Els turrons com a símptoma

    
      AIKEBAJAR  vs.        BRIAN PERCY C.F. 
             4      2    agus i chal·ly  

Semblava el partit idoni per al retorn nadalenc: veterans d'una o dues generacions per sobre, amb ofici suposat però que, com a mínim, no es fotrien a córrer com uns xavalets desaprensius. La diferència en la classificació i el balanç de victòries/derrotes entre els dos equips subratllava una contundent diferència a favor d'uns rogets --enfundats de nou amb la segona equipació groga. Hi havia lluna plena, certament (que mai no s'acompanya de bons resultats perciers), i falta d'oxigenació als músculs i pulmons, després de tres setmanes d'inactivitat... però, en principi, aquests punts afectaven igualment els rivals. Com el pes dels turrons i les escudelles diverses.
A l'hora de la veritat, es van fer certes les dues màximes més màximes del Futbol (amb F majúscula): "la veterania és un grau" i "córrer és de covards" (altrament coneguda com "correr como gallina sin cabezo").
Sumem-hi la relaxació impròpia d'uns professionals del món de l'esport (però habitual entre Brians, no tant entre Percys) en observar les circumstàncies que envoltaven el matx, i ja ho tens: gol en contra en error defensiu, empat fàcil a la sortida d'un córner mil·lmètricament servit per PercyDiego per tal que un esforçat PercyAlcácerAgus s'estrenés coma golejador percier, quatre mesos després del debut. Això sí: per l'escaire i sense donar opcions al "Moro"Palau. Bah! No semblava tant difícil marcar, per tant... i amb aquesta filosofia al cap van arribar (per separat) la mitja part i PercyClavículesGheler. (O era PercyPepeVélez?).

Resultat? Relaxació, falta de compromís, gafe, males decisions... en un pim-pam 3-1 pels Aikebajar, els Percys que demanen temps mort, minut de reflexió i la promesa: "deixem d'empanar-nos!" I a córrer. I als Aikebajar se'ls va instal·lar el somriure del veterà a la cara: es movien poc, remenaven bé la bimba i ens feien treure la llengua a canvi de ben poca cosa. Algunes ocasions de xuts llunyans, alguna bona combinació que provocava xut doble (després de bones intervencions del porter Palau), però en general... córrer i córrer i no defensar gaire i passades mal fetes i canvis constants i poc patró de joc. De la confiança inicial s'havia passat a una desconfiança generalitzada. Mal assumpte. I que en un xut sec i ben ajustat al pal PercyChal·ly aconseguís el segon no servir de gran cosa més que per augmentar el desassossec, la pressa, la necessitat imperiosa d'empatar. I el porter rival només va haver d'intervenir de mèrit en una falta llunyaníssima, des del mig camp, que BP-4 va enviar a l'escaire... però va acabar en córner, En l'última ocasió, la desesperada, la que requeria que PercyFaldo se sumés al remat. Però enlloc del 3-3 va provocar un refús i un xut del davanter rival, des del mig camp, a porta buida i al crit de "hay que bajar!". Total: 4-2. I començava l'onada de fred siberià.

Gols: 1-1 Agus; 3-2 Chal·ly
També juguen: Faldo, Diego, Peebles, Raül i Arny.
Anima: Gheler

[No hi va haver declaracions. O sí, però aquest cronista no les va escoltar. I després, malgrat tot, frankfurt gratis a càrrec de "la Gróóóssaaaaa", mentre feien futbol a la tele i el tema de fons era si el lema de la Gene usant wel Barça com a reclam turístic era ofensiu per l'Espanyol o no. O algo així.]