Elogi del quètxup

    
        PAPA FRITA   vs.         BRIAN PERCY C.F.
                                             2   5 gheler,chal·ly,diego,nés,zabaltz   

Dedicat a aquells que afegeixen salsa de tomàquet a cada queixalada de frankfurt.
Als que no els han agradat mai les patates fregides, però les entenen com a necessàries per poder degustar les salses amb què s'acompanyen.
I sobretot, és clar, a Joe Gould, però aquesta és una llarga història i el barret de llibreter ja me'l posaré més avall.

Perquè va ser això, ho sé sense veure-ho: la realització exacta de la frase "ens els menjarem amb patates" feta futbol. Però sent que el rival eren Papa Frita... I sent, a més, que roget és el color triomfal dels Percys (a no ser que se us acudís jugar amb el segon equipatge, amb la qual cosa caldria canviar el quètxup del títol per "mostassa"), és fa evident que el que toca és elogiar la combinació del vinagre, el sucre, la sal i les herbes aromàtiques (a més de cebeta) que, com a líquid no newtonià, quan s'agita bé, és fluïd i permet combinacions a dúo, trio i fins queixalades triples. Com passar de l'empat a 2 a guanyar de tres, al final. Repartint gols i sense abusar de cap element, com correspon a una bona salsa. I fins permentent que l'aglutinador que tot ho lliga (oli o tomàquet, tant se val) es permetés un rotet que feia pujar l'empat al marcador (ull! que tot havia començat amb un 0-2 inicial que pocs s'esperaven), per després salvar la remuntada de les patates, allò tan perillós i trist com un plat sense resta de quètxup i amb només un talls llargs, sonsos i gairebé sempre tous que... algú sempre acaba menjant (que som catalans i la pela és la pela, tu!).


I pocs elemts més té aquest cronista per seguir empeltant frases. Una llàstima, essent la primera de la quarentena... Així que, ara sí, em poso el barret de llibreter i us regalo un conte que explica l'essència del futbol. Ve molt a tomb, perquè és l'escrit que va fer famós a Eduardo Sacheri, flamant guanyador del Premi Alfaguara. Quan el va escriure només era un oient d'un programa de ràdio, molt popular, que va decidir-se a enviar el conte per a veure si el llegien...
[I sí, mentre us n'ompliu, agafant forces pel semi-derby d'aquest vespre contra Maximum -si és que el llegiu abans-, penseu en el genoll trinxat del Faldo, l'esquena del Peebles, els anys en què "Gheler" i "recaiguda" eren sinònims, els quilòmetres i quilòmetres i quilòmetres que ha recorregut el Zabalza en aquest anys, els centenars de trucades que ha fet el Chal·ly... en fi, que vam començar a jugar amb un 2 al davant i ja hi pintem el 4: "Esperándolo a Tito" aquí]

Gols: 0-1 Gheler; 0-2 Chal·ly; 2-3 Diego; 2-4 Nestor; 2-5 Zabalza (i si l'ordre va ser un altre, mala sort, en aquest cas el producte no altera l'estadística)
També juguen: Faldo i Raül.
Es lesiona: Chal·ly (ruptura de fibres, mínim 4 setmanes)

Declaracions
Gheler: "Guanyar? Dit i fet"
Zabaltz: "Fet i dit pel cul, que fa gustirrinín"
Gheler: "El Chal·ly va sortir com els toreros... a ombros!" (emoticona ploro de riure)
Chal·ly: "He anat al camp del Barça, on es curen els pufessionals"
Zabaltz: "No m'esperava menys... Jo, com a suplent d'honor, porto 2 gols més 1 del partit amistós. El pitxitxi perilla"
Arny: "Però els hi faltaven els bons, suposo..."
Zabaltz: "No, no... és que anàvem sobrats. Va ser el partit de l'any"
Raül: "Diria que el bo no hi era... però el segon millor porter de la lliga, sí!"
Chal·ly: "Corporativista!"
Zabaltz: "I no oblidem que va sortir un córner perfecte... el va picar el donbostiarra i va rematar-lo el Reig, diria"
Zabaltz: "Encara som majoria els de menys de 40 en aquest grup (tres emoticones dits de victòria) Iaios que no suslevanta"
Pablo: "Com us afecten els 40... els treintanyereos follem dos cops al dia mínim"

[I després la cosa degenera amb Caicedos, els instestins remoguts...]