Nit d'urgències

     
     BRIAN PERCY C.F.  vs.      MAXIMUM ATTACK   
 agus (2), arny i chally  4     4 

El títol bé podria haver estat: "De com malgastar un 3-0 i celebrar un empat èpic" o bé "Manual pràctic del complicar-se la vida". Metafòricament, i en homenatge, també es podria haver titulat "Tu dedo nos señala el camino", perquè si fa o no fa, el partit dels percys ahir va seguir aquest rumb:

Com si tinguessin pressa, una certa urgència, per demostrar que sense els cracks joves, i després d'una setmana de descans, el futbol no havia abandonat les pròpies botes, els Brian Percy C.F. van brindar uns 10 primers minuts excelsos, dels millors que hagin jugat mai. Davant, els arxiconeguts maximums no se'n sabien avenir: sí, ja veien que la classificació indicava una inusual 3a posició als vells companys de la part baixa, però com Sant Tomàs, no gosaven creure. Fins que ho van veure: parets, profunditzacions, obertures estratègiques, rondós llargs. I velocitat: de cames i de circulació de bimba. Així les coses, de seguida una triangulació entre PercyRaül&Diego&Agus, amb la complicitat del Cronista obrint-se a la banda per arrossegar el defensa, va acabar amb l'antic krillaire encarant el porter, sol, i batent-lo amb mestria i comoditat. Això passava just quan PercyFaldo entrava al camp per substituir a un VeteuràCerrato que, generosament, s'havia ofert per fer de porter mentre no arribés el mollerussenc... i que no va haver ni d'intervenir. L'excelsitud pèrcia també atenyia la defensa. Just en un tall de PercyChal·ly, evitant una ocasió maximera, va originar-se el segon: la seva passada llarga va convertir-se en un contraatac velocíssim, de llibre, en què PercyTramuntanaRaül va recollir la bimba per fer la passada de la mort, en el moment precís a PercyMarinadaCerverinArny, arribant com el mestral, a la desesperada, a rematar de primeres, al pal curt i... amb suspens (i potser l'ajut d'una ratxa de garbí)... cap dins: 2-0. Allò semblava una cançó del Raimon.
I sense temps a deixar reaccionar a un rival atordit, una llarga jugada de passades externes-internes-més enllà tornava a proporcionar l'honor del gol a un PercyAgus que duu una mitjana de 1,33333... gols per partit en aquest 2017, des que algú va comprar-lo a un "Alcácer qualsevol".
Llavors, la calma. Txitxa. O limoná. El sentiment del "ja està fet", el "no cal anar-hi tant que demà s'ha de treballar". Un desajust defensiu i gol maximum. I, enlloc de reaccionar, la resposta va ser perdre pilotes, persistir en el mateix rumb torçat que anava prenent la cosa. I va caure el 3-2. I la tempesta va ser perfecta quan, amb una relliscada absurda, el pal major de la nau va quedar... bé, com ja es veu més amunt. I el bigolejador va oferir-se de xofer per acompanyar-lo a la clínica. Per sort, la mitja part estava a tocar i es va mantenir el 3-2.
Les urgències canviaven de bàndol. Els Maximums, amb quatre reserves a la banqueta, veien molt clara la bretxa rogenca: calia aprofundir-la, pressionar al màximum i cansar un rival que s'havia quedat en quadre, literalment. Preveient la debacle, els BP's van conjurar-se a "defensar petit", sense aventures endavant i a tornar sempre. I a que no pugés tothom a l'atac i a assegurar molt les passades. D'entrada, la van clavar: seguint les línies mestres dels primers minuts de partit, PercyChal·ly va dibuixar un atac que va acabar amb xut perillós, rebuig del porter, remat de PercyArny amb el cancerber al terra... al pal! Hagués estat un cop d'efecte devastador, però va passar el que semblava evident: per més bona defensa que va fer-se, els Maximum Attack també s'han reforçat, enguany, i la nova estrella va necessitar poc espai per afusellar dos cops a PercyFaldo i capgirar el marcador: 3-4. Sonava a debacle. A baixar la guàrdia i a despertar pensaments del tipus "tant se val perdre d'un que de quatre". PercyRaül es va ressentir del turmell; PercyArny, dels pulmons; PercyFaldo va plantejar-se deixar la porteria a algú altre i fins va provar una aventura en plan Beckenbauer. Però no van caldre més invents: el dit torçat assenyalava el camí... i, cap al final, hi havia una nova giragonsa. Temps per a un nou atac amb seny, amb incorporació de l'ala dreta per despistar la defensa i que la bimba caigués a l'esquerra segurillera: 4-4 a un minut del final. Gol celebradíssim, cridat amb ràbia, aplaudit amb la urgència de qui salva un punt d'un partit més que perdut: paït i coll avall.

