Al revés de sempre

   
      PARRITEROS   vs.         BRIAN PERCY C.F.
              6       4    chal·ly (2) i néstor (2)  

Entaforats en peto blau, els BP's van trencar tòpics contra els líders invictes, als quals van començar a remuntar massa tard, després d'una primera part en què la manca d'aire generalitzada, fruit de córrer a l'estil "pollo sin cabeza", més la pressió alta dels rosats, van deixar un resultat més curt del que es podia preveure: 2-0. Però PercyFaldo tenia el dia bo i va evitar que la cosa ja fós inapel·lable.
Just el que va passar a continuació, en els fatídics primers minuts de la segona part. Pim-pam-pum i partit sentenciat: 5-0 en un obrir i tancar d'ulls, els rogets-de-blau nerviosos, incapaços de trenar una jugada i arribant força més tard a tapar els xuts rivals que al primer temps. I perdent contraatacs. I emprenent individualitats arriscades i... en fi: tot semblava abocar a si seríem capaços de marcar el de l'honor.
Se'n va encarregar PercyPitxitxiDestacatChal·ly, en un xut ras  sec, vora el pal. Però la resposta parritera va ser immediata i el 6-1 va pesar com una llosa. Cantarien mambo? Començarien les cheer-leaders chonis a fer-se veure massa? Doncs no. L'orgull brian, ferit, va aparéixer-se de cop al Garbí Stadium i, com una exhalació, va convertir els percies en un equip que feia parets, que tallava passades de l'atac rival i les convertia en contraatacs fulminants. I així, de llibre, va ser la jugada que, entre PerciesGheler&Raül&Nés van trenar per marcar el segon. I amb passada en profunditat de PercyArny cap al Solsonès es va arribar a la insòlita situació de tenir un penal a favor... amb l'especialista assegut a la banda. Qui xuta? Xiulets d'un per aquí, de l'altre que es posa a mirar el buit de l'antic aparcament i... no res: que fins ens vam permetre el luxe de fallar la pena màxima! A canvi, una altra contra encetada per PercyPeebles, seguida amb dos rebots i passada endarrere va acabar a peus del Segurilla, que va fer el doblet. I PercyGudariDeCorbera no va voler ser menys: doblet després de la jugada més sorprenent del partit. Que es resumeix fàcil: gol de córner!! Sí: el clàssic de picar-lo fort cap al centre de l'àrea i esperar que qui primer hi arribi sigui dels teus, i no dels defenses. Allò que es podria provar sempre i que no fem mai. Doncs va ser el 6-4, d'uns BP on fire a qui els va faltar cinc minutets més de partit per posar l'ai al cor d'un rival que no s'ho acabava de creure.
O això és el que preferim pensar, oi? 

Gols: 5-1 Chal·ly; 6-2 Néstor; 6-3 Chal·ly; 6-4 Néstor
També juguen: Faldo, Peebles, Gheler, Raül i Arny.

Declaracions:
Chal·ly: "Ja us vaig dir que, a la segona volta, milloraríem els resultats. Contra aquests vam perdre de cinc... i avui només de dos"
Raül: "A aquest ritme, abans de l'estiu guanyarem algun partit"
Faldo: "El que està clar és que al penal anava molt ben ajustat"
Néstor: "Qué cabrón... ajustado al cuerpo del portero, no?"
Peebles: "Pero a que tu intención era otra?"
Néstor: "Hombre... chutar al medio no era, no. Lo peor es que la intención era ajustarla al palo contrario hacia dónde ha ido el balón..."
Chal·ly: "No, no: no ha anat cap a cap costat"
Faldo: "Jo diria que la culpa és del Gheler, que s'ha fet el longuis"
Néstor: "Eso, eso... le tocaba chutar a él y va y me dice: yo no sé, házlo tu"
Gheler: "Bueno... un és conscient de les seves limitacions"
Arny: "Pues el proper el xutaré jo, amb aquestes bambes cantones no puc fallar"
Chal·ly: "No és per res, eh? Però el proper... reivindicaré la meva infalibil·litat"

[I després la xerrada va seguir a partir d'un WhatsApp d'ex-alumnes del Montseny (The horror! the horror! Els del Núria ja no som majoria al vestidor..!!) en què les genives són toves i es constata que hi ha un estiu, entre els 13 i els 14 anys en què a les xatis els creixen les tetes i als xatos els agafa tendinitis al colze, i als concerts de Benicàssim alguns no van mirar un sol cop l'escenari perquè les pieres saltaven al costat... en fi; res de nou. Tot torna]