Canviar de principis (una mica)
BRIAN
INADAPTATS - 4 PERCY C.F. - 0
Un altre equip que se suma a la moda de reforçar-se quan ha de jugar contra els Percys. Una de dos: o volen assegurar la possibilitat de victòria conscients que apretant la sortida de la pilota i fent l'odiosa tàctica del porter-davanter (no han superat l'adolescència, hòs... pu...?!!), o bé s'han estudiat la classificació, han ensumat que érem l'equip revelació i han corregut al mercat d'amics.
Farem veure que ens creiem la segona.
En la freda nit espluguenca, uns BP al complet (porter titular i tres canvis!), no van acabar d'acoplar-se bé, en cap moment, dins del terreny de joc... Per una vegada –i a la manera de Marx, Groucho Marx– vam oblidar els principis i en vam provar de nous, però la cosa no va rutllar. Roma no es conquereix en un dia. Si normalment els rogets juguem a defensar fort i fiar l'atac a l'atzar, sigui una gardela Segura, algun rebot a l'atzar, una culebrillada o algun moviment de cadera donostiarra, aquest cop l'opció va ser atacar millor i defensar d'aquella manera. És a dir, a la manera del campi-qui-pugui. O potser no és ben bé així...
De fet, els BP van començar defensant bé, basculant amb gràcia per contrarrestar el puto porter-davanter dels collons, de manera que no es notés la superioritat. Es va aconseguir prou, però no en va sortir cap rebot favorable que permetés un xut llunyà a porta buida, recurs molt percy. En canvi, va passar que un atacant blau va guanyar l'esquena a PercyArny, que va córrer i córrer... però no va poder agafar l'inadaptat de torn, que es va plantar davant PercyFaldo. I aquest hi va fer la resta. És a dir: 1-0 i 2-0 pràcticament de cop. Bye bye match? No, però casi: abans de la mitja part, el ja tradicional tir al pal [perdó per la rima] de PercyChal·ly semblava l'avís d'uns Brians bastant negats a l'hora de treure la pilota i de fabricar atacs. I sí, va ser un avís.
A la represa, sense haver-ho parlat gaire, vam posar en pràctica els nous principis: atacar amb elegància i estètica, i defensar per inèrcia. PercyFaldo es va haver de multiplicar (no per un numeral massa gran, però multiplicar al cap i a la fi, respecte la primera part), i el ball de canvis va afavorir que ningú no sabés mai si jugava "al davant" o "al darrere", clau de l'organització brianesca del món futboler. Un concepte binari que ho explica tot, com gairebé la majoria de coses a la vida: solter o casat (en el món actual, single o en parella), Colacao o Nesquik, de gossos o de gats, Barça o Espanyol, reciclar o no fer-ho, esquerrà o dretà, Sí o No. Al davant o al darrere. Dignes hereus de Coco: "¡esto es arriba!......... ¡esto es abajo!"
Total: que anàvem perduts però, al mateix temps, fèiem transicions amb gràcia, PercyZabaltz s'animava a xutar des del mig del camp (buscant vaselina), provocàvem contres de tres-contra-un que, tot i que acabaven amb crits de PercyRaül: "aquíí´ííí.... obreeee!!!, som treeeeees hòòsstia!!" i xut del que ja duia la pilota, PercyNes, però donaven sensació de perill. Que ja és alguna cosa. I després, capitól a part, hi va haver la connexió Casetes-de-la-Riera, per partida doble; no inèdita, però sí insòlita pel risc i la plasticitat de les assistències (sí, aquest capítol ve ara, l'esperàveu). PercyIniestaArny fent passar la bimba, en vertical, entre dos defenses perquè PercyGheler controlés amb gràcia (no era fàcil, anava massa alta), es girés i... i... bé, el xut no va arribar a ser. Picat, BP-5 va tornar-s'hi, unes jugades després: assistència mil·limètrica, en vertical, per deixar sol a BP-8, que va parar-la amb facilitat (la passada era més suau i precisa), i després.... després es va ofuscar. Llàstima, haurien pogut ser, respectivament, l'1-2 i l'1-3.
Al final, amb uns principis i amb els altres, cada part va ser de 2-0
Gols: ?
Juguen Percys al complet: Faldo, Chally, Zabaltz, Peebles, Nés, Raül, Gheler i Arny.
