Així es guanya una Lliga

   
       BRIAN PERCY C.F.   vs.       MAXIMUM ATTACK 
        òscar (2) i raül    3   0

Com va dir algú, en acabar el partit, fa un parell d'anys si haguessim vist aquesta classificació [vegeu columna de l'esquerra] hauríem pensat que estava al revés. Menys per un detall gens menor: els nostres amics i vells rivals de Maximum Attack són al lloc habitual... Passa que els rogets ara som els BP2.0 "The New Generation" i mirem amunt, sempre amunt, buscant la manera de rascar punts als líders (objectiu pel qual ahir vam rebre una bona notícia: la victòria "tècnica" dels Veteurans sobre els Lebic!) i sembla que oblidem els nostres humils orígens... Potser això, més el factor "humitat pesada", més allò tan intangible de "dos equips que es coneixen massa", va fer que el que podia sembla un partit de tràmit (segon contra penúltim) es convertís en un patiment excessiu, resolt amb solvència, al final, però amb un marcador enganyós -siguem sincers.
D'entrada, els percys ens vam posar el vestit de Brian i, ajudats per la relliscositat de la bimba vam oferir un pobríssim espectacle, resumit en la primera jugada de totes en què el Segurilla es va driblar a sí mateix i a la gespa per acabar passant al fora de banda la pilota que li arribava del centre inicial. Tenir un sol canvi podia ser excusa per a més endavant, no pels primers deu minuts que, aproximadament van ser horrorosos i van exigir la versió bona de PercyFaldo aturant el que li arribava sense cap mena d'ordre ni concert. L'atac percy... [corramos un tupido velo]...  va desencallar-se quan PercyÒscar va decidir que la situació no podia durar més i que ens calia una mica d'oxigen: va dibuixar una paret amb PercyArny, que va tornar-la excessivament llarga per a qualsevol menys per al CosíCrespo, que es va treure un xut de primeres inabastable: 1-0. Si més no va servir perquè els BPs asserenessin el partit i adormissin la pilota esperant la pressa del rival... i així va arribar la mitja part, després d'un parell de passades en profunditat i verticalíssimes de PercyGheler a PercyÒscar i viceversa, en una de les quals el Solsoní es va permetre obrir les cames per fer un túnel i deixar que la bimba arribés al Cronista... que no estava prou atent. I després d'una triple ocasió maximum, amb vint rebots inclosos, dins l'àrea percy, que entre el cap de PercyArny, les mans de PercyFaldo i les cames de PercyRaül es va acabar resolent amb no-res. Però pels pèls.

L'inici de la segona part va ser la tònica del final de la primera: joc pausat, amb PercyFaldo sortint de l'àrea per fer de cinquè jugador i els Maximum pressionant menys del que ens hagués fet mal... Això sí: el porter esva atrevir a seguir la tàctica faldera i portar-la fins a les darreres conseqüències més enllà de la línia del mig camp: atacaven amb 5!! Una decisió que els rogets acostumen a resoldre amb un xut llunyà made in Segurilla, però aquest cop no es va donar l'ocasió: els Percys van haver de multiplicar la defensa, cosa que a poc a poc, i veient certes indecisions que provocaven l'entrada en joc del cancerber percy, sempre a punt, va transformar-se en una certa pressa: calia fer el segon! I no arribaven les ocasions clares. I ens desgastàvem en defensa. I començaven a tremolar les cames. I més d'un va pensar "però el Pablo no va dir que arribaria, ni que fos tard?". Però ningú va gosar demanar a PercyAgus, en funcions de coach i amb el turmell aguantat amb pinces, que fes el sacrifici... Tot dependria de petits detalls, com en les grans ocasions. Què carai! Un partit contra Maximum té aroma de derby, encara que faltin protagonistes en tots dos costats! I llavors, després d'un seguit d'atacs tímids i de contraatacs mal resolts, però exigint les bones intervencions del porter maximum, PercyÒscar va rebre una pilota sense angle i amb tres rivals tapant la trajectòria del possible xut... i així i tot va fer passar la bimba entre el bosc de cames per tal que anés a rebotar contra el pal llarg, desprésde passejar-se per sobre la línia de gol, i acabar entrant: 2-0. La tranquil·litat de vegades té aquestes coses: necessita impossibles. Els rogets, alliberats de la pressió d'un possible empat en un partit pel qual ja no tenien forces, van tornar a centrar-se, van tornar ajugar amb certa calma i fins van possibilitar un seguit de jugades d'atac ben sincronitzades, com la que va permetre a PercyTramuntanaRaül rebre en posició de pivot, fer una petita mitja volta i engaltar un xut que, potser per alguna mena de rebot, va enganyar el porter rival: 3-0 i cap a casa. Segona plaça conservada i a la caça del líder després d'un d'aquests partits que cal considerar de "trampa", als quals un arriba confiat i les circumstàncies (metereològiques, mèdiques, físiques i psicològiques) converteixen en complicat. En definitiva, un partit per demostrar casta, autoconfiança i per fer un cop de puny a la taula. Hi ha Lliga: depenem de nosaltres mateixos. (I el Zamora ja el podríem donar per assegurat: qui compra la vitrina que caldrà estrenar? Arquitectes: aneu pensant en un Museu del Percy...)

Gols: 1-0 Òscar, 2-0 Òscar, 3-0 Raül.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Gheler i Arny.
Anima i dirigeix: Agus.

DECLARACIONS
Arny: "Pues el Pablo diria que ja no vindrà"
Faldo: "No, ja no. Jo no ho he tingut clar fins que l'àrbitre no ha xiulat el final, però llavors... ja no hi havia res a fer"
Chal·ly: "Ei, que va dir que ho tenia complicat!"
Faldo: "Ja, ja... però una cosa no treu l'altra"
Agus: "A estones us he vist bastant bé, eh? Controlant molt el joc"
Arny: "Ho diràs pels altres: jo no puc dir fava i m'he passat el partit panteixant. Un mes d'inactivitat es nota"
Chal·ly: "Pues ahir jo vaig anar a esquiar i he arribat bastant malmès... però a tu t'he vist pitjor!"
Gheler: "Inclús una mica blanc, no?"
Arny: "Grogui"
Raül: "I el que no entenc és com ha fet el segon gol, l'Òscar"
Òscar: "Ja... jo tampoc no sé com ha passat"

[I després de les primeres declaracions del Cosí Crespo, la resta va quedar en segon pla: que si la bici de l'un és més molongui que la de l'altre, que no la va dur; que si una sola ronda de flanfults, dues i quantes birres, i que si tomba, gira o més enllà...]