Gols: 1-0 Agus; 2-0 Arny; 3-0 Agus; 4-4 Chal·ly.
També juguen: Faldo (Guille Cerrato), Diego, Peebles i Raül.
Es lesiona: Diego
Ambulancier: Agus


DECLARACIONS
Chal·ly: "Crec que hauríem de fer el frankfurt al Pedralbes i anar a veure el Diego"
Faldo: "I li portem cervela?"
Peebles: "Com un sol home"
Faldo: "I com s'hi va?"

[Discutides diferents opcions, es va optar per la que semblava més llarga, però més ràpida, després de feta una cervesa i algunes cerveles al Pedralbes: baixar fins la Diagonal, agafar la Ronda del Mig, creuar per sota i arribar-hi per darrere... les següents declaracions ja tenen lloc a la sala d'espera del CIMA, al Pg. Manuel Girona 33, amb una provocadora màquina de begudes i snacks com a tota font de distracció]

Faldo: "Anda! El metge aquest portala bata a joc amb les cadires"
Peebles: "No és un metge és un celador"
Faldo: "Celador o felador? Perquè el felador la fela, no?"
Agus: "Vols preguntar-li?"
Peebles: "A que no hi ha ous?"
Faldo: "No, però canviar les consonants de les paraules dón molt de joc. El cas més clar és 'cervela con peso'"
Arny: "Mira, aquesta de la bata blava també va a joc"
Agus: "Com a celadora molaria més"
Faldo: "Li preguntes?"
Peebles: "I el Chal·ly on està?"
Agus: "Amb el Diego i els metges, no sé què els hi explicava..."
Fado: "I si anem a salvar el Diego?"
Arny: "Porteu-li alguna guarrada d'aquestes de la màquina"
Agus: "El Chal·ly ha dit que la Mònica li havia dit que no"
Faldo: "Pues una mica d'aigua, va, Peebles: estira't!"
Chal·ly: "Arny: apunta per la crònica. El cabrón del Pablo li ha anat a portar aigua i quan el Diego li ha dit que l'hi obrís, ha respost 'Ah! no hay mano, no hay agua!'"
Arny: "Però a veure: l'operen ja o no?"
Faldo: Això, això: que volem sentir els crits"
Chal·ly: "És que el traumatòleg no hi és, ha de venir de no sé on..."
Peebles: "Però no hi ha ningú que li pugui posar a puesto en un moment!?"
Agus: "No hi ha cap metge en tot l'hospital?"
Faldo: "Això no és serio, els Percys no ens mereixem aquest tracte"
Chal·ly: "El que està clar és que li farà mal: la infermera ja l'ha avisat tres cops"
Arny: "Això és ser molt cabrona, no?"
Chal·ly: "Home, millor que t'avisin..."
Faldo: "O no: que t'ho trobis i ja està. Però sentirem els crits, oi?"
(...)
Diego: "Bueno, chavales: no hacía falta que os quedárais, pero en serio que muchas gracias. Os debo ronda de birras i frankfurts a todos"
Chal·ly: "Ja t'ho han arreglat?"
Diego: "Sí, tuvo que intentar tres veces, pero al final lo consiguió"
Peebles: "¿Y dolió?"
Diego: "Un huevo. la infermera me preguntó si quería anestesia pero aguanté..."
Faldo: "Però si no t'hem sentit cridar!"
Agus: "Nosaltres aquí esperant el final gore..."