Semifinal oberta

     LEBIC     vs.        BRIAN PERCY C.F.   
            3   2 òscar (2)

Conscients de la trascendència del matx, potser el més important de la ja llarga història pèrcia, els vermellets van sortir amb una concentració superior a l'habitual, conscients, també, que el rival no entén de treves ni tenen la maduresa suficient com per saber que una eliminatòria són 80 minuts i que no cal matar tot el que és gras d'entrada... Els xavalets van sortir a tope, com els és habitual, però es van trobar amb un mur saguntí que no els permetia crear gaires ocasions per més que remenessin i toquessin i es movessin ràpid i provessin jugades d'estratègia. 

Més encara: quan van trobar el forat, quan van aconseguir perforar la defensa, els BP's hi van respondre amb la contundència que no els és habitual. A la jugada següent: patam! Empat. Així amb l'1-0 com amb el 2-1. Era treure del mig prometent-nos seguir igual i no defallir, passar-li la pilota a PercyÒscar i que el CosíCrespo resolgués. En l'1-1, amb un xut a mitja distància ajustadíssim al pal; en el 2-2, després de diversos dríblings, carregant-se l'equip a l'esquena i exercint de líder natural. I amb el 3-2... li va anar d'un pèl de repetir la gesta! Però al capdavall, el resultat, pensant en la tornada és més que correcte. Si comptem que, com a antics “garbí team” jugaven el primer a casa... un 1-0 ens val per eliminar-los!

Però vaja, valgui abans de tancar aquesta crònica tardana i apressada una consideració per la multiplicació de PercyAgus i percyRaül en les tasques defensives, per la desestabilització del rival de PercyPeebles i per la tranquil·litat amb què PercyChal·ly i PercyAntoni dominaven la pressió rival quan es tractava de treure la pilota, sumada a la sang freda de PercyFaldo jugant amb els peus i, sí, fent l'aturada que pot valdre un campionat (o el pas a la final): a un minut del final, rematada a un pam de la boca de gol que significava un perillós i quasi impossible 4-2 en contra, el Mollerussenc va treure de dins l'esperit rebel ilerget sempre en contra de l'invasor per convertir-se la manopla en escut sobre la mateixa línia de gol. I bé, PercyArny passava per allà, sense aire plantejant-se si no era hora de penjar les botes.

Gols: 1-1 Òscar; 2-2 Òscar.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Peebles, Agus, Raül i Ar.

DECLARACIONS

[Conscients de la importància del moment i que no hi ha res tancat, que queda un partit de tornada i que res no pot despistar-nos de l'objectiu que és jugar la final, els Percys van negar-se a parlar amb la premsa perquè no poguessin trascendir mal rotllos interns, lògics per la pressió de la cita, però que sempre poden ser susceptibles de malinterpretacions que desastabilitzin el karma brian que tot ho impregna.]