Victòria de prestigi

  
       BRIAN PERCY C.F.  vs.         THAU'S TEAM 
     toni (2), agus i òscar (2) 5   2

Era un partit que feia mandra: rival follonero, que demana jugar més d'hora per poder anar al Barça, turrons encara ben presents a les panxes, nit frescota... i la sensació que, a banda dels partit contra els xavalets, aquest era el dia de reivindicar la gran temporada pèrcia: el tercer lloc que podia convertir-se en segon, en cas de victòria. D'entrada, però, aspecte immillorable a la banqueta: ple al quinze amb quatre reserves incloent-hi el GranRetorn: PercyClavículaAPuestoGheler. I això que, a l'inici, PercyArny va haver d'exercir uns minuts de porter perquè el Mollerussenc es va fer esperar i el rival tenia pressa. Tanta, que va sortir més fort al terreny de joc, creant un parell d'oportunitats (un pal inclòs) i deixant clar que l'objectiu era: "que no xuti el 4! No li doneu ni un metre!". Però els scouts viven de renda i no havien reparat amb la presència de BP6, PercyToni, a qui van deixar avançar per la banda, sortejant un parell de rivals, i abans que ningú se n'adonés ja havia engaltat un pilar-de-7-sense-folre, fulminant, a l'escaire rival. El partit començava com ningú no s'havia imaginat... i encara falava que PercyÒscar complís el que no s'havia pactat (però se sobreentenia): a la segona part me n'he d'anar, us resolc el partit abans. Pim-pam. Va ser agafar la bimba, començar a driblar rivals, a evitar garrotades que queien a plom per encarar el porter thauer i cedir, passada de la mort, el gol fet a PercyAgus, que acompanyava la jugada i va rematar a porta buida: 2-0 abans de la mitja part, per començar l'any. Pas mal. 
Però el CosíCrespo encara no ho havia dit tot: aprofitant que la norma seguia sent: "que no xuti el 4!!", va aprofitar un mínim espai que li va cedir la defensa, després de crear-lo a base de moure's ràpid amb i sense pilota, per engaltar un ceballot des de la mitja distància al qual el porter va reaccionar tard. Vist que no hi havia manera d'aturar, legalment, l'allau de joc percy, el matx es va embrutir una miqueta i les faltes -no totes xiulades- van començar a caure pel costat groguet. PercyChal·ly en va enviar una al pal i, aprofitant que el CosíGran era a la banqueta, PercyÒscar es va encarregar de la següent: rasa, per sota el porter (que va badar!). Podria semblar que un 4-0 al descans era excessiu, però s'ajustava bé al que s'havia vist. Les ocasions percies eren contínues, mentre que a la porteria pèrcia, PercyFaldo més aviat havia entrat poc en joc. Aixó sí: sempre amb encert.

I la segona va començar igual que va acabar la primera. Tot i que ara els thaus ja sabien que a qui calia vigilar era al jovenet i prim, tot i que van decidir pressionar la línia de sortida de pilota i creació grogueta, abans que qualsevol xut perillós pogués fer despertar l'esperança vermellona, una altra falta, llunyana, ben buscada per la lluta de PercyPeebles, va acabar d'enterrar-ho tot. Semblava més propícia per a centrar esperant que el davanter de torn rematés i, segons sembla, això és el que van intentar tant PercyToni (centrador) com PercyArny (no-rematador): la centrada xut del Geganter va votar als límits de l'àrea, el Cronista va saltar amb la intenció de tocar-la amb l'esperó, va fer el moviment, però la bimba va passar entre les cames, mentre el porter ja es llençava cap al costat per on intuïa que remataria el davanter... La bimba va tocar el pal no cobert i va convertir-se en el cinquè. Gloriós! Ara sí que PercyÒscar podia tocar el dos, i els BP's, encarar solets una defensa fèrria del resultat. Potser veure marxar a qui els havia destarotat el partit va animar els Thau a marcar un parell de gols, el prmer aprofitant una múltiple badada en el replegament defensiu, després de perdre la bola en atac; el segon... vés a saber. L'important és que els groguets van seguir atacant, que enre PercyGheler i PercyRaül van treure's una jugada magnífica, amb doble remat, que va acabar amb xut del Segurilla al pal. En vam fer tres, al llarg del partit! I tot plegat no fa sinó fer-nos agafar aire, convençuts, confiats, de cara al transcendent partit de la setmana que ve.
Ara toca als Lebic, imbatuts (com nosaltres, però ells tampoc han cedit cap empat), tastar els nostres remeis. Ara de debò sabran si el primer lloc els pertany... o és que encara no havien trobat rival digne.

Gols: 1-0 Toni; 2-0 Agus; 3-0 Òscar; 4-0 Òscar; 5-0 Toni
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Gheler, Raül i Arny.

[Declaracions entusiastes, sí... en general. I celebració al Riffenyo on, a banda de trobar-nos amb GeriGran, vam patir 1) no poder fer un segon entrepà "perquè la cuina està tancada" i 2) robatori en la cobramenta d'un entrepà ja pagat, aprofitant que cadascú va marxar quan va voler i el barbes no s'ho va apuntar. El xino, per decència, per filosofia taoista o conviccions orientals, maio no ho faria]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)