Declaracions:
(poques i sense pes.. hi havia qui considerava que s'havia jugat fatal, com mai; i els qui veien que no era tan negatiu)
INADAPTATS - 4 PERCY C.F. - 0
Un altre equip que se suma a la moda de reforçar-se quan ha de jugar contra els Percys. Una de dos: o volen assegurar la possibilitat de victòria conscients que apretant la sortida de la pilota i fent l'odiosa tàctica del porter-davanter (no han superat l'adolescència, hòs... pu...?!!), o bé s'han estudiat la classificació, han ensumat que érem l'equip revelació i han corregut al mercat d'amics.
Farem veure que ens creiem la segona.
En la freda nit espluguenca, uns BP al complet (porter titular i tres canvis!), no van acabar d'acoplar-se bé, en cap moment, dins del terreny de joc... Per una vegada –i a la manera de Marx, Groucho Marx– vam oblidar els principis i en vam provar de nous, però la cosa no va rutllar. Roma no es conquereix en un dia. Si normalment els rogets juguem a defensar fort i fiar l'atac a l'atzar, sigui una gardela Segura, algun rebot a l'atzar, una culebrillada o algun moviment de cadera donostiarra, aquest cop l'opció va ser atacar millor i defensar d'aquella manera. És a dir, a la manera del campi-qui-pugui. O potser no és ben bé així...
De fet, els BP van començar defensant bé, basculant amb gràcia per contrarrestar el puto porter-davanter dels collons, de manera que no es notés la superioritat. Es va aconseguir prou, però no en va sortir cap rebot favorable que permetés un xut llunyà a porta buida, recurs molt percy. En canvi, va passar que un atacant blau va guanyar l'esquena a PercyArny, que va córrer i córrer... però no va poder agafar l'inadaptat de torn, que es va plantar davant PercyFaldo. I aquest hi va fer la resta. És a dir: 1-0 i 2-0 pràcticament de cop. Bye bye match? No, però casi: abans de la mitja part, el ja tradicional tir al pal [perdó per la rima] de PercyChal·ly semblava l'avís d'uns Brians bastant negats a l'hora de treure la pilota i de fabricar atacs. I sí, va ser un avís.
A la represa, sense haver-ho parlat gaire, vam posar en pràctica els nous principis: atacar amb elegància i estètica, i defensar per inèrcia. PercyFaldo es va haver de multiplicar (no per un numeral massa gran, però multiplicar al cap i a la fi, respecte la primera part), i el ball de canvis va afavorir que ningú no sabés mai si jugava "al davant" o "al darrere", clau de l'organització brianesca del món futboler. Un concepte binari que ho explica tot, com gairebé la majoria de coses a la vida: solter o casat (en el món actual, single o en parella), Colacao o Nesquik, de gossos o de gats, Barça o Espanyol, reciclar o no fer-ho, esquerrà o dretà, Sí o No. Al davant o al darrere. Dignes hereus de Coco: "¡esto es arriba!......... ¡esto es abajo!"
Total: que anàvem perduts però, al mateix temps, fèiem transicions amb gràcia, PercyZabaltz s'animava a xutar des del mig del camp (buscant vaselina), provocàvem contres de tres-contra-un que, tot i que acabaven amb crits de PercyRaül: "aquíí´ííí.... obreeee!!!, som treeeeees hòòsstia!!" i xut del que ja duia la pilota, PercyNes, però donaven sensació de perill. Que ja és alguna cosa. I després, capitól a part, hi va haver la connexió Casetes-de-la-Riera, per partida doble; no inèdita, però sí insòlita pel risc i la plasticitat de les assistències (sí, aquest capítol ve ara, l'esperàveu). PercyIniestaArny fent passar la bimba, en vertical, entre dos defenses perquè PercyGheler controlés amb gràcia (no era fàcil, anava massa alta), es girés i... i... bé, el xut no va arribar a ser. Picat, BP-5 va tornar-s'hi, unes jugades després: assistència mil·limètrica, en vertical, per deixar sol a BP-8, que va parar-la amb facilitat (la passada era més suau i precisa), i després.... després es va ofuscar. Llàstima, haurien pogut ser, respectivament, l'1-2 i l'1-3.
Al final, amb uns principis i amb els altres, cada part va ser de 2-0
Gols: ?
Juguen Percys al complet: Faldo, Chally, Zabaltz, Peebles, Nés, Raül, Gheler i Arny.
Declaracions:
(poques i sense pes.. hi havia qui considerava que s'havia jugat fatal, com mai; i els qui veien que no era tan negatiu)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada