Dosos i asos

  
         AECS LH     vs.           BRIAN PERCY C.F. 
              2            2        [arnyw i chal·ly]

Amb èpica i dolor. Així cal que sigui recordat aquest matx que val el primer punt de la temporada, malgrat que haguessin pogut ser els tres, i malgrat que els BP's van començar amb quatre jugadors delmats (PercyCagaleraChal·ly, PercyNoVaigAlMetgePeebles, PercyNingúNoM'EstimaFaldo i PercyDuesSetmanesDeBaixaArny) i van acabar amb cinc (s'hi va afegir PercySenseAireNes, després d'una trompada sota el costellam). Amb l'afegitó que, dels dos sencers, PercyColagenGheler pren una poció màgica pel genoll; així que només PercyTramuntanaRaül encarava el partit amb plenes condicions físiques i mentals.
Però els rogets van sortir amb mentalització alta i, sorprenentment, no van abaixar la guàrdia en cap moment. De fet, fins es van permetre tocar una estoneta al primer toc i convertir PercyFaldo en porter davanter! No hi van haver ni en els típics deu minuts d'apajaramenta del començar la segona part. Només la tècnica incommensurable d'un xavalet aecs, talentós ell, va doblegar la defensa numantina i ben ordenada d'uns percys que van deixar la porteria a 0 tota la primera part... És clar que l'altra porteria lluïa el mateix numeral fins a l'últim segon exacte, quan un parell de rebots van deixar la pilota franca perquè el Cronista, amb cinta americana embolicant l'estrip de la bota dreta, reinventés el significat del punxot. Així va ser com, al fil de la mitja part, va néixer el punterín: com etzibar el típic "punterón" (amb l'ungla del dit gros, comme il faut) sense dotar-lo de força i sí, en canvi, d'un poder malèfic per botar de manera desigual i dirigint-se a l'angle exacte, llepant el pal contrari al qual s'havia llençat el porter. 0-1, en definitiva, just després d'una estona en què semblava que el domini era aclaparador per part dels tarongets. Gol psicològic...

... sense gaire efecte, si es té en compte que l'empat va arribar tot just als cinc minuts de començar el segon temps. No res: una pèrdua al mig camp, una pilota llarga, PercyFaldo que surt, el talentós que fa de les seves a la banda i marca a porta buida. Després, encara es va superar, en el 2-1: si el Mollerussenc havia tastat el dolor de cintura, en aquest cas va deixar asseguts a PercySegurilla, PercyPeebles i... fins a PercyRaül, abans de fer la centrada de la mort perquè rematés un altre. Tot apuntava (no érem a l'equador de la segona part) a davallada vermellona i resultat-debacle. Però no. Tot i regalar ocasions al rival, en un parell de córners a favor (PercyArny va demanar que, si us plau, no n'hi deixessin treure cap més, encara que ho demanés), tot i que El Gudari de Corbera va quedar estabornit per la duresa intrínseca de les tíbies del Pla d'Urgell, tot i que els brians van haver d'enviar dues pilotes al pal, l'una del propi PercyNes, l'altra de PercyChal·ly, el mateix PitxitxiPagès va agafar el rebot per enviar-la dins i segellar el dos al marcador, que val el que un as: un puntet per a cada equip.
I a patir fins al final, és clar, que a última hora encara es va reclamar un penal que no ho era... perquè la falta --doble estirada per la cintura a un rival, entre PercyArny i... algú altre-- era fora de l'àrea. Minuts d'incertesa en què la seguretat del Québecois en el tall i els bons quefers del duo perico solsordanès perseguint i tapant rivals, sense entrar-los, van assegurar el que, sense cap mena de dubte, només pot considerar-se com a trajectòria ascendent. I la setmana que ve, Maximum Attack, fanalet vermell i únic "clàssic" de l'actual competició (BP's a banda, és clar).

Gols: 0-1 Arny; 2-2 Chal·ly
També juguen: Faldo, Gheler, Peebles, Raül i Néstor.

DECLARACIONS:
Peebles: "Un partit dels que fa afició! Hem jugat molt bé, a estones"
Chal·ly: "Hi ha hagut estones que ens han ballat, però bueno... jo entenc que ells considerin el resultat injust"
Faldo: "No hi estic d'acord: no han xutat gaire i hem defensat molt bé"
Peebles: "I Arny, tio, vigila aquestes faltes al final perquè.... home, no et pots agafar així d'un jugador!"
Arny: "No era penal... i no era jo sol qui l'agafava! Se l'havia de parar..."
Chal·ly: "És veritat: la falta ha començat fora l'àrea"
Gheler: "Vale, Arny, però confessa que lo teu ha sigut un misto"
Arny: "No, no... punterón amb tota regla! I ha anat cap el costat que jo volia..."
Chal·ly: "A veure: el unterón es caracteritza per ser un xut fort... no és per res"
Arny: "Menudències: no es pot tenir tot. O col·locació o potència"
Gheler: "Però misto, no?"
Raül: "Per mi que ha sigut la cinta americana"
Néstor: "Si no es punterón... será punterín, no?"
Faldo: "Això: el partit del putopunt i el punterín! Ja tens crònica"
(...)

[Més endavant, al flanfult, a rebentar de futbolistes fent el tercer temps, la culturitzada i intel·lectual conversa perciera habitual va ser interrompuda per l'arribada de tres Veteurans que van exposar la teoria segons la qual mirant les sèries es folla més que no amb les pel·lis... massa llargues i somníferes, així, en general...]