però no. Una miqueta n'hi va haver, és evident, i els Maximums van exigir solucions a PercyMollerussencPrimer, però el 3-en-1 muscular va dur a PercyRaül a fer una doble assistència al Cerverí de l'Urgell, que s'incorporava des de la línia de fons, perquè aquest la rebés d'esquena, amagués de girar-se, no ho fes en primera instància, però en segona sí i –sense ser-ne del tot conscient, però imaginant la trajectòria ideal de la bimba al cerebel–, xutés a porteria: la bimba va seguir la trajectòria imaginada i va entrar pel primer pal: 0-1. (Diuen els que el van veure que va ser un gol bonic.) Però encara faltava el festival seguriller: la reivindicació de Dom PitxitxiPagès. Necessària, perquè el rival vestit de negre ("aquest any s'ha posat de moda, anar de negre", KrillAgus dixit; ja ja), sabia que encara tenia opcions i va començar a apretar. A fer servir el proter davanter. A acorralar els enemics íntims a la seva àrea, sabedors dels seus moments de fluixera. Córner executat ràpid i amb precisió (i pissarra) i, au, 1-1. Calia tornar a començar. Però els Percys estaven pletòrics: ho demostrava PercyVanQuébecoisPeebles exercint de CapiZabaltz, tallant bimbes al darrere i avançant com un Beckenbauer qualsevol fins a mig camp rival; ho demostrava PercyCulebrilladesAMansalvaGheler, driblant a mig equip rival (a algun dues vegades), per plantar-se sol davant de porteria; i ho demostrava PercyMoc-MocAraSócAquíAraNoRaül portant de bòlit uns màximums que no entenien que aquell equip fossin els Percys. Amb un tall de bimba, una obertura cap a PercyChal·ly, una assistència d'aquest al Cronista –que va creuar-se amb el Pucelà–, un xut fallit i un rebot que va caure a la cama esquerra del Sr. Canons. La mala notícia per a Maximum Attack és que hi havia molta pólvora acumulada. El missil va rascar el nas de PercyPeebles, va fregar la samarreta d'un rival i si no va foradar la xarxa de la porteria és perquè penajava flonja. Impecable: 1-2.
Però perquè no semblés tan fàcil guanyar, els BP ens vam dedicar a complicar-nos la vida al darrere, permetre més córners del rival, deixar-nos acorralar, permetre'ns una segona pájara i (qui sap? era una táctica?) sortir al contraatac com gairebé mai: amb encert. Entre PercysArny&Peebles en van tenir un, PercyGheler s'ho feia sol, però en una ocasió va veure clar que la posició franca en què l'havia deixat PercyKrillAgus –i que havia ocasionat la sortida atabalada del porter rival– havia de resoldre-la amb una assistència de la mort al PRiQ, BP-4, que va rebre davant d'una porteria sense porter (però amb defensa), la va acomodar, i va xutar a pler per arrodonir un 1-3 tranquil·litzador. I encara n'hi faltava un,  el que havia de trencar la discussió sobre quin dels tres gols era més bonic (certament tots tres van tenir plasticitat i una execució precisa): un ja clàssic xut avaselinat des del camp propi, aprofitant que el porter havia sortit a fer de cinquè jugador, que es va permetre el luxe de tocar el travesser per sota, botar sobre la línia i colar-se cap dins: 1-4. Era obligat: els BP's van fer l'onada, van agenollar-se per fregar la bóta del PitxitxiHistòricDeL'Equip, mentre entre les files rivals se sentia un "qué cabrón".
Rebel·lació: res de 7 punts en tota una lliga (una victòria i quatre empats: registre 2013-14 i 2011-12, amb un dels empats cedit per l'organització): 9 punts en sis partits. I pujant. Aux armes percybrians! Quan convé seguem cadenes.

Gols: 0-1 Arny; 1-2 Chal·ly; 1-3 Chal·ly; 1-4 Chal·ly
També juguen: Faldo, Peebles, Agus, Raül i Gheler

Declaracions:
Faldo: "Hem fet els gols en els moments clau; en això, hem tingut sort"
Chal·ly: "Home, però ens mereixíem guanyar!"
Faldo: "No dic que no, però ens haurien pogut marcar just abans del 1-0 i del 2-1, que és quan més apretaven i nosaltres estàvem empanats"
Agus: "El que no s'entén, Uri, és com t'ho fas tot i després..."
Chal·ly: "És el Salinas de l'equip, està clar: fa el més difícil i falla el més fàcil"
Agus: "Home, unes bones culleres que feia, eh?! També una mica Iniesta, no?"
Gheler: "Bueno, és la pressió davant la porteria..."
Chal·ly: "Era matemàticament impossible xutar-la tan amunt des de tan a prop!"
Gheler: "Però podrien comptar com a mitjos gols, no? En l'estadística és possible, Arny?"
Arny: "Podríem estudiar-ho... Ho poso com a més menys dos?"
Peebles: "Ei! Que avui he portat el cotxe, eh!?"
Faldo: "No te'n vagis que vinc a veure'l!"
Peebles: "Però jo me n'he d'anar ja! Vols fer el favor de dutxar-te ràpid?"


[I, enlloc de frankfurt, com que era tard, la cosa va acabar en rotllana al voltant de l'Opel Insígnia Simardalonsesc o Alonsimardaire –l'ordre dels factors no sé si altera el producte–, comprovant que el capó s'obre, a poc a poc, més o menys sol, que la pell de l'entapissat no és tramposa i que, a dins, fa olor de nou... i, després, encara hi va haver temps perquè qui escriu tornés, un bon temps després, a cercar la peça llosca a l'embragat, o al coixinet que embosca l'eix, i engegar per l'asfalt sense falles (cita de... ja ho sabeu, oi?).]