La Lliga dels Brian

          BRIAN PERCY C.F.      vs.                 PATRONES òscar (5), gheler i chal·ly    7   6 Escriure espectacular és quedar-se curt. Perquè a més dels 13 gols, el partit va tenir tot allò que fa del futbol un esport que, vist, és la bomba, però jugat (en aquestes condicions) és un míssil intergalàctic. Gols de bandera, remuntades estratosfèriques, domini d'un equip i de l'altre, pífies sonades, un final taquicàrdic i fins un àrbitre catxondo amb ganes de tocar el que no sona (però de bon rotllo). Altre cop, en aquest tram final de temporada, els vermellons es presentaven davant d'una cita trascendental sense porter de veritat. Perquè sí, ho disfressen amb l'epítet "de consolació", de lluitar pel tercer lloc, però el partit amb Patrones era l'AUTÈNTICA FINAL DE COPA, la dels equips de veritat, descomptant xavalets que haurien d'estar apuntats a una altra lliga i no insistir ...

        BRIAN PERCY C.F.      vs.            LEBIC             òscar (2) i carles     3   4  Encara que soni trist d'entrada, la gran victòria en aquesta tornada de semifinals va ser escoltar els rivals, xavalets uns 15 o 20 anys més joves, gairebé intractables en tot el campionat menys per la seva "bèstia vermella", dir-se entre ells, a 3 minuts pel final i amb empat a 3 al marcador: " aguantem, aguantem que aquest marcador ens va bé: l'empat es serveix ". N'eren conscients: els anava del canto d'un duro: alguna genialitat crespada podia forçar la pròrroga o... penals o... deixar-los fora per goal average  i el valor doble dels gols en camp contrari. Els vermellons, crescuts en l'honor intern, van buscar l'ocasió per aprofundir en la ferida, van llençar-se a l'atac que havia de dur-los a la gran final, la primera de la història percy. Va sortir ...