Sota zero

  
     PANRICO F.C.     vs.        BRIAN PERCY C.F.  
                   0   0
Com comenta tot quisqui aquests dies: potser les temperatures no són tan baixes ni, en aquestes latituds, es compten en negatiu, però com que ha vingut de cop... ens vam quedar glaçats. I començar un partit sense escalfar gairebé gens tampoc no va afavorir la circulació sanguínia, necessàries per a moure's ràpid i tenir idees atacants. Per sort, hi ha un percy immune a les temperatures. Potser ho fa que va amb pantalons llargs, o que per la posició està acostumat a la rasca i, sobretot, a mantenir la sang... d'allò: freda. Així que, en un inici de pressió panriquera asfixiant, d'impedir treure la pilota jugada als Brians, i de tocs rapidíssims i canvi de posicions que feien apuntar que qui seria engolit (amb golafreria) no seria, precisament el Panrico, PercyNoHayHornoParaBollosFaldo va salvaguardar l'honor dels rogets. Una, dues, tres, quatre, cinc... i més aturades de mèrit van succeir-se a una velocitat que només apuntava en una direcció: "ens l'acabaran fotent!". "Homes de poca fe i mals amics!", podria estar pensant el Mollerussenc, mentre seguia menjant la moral als rivals i, ja que no hi havia propostes pèrcies en atac, fins atrevint-se a ser ell qui xutés, des de la llarguíssima distància, buscant la sopresa. Li va anar d'un pam (si fa o no fa), i va ser la millor ocasió dels BP's de la primera part. A PercyÒscar no li arribaven pilotes i quan provava la jugada individual es trobava amb una defensa que no es descol·locava gens: veritablement, un bon equip, aquests de les llesques sense crosta. Parlant de llesques, de fet, van ser els Percys qui van haver d'ensenyar-les o endinyar-les per aturar el flux constant en atac: i així PercyArny&Agus van veure la groga, merescudament. I l'empat, a la mitja part, era un veritable miratge.

Un sol recanvi a la banda tampoc hi ajudava gens: l'empenta d'un PercyPeebles i l'enginy amb tombarella i repicó d'un PercyZabaltz haurien anat molt bé... (per no parlar d'un concurs de culebrillades o la incombustió tramuntal de Portbou!). Però amb el descans es va produir un fet decisiu: PercySegurilla es va treure les malles. "És que me les he d'estirar tota l'estona amunt perquè em cauen!". I potser va ser això. O la desesperació panriquera de veure que el mur vermell no hi havia manera de tombar-lo. El cas és que la segona part va tenir un altre to: les passades llargues de PercyToni van començar a trencar la defensa avançada, el criteri de PercyAlliberatChal·ly va començar a ordenar l'atac vermelló i fins el joc entre línies de PercyAgus va prendre sentit. Així que, sense tenir grans ocasions (una falta a la tanca  i un xut a la mitja volta de cadascun dels PercyCosinsCrespo, un parell d'acrobàcies mal resoltes -no rematades- de PercyArny), els BP es van espolsar la pressió i van poder jugar amb la pausa necessària per matar el partit. Un empar, en condicions àrtiques, era un bon resultat... i sempre podia produir-se aquella darrera ocasió, la guspira final d'inspiració que... però no. Així que resultat inèdit en la història perciera (i potser en la història del futbol sala) que demostra:
  · 1: que defensant som la polla i que al trofeu del PremiZamora d'enguany ja poden anar gravant-li el nom;
  · 2: que en atac necessitem millorar entre bastant i molt, però de moment: seguim INVICTES
  · 3: que jugar amb fred polar hauria d'estar prohibit, que ja no tenim edat, home!

Gols: ??
Juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Agus, Òscar i Arny.

DECLARACIONS
Agus: "Aquesta gent somiarà amb tu, Albert"
Faldo: "Normal. Tres partits a zero és una barbaritat i voldria que se'm reconegués com cal!"
Chal·ly: "Tampoc cal que et posis molt pesat que la defensa t'hi ajuda, eh?"
Agus: "Hòsita! Però ha parat molt, avui!"
Faldo: "Avui i cada dia. Però no et preocupis, ja estic acostumat a que se'm tracti així"
Arny: "Home, has estat a punt de fer gol també... això ho hauria canviat"
Faldo: "Sí, clar, ara se mexigeix que marqui, a més!?"
Chal·ly: "També podríem canviar de tema, no? Que el partit ha molat força"
Agus: "Jo l'he disfrutat molt!"
Arnau: "I hem tret un resultat que, a totes llums, és injust... però ja es queixaran ells!"
Chal·ly: "És que eren molt joves i, a més, la tocaven molt, eh?"
Agus: "Aquest serà dels equips que estaràdalt segur"
Arnau: "Però per ara estan sota, no? I a la segona volta, amb un canvi més i sense fred... que es preparin!"
Faldo: "Aquesta és l'actitud!"
Chal·ly: "I si no li dic a l'Òscar que es porti uns quants col·legues, aquell dia"
Agus: "Això el dia que juguem contra l'Enric... i nosaltres passem al frankfurt directament"
Arnau: "Avui un parell de canvis ens haurien anat bé"
Chal·ly: "Vols dir que hagués canviat res?"
Arnau: "Jo he acabat petadíssim. Amb fred, em canso, no sé quina relació hi ha, però ho tinc comprovadíssim"

[I si després hi va haver frankfurt, aquest cronista no en sap els interiorismes perquè va haver d'anar a tancar caixa, que era finals de mes i no podia esperar. Però ja se sap: es devioa parlar de tetes grans, mugrons erectes i polles fortes. Opotser algú va treure algun tema musical i les disquisicions es van enfilar per les parets verd pistatxo que acullen els postmatxs...]